divendres, 28 de setembre del 2018

Què passa al món?



Avui, al programa “Què passa al món?” han estat convidats Pau i Laura, una parella que va sobreviure els atemptats de l’1 de desembre a Austràlia.
Entrevistadora: Bon dia nois.
Pau: Bon dia.
E: Bé, com ja sabeu, som aquí per parlar de l’atemptat de fa una setmana. Què feien dos valencians a Austràlia?
Laura: Ens vam casar fa dos mesos i vam escollir Austràlia com a destí, per passar la nostra lluna de mel. És clar que no esperàvem que passés tot allò.
P: Ens recomanaren anar al Museu Xinès de Melbourne, on estàvem allotjats. (Respirant molt fort i fent una parada) Així doncs, vam comprar les entrades a recepció per anar-hi a la tarda.
E: Quin va ser el moment en què va començar l’atemptat?
L: Estàvem comprant alguns souvenirs a una petita botiga que hi havia dins el museu, de sobte un gos va començar a bordar.
P (agafant a Laura de la mà mentres plora): Llavors la gent va començar a cridar, no sabíem que estava passant.
E: I bé?
L: Va explotar un mòbil i ens vam creure que era una bomba, ens vam desplaçar tots cap a la zona oest del museu, però, quan ja estàvem a la part oest, va passar.
E: Què va passa?
P (plorant): Una bomba va explotar i a 658 persones va matar. El mòbil va ser un eina de distracció per matar la gent.

E: Fins aquí el nostre programa d’avui “Què passa al món?”

Nou curs



-Hey!- Va saludar el més baix amb un somriure.

-Què tal Carlos?- Va saludar el pelinegre a les portes del seu institut.

-Bé, a ti què tal las vacaciones? Vas anar Australia, veritat?- Va pregunta mentre entren a l'institut.

-Sí, va ser genial, vam anar tota la família, fins el gos- Van riure lleument.

-Ara que he tornar podem quedar un dia.

-Ah.. sí! clar- es va sorprendre el pelinegre quan el va abraçar mentre sonava el timbre.

-Eh! Aquestes cosas fora de l’institut!- van aparèixer les seves amigues.

I així van seguir parlant fins arribar a les seves classes i començar un nou curs junts.

Les vacances d' estiu

Hi havia una vegada un nen de vuit anys que tenia un millor amic, que es deia Sam.
-          Hola Sam, com estàs, preparat pel primer dia de classes?
-          La veritat es que no Enric...
-          Y com es això eh?
-          Pues a veure per començar avui nomes aixecar-me del llit m’ he caigut y m’he fet un mal al cap...
Després ma mare m’ha preparat el que menys m’agrada per esmorzar, un plàtan!!
T’ho pots creure? El que menys m’ agrada y m’ho posa el meu primer dia, quina feina...
-          No siguis tan dramàtic Sam, no es per tant, toma et canvio l’esmorzar així no et queixaràs que a mi m’ agrada el plàtan.
-          Moltes gracies amic, et dec una.
-          De res nen, que per això estem.
-          Y tu que Enric, que has fet aquestes vacances d’ estiu?
-          Doncs, no gaire cosa, vaig anar a veure als meus tiets y tietes que viuen a Austràlia, i vam passar allí casi totes les vacances, no fent res perquè allí on viuen no hi ha molta cosa, vull dir, que viuen en una granja y no hi ha res a fer per allí.
-          Ho vaja, quina pena!
-          Ja però ma mare, em va obligar a anar-hi.
-          Y tu Sam que hi has fet a les vacances?
-          L’ unica cosa que m’ha agradat de tot l’ estiu es que el meu pare es va trobar a un gosset molt petit al carrer y en el vam quedar perquè en sabia malament que estigues sol i abandonat, així que vam agafar-lo, el vam portar al veterinari y tot y ja esta estupendament, i al final de tot em decidit adoptar-lo.
-          Carai quina sorpresa!!
-          Ja, es mes bonic, el tens que conèixer
-          Esta be,  quan?
-          Aquesta tarda?
-          Molt be, doncs aquesta tarda!!

La televisió i els idiomes



-Good afternoon everyone, today in MasterChef Austrailia we will know a famous chef, he is Joel Robuchon.
-Fill treu això i posa TV3 que d’aquí una estona començarà Merlí-diu ma mare-.
-Està bé però demà veure el programa, que ja són a la semifinal.
-D’acord però dona’t una mica de manya.
2 minuts més tard:
-Papa, ràpid vine que ja comença Merlí, només portem tres capítols de la primera setmana i ja em sembla molt entretinguda aquesta sèrie.
-Sí però t’has d’anar aviat al llit que demà tens institut i sinó arribaràs molt cansada. Mama, papa, vosaltres creieu que aquesta sèrie és didàctica pels adolescents o pels joves? Es que la professora diu que sí.
-Bueno jo crec que per escoltar el català està bé igual que quan veus series o pel·lícules en anglès-diu el meu pare.
-Jo com a mare, crec que moltes coses passen als joves en la realitat però també hi ha molta ficció.
En capítols anteriors
-Tshh, que comença!
-Fill recorda que demà pel matí has de portar al gos al veterinari-diu ma mare.
-Val, no et preocupis.




Duki el meu gos.

Text conversacional
Tot va començar quan el meu gos que es diu Duki es va escapar de casa... No sabíem que fer, i de cop va arribar la meva mara.
-Bon dia – va dir la meva mara – que has fet aquet matí?.
-En realitat no he fet res – vaig dir - perquè el Duki s’escapa .
-Has buscat per tota la casa?- hem va preguntar.
- Sí, mare – vaig dir – només hem falta sortir al carrer i buscar per tota la ciutat.
- Tranquil és un gos no pot arribar molt lluny – va dir ella.
- No diguis mentides – vaig contestar – ara mateix pot estar a qualsevol lloc d’Austràlia.
-Deixem de discutir i anem al carrer – hem va suggerir.
-Va, anem ràpid i així tenim mes oportunitats de trobar-ho- li vaig exigir.
El primer que vaig veure quan vaig obre la porta va ser el meu gos lladrant al vici.
-Ahir esta!!! – vaig gratar – al fins!!!.
- Guau Guau!!! – va lladrar duki.

Pau González 1º Batx A

El gos perdut



Va haver-hi una vegada, una família la qual tenien a un gos que es deia Chiper, aquest nom venia de l’Austràlia. Un dia la família volien anar de vacances a Japó, y volien portar-se al gos perquè no volien que es quedes sol. Llavors aquí comença l’historia d’aquest pobre animalet.
La família esta en el aeroport per anar-se a Japó.
-Fill- Mamaaaa, el Chiper esta molt content de estar amb nosaltres, a que si?
-Mare – el deia somrient- Si fill.
- Pare – Hem fet bé en portant-nos-ho
- Chiper – Guau!
Quan van deixar al gos en la seva caixeta, la encarregada el va deixar al lloc on no tocava, el van portar a Austràlia.
Quan la família arriba a Japó  no troben a Chiper y estan molt preocupats.
Mentrestant el gos en Austràlia, li van agafar una família pobre.
-Australià fill – Mira una caixeta de gos que no el recull ningú.
-Mare Australià - No podem alimentar a un altre mes fill.
-Australià fill – Maree, jo el cuido ho prometo.
Llavors aquet gos vas ser el mes famós a Austràlia per donar-li felicitat a aquesta família, i no solament això, sinó que també sort.



Sidney, una ciutat de gossos


Diuen que Sidney no es lloc per un gos del carrer, que es un lloc de gossos domèstics però això no ho sabia  Toby, un cop que va arribar a Australià  en un vaixell provinent  de Nova Zelanda  on la majoria de gossos no son domèstics viuen en les cases abandonades o caixes de cartró i la gent li dona de menjar .
Toby al arribar a Sidney es va trobar que pràcticament hi havia 2 gossos per família però pocs gossos , el anava tranquil caminant per carrer quan  uns homes de la gossera el van enxampar, ell espantat va cridar:
-Auxili – però com de cara als humans els gossos no parlen no el van entendre ningú.
Va arribar a la gossera on avia mes gossos però ningú com ell.
Van passa dies i com es normal ningú va anar a buscar-lo, el van portar a un lloc on avia una porta vermella, darrera era on un gos que anava a veurà mon va morir.    

El cabreig d'en Jojo.

Allà per l’any 1780, a l’antiga Anglaterra hi vivia tranquil·lament un noi de la clase alta amb el seu pare, ells eren la família Joestar, una de les famílies més poderoses de l’època.
Però tot canvià quan va arribar un noi…

-Ets el fill de Dario Brando, oi?
-Sí, sóc jo –Digué el noi que fa res va perdre el seu pare en un accident.-
-Encantat, em dic Jonathan –digué el petit Joestar-
-Així que Jonathan, ja veig… (respongué Dio, el fill de Dario)
                                                    
Dio fós un manipulador, tot allò que es creuava en el seu camí, ho destrossava.
Una vegada Dio fós adoptat pels Joestar degut a la mort del seu pare, tot començà a canviar a aquesta familia.

-Dio, t’he vist! Què li has fet a en Danny?! –Li recriminà un Jonathan alterat.-
-Només estava avorrit i aquest gos mai m’ha fet cap gràcia.
-Seràs…! –Jonathan li agafà de la samarreta a punt de foter-li un cop.-
-Deixa’m en pau, va. Això a Austràlia ho feia i ningú em deia res.

(Austràlia és com Dio anomenava el seu lloc natal)


-Et faré pagar això un dia, Dioo! -Digúe Jonathan amb to amenaçant, aquest es l'inici d'una rivalitat.-


Fi.

El Max, el gos que salva vides

    - Bon dia a tots. Esteu veient les noticies a TV3. Avui estem a  Austràlia per poder entrevistar al propietari d’un gos. Però no és un gos qualsevol, és Max, el gos que va salvar la vida d’un nen de tres anys. El seu propietari ens explicarà el que va passar.

- Bon dia a tots, sóc l’Oliver, propietari del Max.  Tot va començar quan vam sortir a donar una volta, com normalment. Estava al parc, llençant-li la pilota i de cop i volta va començar a corre, jo em vaig espantar i el vaig seguir. Va ser llavors quan el Max va atacar una persona que intentava fer mal a un nen amb un ganivet.

Com tots ja sabem, aquesta persona volia atacar al nen amb un ganivet a un dels parcs més famosos d’Austràlia,  va ser una sort que el Max s’adonés i decidís ajudar.  Enhorabona Oliver, el teu gos es tot un heroi, moltes gràcies per l’entrevista.

-          - Moltes gràcies a vosaltres.

EL GOS HEROI



Aquesta història comença en la costa de Australia, concretament a Adelaida, una ciutat costanera.
Per tant la familia Williams, en Jhon Williams, la seva dona Sophie, el seu fill Alex I el gos Perry, van a la platja.

Mentre en Jhon i la seva dona estaven preparant les seves coses per estirar-se a la sorra, l’ Alex diu:
-Mama m’en vaig a l’aigua a jugar amb el Perry.
-Vale, però no t’en vagis molt lluny perquè avui hi han unes onades prou grans.

Mentre l’Alex i el Perry jugaven tranquilament a l’aigua, el gos comença a bordar moltíssim.
-Perry que et passa?- diu l’Alex al seu gos.

L’Alex no li fa cas al seu gos i continua jugant, però el Perry comença a bordar amb molta més intensitat mirant fixament a un punt del mar.

Aleshores en Alex s’adona de que hi ha un tauró i va corren a la riba.
Així es com el Perry va salvar la vida a l’Alex.

Un rencontre a Austràlia

Un rencontre a Austràlia


-Hola Mike quant de temps ¿ Com estàs?

-Bé ¿ i tu que fas aquí?

-Sempre vinc de viatja cap a Austràlia a mes m´han dit que aquí hi ha molts coales així que he vingut a veure si puc adoptar algun.

-¿Un coala? Em sembla un animal molt difícil de adoptar sobretot per l`espai que necessita per poder mantenir-lo.

-No t´espantis o tinc tot sota control ,fa un parell de mesos que vaig ampliar el meu jardí nomes per tenir poder tenir-lo allà.


-I a tu ¿Com et va?

-Molt bé l´any passat vaig traurem el diploma de veterinari i fa uns dies vaig trobar treball en un del millors hospitals veterinaris del país on han treballat les persones que vinent de les universitats mes prestigioses.

-OH! Es molt emocionant tenint en compte que des de petit t’agradaven molt els gossos.


-Si des de molt petit tenia la idea clara de que seria veterinari nomes però poder ajudar a aquells pobres animals.

el meu gos australià


Es tracta d'una trucada de la meva àvia d'Austràlia a la meva casa a Espanya per veure com aquesta el meu gos que aquesta a Austràlia perquè la meva àvia m'ho regalo pel meu aniversari però no ho vaig poder portar a perquè no podia viatjar amb animals i ho vaig haver de deixar amb la meva àvia fins que pogués portar-ho a Espanya
jo:  hola àvia com és? tot va bé?
àvia: tot va molt bé per aquí i el gos s'a comportat excel·lent però ja estic molt vella per cuidar de gossos
jo: àvia ja gairebé tinc els passatges d'avió perquè puguis volar amb el meu gos per ja no causar-te mes molèsties
àvia: i com va tot per faig? tot va bé amb la teva mare?
jo: la meva mare esta  bé però aquests dies a estat molt mal de l’estomac  i té mal de cap

àvia: haig de marxar-me ja després t'escric o et crido

La Llegenda.

Fa temps que volia anar de viatge a Austràlia, i ho vaig aconseguir.
Quan estava a l'hotel vaig decidir anar a donar una volta, per veure si és tan meravellós com diuen i com es veu a les fotografies i documentals. Vaig decidir anar a un parc zoològic, ja que m'interessen molt els animals d'aquest país. Però vaig veure un gos mirandme fixament, vaig senitr que hem volia dir alguna cosa perquè no deixava de lladrar i moure's molt, va començar a caminar i el vaig seguir per curiositat...
-Eh tu! Que fas aquí dins, només pot estar el personal autoritzat.
-Emmm... ho sento...jo...
-Fora d'aquí abans que cridi a la policia.
-Però on està el gos?
-Quin gos? Tu estàs boja, al zoològic no hi ha gossos i a més ja quasi hem tancat. Fora d'aquí.
-No m'aniré sense el gos, vull saber on està.
-Mira que n'ets pesada nena, no hi ha cap gos aquí.
-Guauguau...grr
-Ho has sentit?!, veus com si que n'hi ha un gos.
-Però... Ho hem de treure d'aquí abans que li passi alguna cosa.
-Que li podria passar si tots els animals estan a les seves gàbies.
-No. De nit surten a passejar-se, i n'hi ha una llegenda sobre que si et moseguen et podrias pasar alguna cosa.
-Doncs anem, corre!!!
Vam anar corrent i quan doblegar a l'esquerra...
Un gran lleó va mossegar al gos, creiem que se'l menjaria però després de la mossegada el va llençar. Vam anar corrent a ajudar-lo però el gos estava convulsionant. I en un parpelleig es va convertir en lleó. Ningú s'ho creia.

Entrevista a la campiona Olímpica

Anem a entrevistar a la campiona dels Jocs Olímpics Kennya Stalen
-Bona tarda Kennya, m’han dit que has estat  campiona dels Jocs Olímpics a la categoria de natació, es cert?
-Bona tarda, es veritat, l’any passat als jocs Olímpics que es van celebrar a Austràlia.
-Esta bastant lluny de on tu vius
-Doncs si, visc a florida, amb el meu espòs y un gos, que es diu Dubi
-I com et sents al ser la millor del mon en la teva categoria?
-Es un somni  fet realitat, porto a la natació des de que tenia 5 anys i mai m’hagués imaginat que seria campiona olímpica
-Quin es el teu secret?
-Entrenar una mica cada dia i posar-li ganes, amb una mica d’esforç es pot aconseguir tot a la vida
-Es un bon consell, per últim digues q es el que mes t’agrada de la natació?
-Per mi el fet de nadar es com alliberar-se de tota preocupació, al submergir-me a l’aigua desapareixen tots els problemes, es una sensació molt bona.
-Doncs moltes gracies, per les teves  paraules, fins aviat

-De res, ha sigut un plaer.

Pròximes vacances a Sidney.

-Hola Julia, que has respost a la pregunta de a quina ciutat aniries de tot el món?

-Hola Carlos, doncs m´he decantat per Sidney, una ciutat d’Australià.

-Ui! Quina resposta més curiosa, podien dir New York o Londres i vas hi dius aquesta ciutat, quina ximpleria!

 -Per mi Sidney no es ninguna estupidesa, ja que allí viuen els meus avis preferits i hi ha les millors platges que he vist en ma vida.

 -Oh que guai! I vas molt a visitar-los?

-No tant com m’agradaria... I a part a Sidney també viu el gos més adorable que he conegut mai, es diu bola de neu.

-Doncs algun dia et podria acompanyar si ens deixen els nostres pares... Què et sembla?  

-Fantàstic! Et faré una visita guiada per tota la ciutat: t’ensenyaré les millors cales per banyar-te, o els restaurants més exclusius i com no també et mostraré el millor zoo, on hi ha un munt de cangurs.


-Qines ganes!

Entrevista sobre el viatge a Austràlia

-Fa poc que vas viatjar a Austràlia, no?
- Si, des de fa un temps volia donar la volta al món visitant tots els llocs que pogués, y fa unes setmanes vaig estar allí.
-Quins llocs vas visitar durant la teva  estada?
-Vaig visitar l’opera de Sydney, el parc nacional Kakadu, les illes Fraser y també vaig anar de submarinisme a veure la gran barrera de coral. Va ser una experiència única.
-Parlant d’experiències, et va passar alguna cosa digna de menció, alguna anècdota que et passi per el cap?
-Ara que ho dius, vaig trobar un gos abandonat al costat d’una carretera, y el vaig adoptar, no podia deixar-lo allí, y una vegada el vaig salvar, no podia desprendre’m d’ell.
-Abans de acomiadar-me, he de dir que ara tinc curiositat per fer un viatge a Austràlia aquestes vacances.






dimecres, 26 de setembre del 2018

Un Nadal difícil
Tot va començar el dia 24 de Desembre. El Nadal a Nàrnia era molt especial i divertit, cada any es feia un sopar a casa d'un animal diferent per gaudir de la celebració.
Aquest any li havia tocat a la Kilea (l'unicorn).
-Anem a veure filleta, aquesta nit vindran a sopar tots els animals del barri així que has d'anar a comprar al mercat mentre que jo acabo de preparar la casa.
-D'acord mare, doncs hi vaig ja cap allà, diguem el que necessites.
-Necessito gambes, pollastre i torrons.
-Vale mare doncs ara torno.
Quan la Nila estava al mercat va rebre una trucada de la seva mare:
-Nila, estic molt marejada necessito que vinguis i em portis gingebre.
-Ara mateix te la porto, però si et trobes molt malament haurem d’anular el sopar d'aquesta nit no creus?
-Vaig a veure com passo la tarda amb el gingebre i després ja decidirem que fem d'acord?
-D'acord com tu vulguis mare.
La Nila va anar a la paradeta del Joli, el seu veí, que era el que podia oferir-li el gingebre.
-Hola Joli, que tal estàs?? La meva mare està molt nerviosa pel sopar d'aquesta nit i es troba una mica malament m'ha dit que li porti gingebre.
-Hola Nila, quant temps sense veure't!! Jo estic molt bé com sempre. Té el gingebre per la teva  mare, ja veuràs com amb això es queda nova i aquesta nit ens veiem tots a casa vostre.
La Nila va marxar cap a casa i li va portar el medicament a la seva mare.
-Té mare, segur que amb això et quedaràs nova.
I així va ser, la Kilea s'ho va prendre i va poder fer un sopar fantàstic per a tots els habitants de Nàrnia.

EL TEMIBLE GOVERNANT

Hi havia una vegada, a un poblet màgic desconegut pel mon anomenat Nàrnia, hi havien un munt  d’essers estranys i mítics els quals mai haurien d’existir. Però ni tan sols els mes forts minotaures ni els mes intel·ligents follets, tenien mes poder que el famós unicorn el qual regnava a aquella zona. Un dia un dèbil i inofensiu humà es va topar amb aquest governador al que tots temien i atemorit va dir:
-(Amb veu tiritant) Si us plau, tingui pietat, discúlpam per haver-me posat al teu camí, no era la meva intenció majestat
-(Amb ganes de riures) No siguis tant innocent ni et creguis el que diu la gent, tu alguna vegada m’has conegut en persona??
-Donç... la veritat es que no però...
-(interromp) No posis peròs, si jutges sense conèixer et pots topar amb problemes.
-Sento haver-ho fet, de veritat que ho sento
-No et disculpis tantes vegades, es veritat que jo soc el governant però... quina diferencia hi ha entre tu y jo?? Els dos som essers vius veritat?
-Si, en això tens tota la raó
-Donç ? quin és el problema ? jo no soc mala persona, el que passa és que el meu poder es devastant i la gent em respecta però tu m’has caigut be així que pots estar tranquil que jo mai faré mal a ningú si no s’ho mereix, però com a governant que soc he de castigar als dolents de manera estricta i utilitzant els meus poders i pot ser per això que la gent pensa que soc així de malvat amb tothom
-(Aliviat) Ara ho entenc tot, en veritat ets bona persona. Perdona per haver pensat en fals, no ho faré mai mes. Moltes gracies per aquesta lliçó, la recordaré

-(confiat) Aixó espero, cuidat

recordant el passeig per narnia


Recordant el passeig per narnia

Quan jo em trobava a casa tranquil·la veient una pel·lícula de les cròniques de narnia em vaig quedar fregida al sofá al despertar em vaig adonar de que em trobava dins de la pel·lícula de sobta em vaig trobar amb un unicorn que seria el meu guia en aquesta historia y vam començar a parlar
-hola com es que estàs aquí ets nou?=
- hola bueno de s'opta m'he despertat y estava aquí
-ets real-vaig continuar
- que ho soc el meu nom no és molt original però bueno em dic unicorn
-encantada el meu nom es Paola em guiaràs per sapiguer com tornar a la meva casa?
- doncs la veritat és que si per això estic aquí
-gràcies
-en primer joc hauràs de cambiarte de roba ja que aquí ningú vesteix com tu i cridaries molt l'atenció
-molt  doncs som hi
vale hauràs de passar unes proves i amb cada prova cada cop estaras més aprop d'arribar a la teva casa
vale doncs somi n'hem a la feina
- aquí esta la primera prova com es la primera t'ajudaré has de crear el bosc encantat
aixo em dona por
-no passa res per aixo jo t'ajudaré ja que es la primera y la mes complicada
En el cami em vaig trovar amb dos persones que tambè havia passat el mateix que jo y vam començar junts l'aventura de regrés a casa.
En menys de mig dia tots tres vam arribar a casa.

Conversació per instagram

Conversació per Instagram

Es un dia solejat d´Agost on falta pocs dies per que comenci el institut 1r d´ESO , tots estàvem molt intrigats per com serien les classes amb qui aniríem, però també ens sentíem una mica tristos perquè s´acaba les vacances d´estiu. En aquest estiu també van treure la nova pel.lícula de Nàrnia y tots ho comentaven per instagram.
Jo estava en casa molt aburrida que no sabia que fer, doncs agafo el mòbil per veure el instagram i parlar amb la Marta ja que fa molt de temps que no parlem perquè estaba en Xina i allà no funciona res llavors començo:
  Jiahui : Marta estàs ?
Tarda una estona. Està en línia...
  Marta: Què passa?
 Llegeixo lo que em posa.
  Jiahui : Doncs res máburreixo i no se que fer...
  Marta : Aaaaa...
 
  Jiahui : T´agrada la foto que he penjat aquest matí
I li envio la foto un altra cop per si no l´ha vist


EL DIA DE L’ENTREVISTA


En Pere és un animal fantàstic, en concret un unicorn, que vol treballar al món de Nàrnia perquè a la seva ciutat el miren estrany i es sent incòmode.
Avui té una entrevista i està una mica nerviós, però és positiu i pensa que serà contractat. 
En Pere arriba a l’oficina, on l’espera un mico amb una boina i un llapis darrere l’orella. Aquest es presenta.
-Bon dia senyor Pere!
-Bon dia -va dir ell-.
-Em presento, sóc l’encarregat d’aquesta empresa. He rebut el teu currículum, però digui’m vostè, perquè voldria treballar aquí?
- Doncs miri, porto 20 anys intentant passar desapercebut entre els humans, però aquests cada vegada que surto al carrer em molesten i fan fotos.
-Entenc -va dir el mico-.
- Penso que treballant aquí, podria donar el meu màxim, i aportar moltes coses a aquest món, sóc un animal ambiciós, que treballa molt bé en grup.
- Ja veig. Llavors, hauria de fer una prova demostrant les vostres qualitats, per demostrar-nos de què és capaç.
-És clar, jo faré el que faci falta, sóc molt capritxós, el que vulgui, ho aconseguiré. Per mi no és cap problema, sé del que sóc capaç i us ho demostraré. Vull treballar aquí costi el que costi.
-Molt bé, la setmana que ve començarà les pràctiques. Dilluns a les 9:00 en aquest mateix despatx.
-Moltes gràcies!
-Fins dilluns, senyor Pere.