Títol : Balada de la garsa i l’esmerla.
Introducció : Un poema escrit pel
autor JOAN ROÍS DE CORELLA fou un religiós conegut per la seva obra literària
al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.
Aquesta
balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una
esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. El poema es divideix en 3
estrofes, la primera i la tercera en 10 versos i la segona en 5.
Contingut : Aquest poema com he
escrit en la introducció presenta dos ocells que estan enamorats, una metàfora per
descriure el diàleg amorós del poeta i la bella dama.
Estructura : Te una estructura
externa dividida en 3 estrofes, la primera i la segona estrofa de 10 versos i
la segona de 5 versos. La primera estrofa descriu a la dama i la seva dolça
veu, la segona posa una part de la cançó que canta que no li estima fins que es
mori i l´últim es una resposta a la pregunta que si es mor no pot estar amb
ella.
Forma : La primera part, els deu primers
versos, són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats. La
segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i
quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: (10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C).
Conclusió : Per tant, es un poema
escrit per Joan Rois de Corella. La balada es una història de desamor; un mal
que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que
no li plau que mori pel desamor d’ella. L´autor juga amb la garsa que es un
ocell enorme i la esmerla que es petita l´ autor amb aquests dos element vol
descriure que es impossible aquest amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada