En el final del
llibre, Tirant havia marxat per alliberar al seu cosí Diafebus. A Constantinoble,
va deixar a la seva amada, la princesa Carmesina, amb la que mantenia un
relació ja força consolidada. En canvi, la relació entre l’emperadriu i l’emperador,
no tenia res a veure, ja que ella estava enamorada d’Hipòlit i aquest d’ella,
però no ho van dir públicament. Quan Tirant es trobava en la seva travessia, un
dolor molt fort li va aparèixer a un costat del estómac. No volia morir sense acomiadar-se
del seu amor, per això va decidir tornar a Constantinoble. Les seves sospites
de que moriria pel camí van ser certes, així que durant el viatge va manar que
li escriguessin una carta a la princesa de part seva. Van complir les seves
ordres i al arribar, li van lliurar la carta. Tothom estava ple de dolor per la
mort del cavaller, especialment la seva amada, que de tant dolor i patiment per
la pèrdua del seu amat, va morir. L’emperador no va poder suportar tants
disgustos alhora i també va morir. El regne va patir una gran depressió i l’emperadriu
es va quedar sense la princesa i sense marit, un paper imprescindible que es va
decidir que l’ocupés Hipòlit. Els dos enamorats van poder estar junts fins que
l’emperadriu va morir i ell es va casar amb una donzella, amb la que seguidament va tenir
descendència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada