''La Balada de la garsa i l'esmerla'' és una balada escrita per Joan Roís de Corella al s.XV. Segueix el corrent del Segle d'Or peró no segueix el corrent valencià de l'época de poesia intransigent. El receptor sembla ser simplement el lector, i la motivació és explicar la história de desamor al lector. El títol fou afegit al 1913 pel editor Ramon Miquel i Planas, i es va donar a conéixer en paper quan el seu autor la va publicar. Estava escrit en una varietat de maneres: a mà en el text origina i publicada de diferents maneres posteriorment.
El tema de la balada és el desamor, i l'arguments és el de l'escriptor fent un paral·lelisme entre dos ocells enamorats que veu i ell i el seu amor, que no el fa cas.
El text és dividit en tres estrofes de 10, 5 i 10 versos respectivament, i també es divideix clarament en dues parts: la descripció dels ocells i el cant d'aquests. Els personatges són dos ocells, una garsa sola i alienada al costat de una esmerla indescriptiblement bella. La garsa intenta convéncer a l'esmerla que li digui que vol que mori per ella, sense resposta. Els personatges son plans i el temps és lineal i continu, i dura un instant de conversació. L'escenari no és mencionat: l'unic que sabem és que hi ha una garsa i una esmerla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada