Comentari de text del poema "La balada de la garsa i l’esmerla"

Durant l’ edat mitjana i encara en el Renaixement, era habitual que els autors no titularen els poemes. Així, “La balada de la garsa i l’esmerla” és el títol que va imposar l’editor Ramon Miquel i Planas en la primera edició crítica de textos corellans publicada el 1913. 

Llavors, l’anomenat “La balada de la garsa i l’esmerla” és un poema escrit per Joan Roís de Corella que va néixer a València l’any 1435 i va morir al mateix lloc l’any 1497. Va ser cavaller, mestre en teologia i el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV. 

La poesia de Joan Roís de Corella es caracteritza per la melodia dels seus versos i per parlar de l’amor des d’una perspectiva desenganyada i trista. 

El tema principal del poema és el desamor. L’enamorat apel·la a la mercè de l’estimada, com a últim recurs per seduir-la, ja que ella es mostra cruelment indiferent davant d’un patiment que acabarà abocant-lo a la mort d’amor. Aquest tema és representat per la garsa i l’esmerla.

El tema del poema es divideix en dues parts: la primera trobem que és una descripció dels ocells. Al començament ens presenta a la garsa com una cosa majestuosa (la dama) i a continuació a la merla com una cosa petita e insignificant (el poeta enamorat). En la segona part trobem la balada, observem que és una història de amor no correspost, el poeta morirà a causa del desamor de la dama. Si el poeta arribés a morir, alhora provocaria un dolor intens en la dama, ja que ella serà la responsable de la seva mort.

En l'estructura cal destacar que també esta dividida en dues parts;

La primera part, la formen els deu primers versos decasíl·labs. Per ser més exactes, per una cobla, de vuit versos en dos quartets, en aquest cas amb rima creu-creuada (ABBA CDDC), i un apariat (EE). Els versos també són decasíl·labs censurats, és a dir, amb un accent fort a la quarta síl·laba que conforma una cesura i separa el vers en dos hemistiquis.

La segona part del poema, la declaració amorosa, presenta la balada pròpiament dita, amb tres quintets anisosil·làbics que alternen versos octosíl·labs i tetrasíl·labs. La rima de la balada és consonant i encadenada (ababa) i masculina, és a dir, acabada en paraula aguda.

l