Contextualització del text
L’autor de “La
Balada de la garsa i l’esmerla”, Joan Roís de Cornellà, valencià del segle XV. El
moviment literari es la poesia medieval. El receptor de la balada es el públic,
estava acompanyada amb musica i es podia dansar. Està composada per 3 estrofes,
dos d’elles amb 10 versos i l’ultima amb 5.
Contingut del text
El tema principal
del text és l’amor i desamor de l’home i la dama, que es representen com a dos
ocells, l’esmerla i la garsa, on l’esmerla li canta una balada dient-li que ell
morirà per a ella.
Estructura del text
El text esta
dividit en 3 estrofes, en la primera, es presenta a la dama i l’home, en la
segona estrofa l’home li diu a la dona que ja no mostra interès per a ell i ha
de morir per a ella i, en l’ultima estrofa, l’home explica perquè ha de morir
per a ella.
La dona,
comparada amb la garsa i l’home amb l’esmerla. Un altre personatge es el
narrador, el qual observa als dos personatges. Tots els personatges son plans.
El temps del text
es un moment i l’espai no és especificat.
El narrador és en
primera persona, com a observador.
Forma del text
El gènere es la
poesia, el seu subgènere es la balada.
La mètrica és en
la primera estrofa, decasíl·lab., en la segona és octosíl·lab i tetrasíl·lab alternament,
i en l’ultima estrofa és octosíl·lab i decasíl·lab
alternats.
Conclusió
L’obra esta feta
en el segle XV, presenta com a tema principal l’amor, el desamor i la mort,
consta de 3 estrofes en la que s’explica que l’home ha de morir per a ella amb
el fi de que la estima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada