L'efímera vida.

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibreL’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments (d’enyor i adulació) a l’hora de descriure un dia quotidià a la Barceloneta del s. XX.

En primer lloc, del vers 1 al 5 podríem dir que es tracta de la introducció. Aquí l’autor ens presenta la situació en què es troba el jo poètic.

Del 6 al 48 ens fa una descripció del paisatge exterior, de la vida als carrers i les sensacions que li produeixen. Es tracta d’ una llarga enumeració en què la polisíndeton destaca la riquesa del que la quotidianitat conté.

Llavors, del 49 al 53 fa una descripció del menjar, senzill, que espera tornar a  gaudir. I a continuació, del 54 al 56 fa una breu menció als seus amics, que el vindran a veure.

Del 57 al 59 recalca que totes les coses que ha esmentat fins ara l’esperaran si no es mor abans.

I per últim, del 60 al 66 considerem que representa un comiat. Per deixar clar que si es mor enyorarà la vida però acceptarà la mort:”el bo que ho és tot” engloba tant la vida, com la mort. La veu del poema mostra una acceptació optimista.

 Es tracta de versos trencats. Però sí que podem observar el nombre de versos, que són 66. Pel que fa a la rima, és inexistent, per tant, es tracta de versos lliures. Tant podem trobar estrofes amb rima femenina com masculina i no sembla que segueixin cap mena de patró. Quant a l’estructura, com es pot deduir, és molt irregular i crida molt l’atenció al costat d’altres poemes que segueixen les pautes tradicionals.

Salvat-Papasseit va escriure aquest poema per expressar-se enyorant i contemplant la vida mentre està a punt de conèixer la mort, mes de manera optimista per veure les coses bones que li esperen si viu o acceptant el seu destí.

Encadenat pel mal

L’autor és Joan Salvat Papasseit, ell va néixer a l’any 1894 i va morir a l’any 1924. Poeta català, va tenir una vida molt dura per la seva  economia i la seva greu malaltia, la tuberculosi.
La vida de l’autor està marcada per: L’autodidactisme, la vinculació amb la bohèmia negra, la influència dels avantguardes i la conciència de la mort

El poema pertany al segle XX, en el corrent literari avantguardista.
L’avantguardisme és un corrent estètic que va aflorar al segle XX. A Catalunya es va manifestar més en les arts plàstiques que no pas en la literatura. Pretenien destruir l’art tal i com era entès tradicionalment i valoraven tot el que era nou, diferent i original.

Dins del avantguardisme hi ha moviments del cubisme, futurisme, deisme, surrealisme i expressionisme. 

CUBISME: En art es va abolir la perspectiva i van introduir el collage. En poesia, Guillaume Apollinaire va compondre poemes a partir de les converses que sentia al carrer i va crear els cal·ligrames.

FUTURISME: Buscaven moviment, l’esport i elogiaven les màquines i la vida moderna en general. En poesia introdueixen les anomenades “paraules en llibertat” que manquen d’una tipografia fixa.

DADAISME: Defensen la destrucció de l’art i la cultura. Es fonamenta en la provocació constant i la falta de lógica.

SURREALISME: Defensava l’alliberament del subconscient i l’expressió dels somnis. 

EXPRESSIONISME: Reflecteix l’angoixa del moment a través de l’exageració. En l’art usa colors estridents, perspectives impossibles i expressions turmentades.

Tot l’enyor de demà va ser publicat en el llibre L’irradiador del port i les gavines a l’any 1921. És un dels poemes considerats més emotius de la literatura catalana.
Joan Salvat Papasseit el que vol transmetre amb aquest poema són les ganes de viure, encara que ha patit molt per la seva malaltia, però ell en tot moment es resigna a morir. El tema del poema és la malaltia en primer pla, l’actitud optimista i no deixar  de banda els seus sentiments i la seva sensibilitat.

L’estructura del poema no té un esquema mètric fix, es caracteritza per versos trencats, i es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins. Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, la polisíndeton, el paral·lelisme i la al·literació. 

En conclusió en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit amb una estètica avantguardista, ens presenta la mort de manera positiva, prescindint del dramatisme, a costa dels petits detalls de la vida quotidiana de la que ell està privat a causa de la seva malaltia i que nosaltres no valorem.

EL DESIG DE LA LLIBERTAT

Aquest poema està escrit per Joan Salvat-Papasseit al segle XX. Ho va introduir en el llibre L’irrador del port i les gavines publicat el 1921. Va ser un escriptor de l’Avantguardisme, que forma part de la literatura Contemporània. Ell escriu aquest poema dirigint-se als seus lectors, però en especial a les persones que viuen cada dia d’ una manera lliure i rutinària, que no s’adonen de la sort que tenen. Vol explicar com és senten tantes persones que no poden sortir al carrer, com ell, i que no poden gaudir d’una rutina.

L’autor, com argument, utilitza les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li permet gaudir d’una vida normal. Ens podem adonar de l’energia que desprèn i que no pot saciar, sense deixar de banda els seus sentiments d’acceptació a la seva futura mort i l’adoració a la vida quotidiana . Per poder explicar aquesta vida ideal que li agradaria tenir, fa una descripció d’un dia normal a la Barcelona del segle XX.

L’estructura externa del poema està dividida en estrofes i versos, però d’una manera diferent al que estem acostumats. La trobem desordenada i compta amb 66 versos de rima lliure. L’estructura interna està formada per la utilització dels seus sentiments, on explica per una part, com seria la seva vida perfecta i d’altre banda, com es sentiria si mai més pogués aixecar-se. També es pot observar la utilització de diferents recursos literaris com Locus amoenus, Tempus fugit o Carpe diem. El protagonista, que és ell mateix, centra la nostàlgia i l’enyorança com a temes principals.

Com a conclusió podem dir que l’autor i protagonista vol plasmar al paper la seva desesperació per viure i sentir-se lliure, com molta gent que ho fa cada dia i no s’adona del privilegi que té.

Ganes de viure

El poema “Tot l’enyor de demà” el va escriure Joan Salvat-Papasseit, un autor català que pertany al moviment del avantguardisme que forma part de la literatura contemporània. El poema va dedicat a tothom, però en especial a les persones que no estan malaltes i poden gaudir de tot i no s’adonen del valor que tenen les coses més comuns. També va dirigit a les persones malaltes que entenen el seu patiment.  Aquest poema procedeix d’un llibre anomenat “L’irradiador del port i les gavines”

El tema del text és la malaltia i el patiment que tenen les persones que les pateixen.  El poema explica un dia normal a un poble, un avió que passa, la cartera que porta el correu, fets quotidians que no apreciem ja que els veiem cada dia però que per una persona malalta tenen molta rellevància. A la vegada que explica la vida al poble ens expressa les ganes de viure i de sortir que té.

A el poema es fa ús de versos trencats, que serveixen per remarcar alguna imatge. L’obra consta de 66 versos de rima lliure. El poema el podríem dividir en dues parts, la primera part aniria del principi fins al vers 60. Aquí explica el que passaria si demà s’aixequés. La segona part constaria dels últims 6 versos, on explica que passaria si no es pogués aixecar mai més.

El protagonista d’aquest poema és el mateix autor, és un personatge pla, que no evoluciona al llarg del poema degut a que té lloc en un període molt curt de temps. Utilitza diferents recursos literaris. El primer, que el podem veure al títol, és l’oxímoron entre les paraules l’enyor i demà, que representen temps diferents.

En conclusió podríem dir que en aquest poema podem veure les ganes de viure del autor i de superar la seva malaltia, alhora que enfronta el que passaria si  demà s’aixequés o si ja no es tornes a aixecar.

Segur que m'aixecaré demà

Joan Salvat-Papasseit, poeta català i autor d’aquesta obra, va escriure “Tot l’enyor de demà” durant el segle XX, en el corrent literari avantguardista. Tot i així, no va ser fins l’any 1921 on l’obra fou publicada al llibre “L’irradiador del port i les gavines”.

En el títol, trobem l’oxímoron entre les paraules enyor i demà, ja que totes dues representen temps contraposats.

L’autor, que pateix tuberculosi, expressa durant l’obra les ganes de viure i l’esperança d’aixecar-se el dia següent. Joan Salvat-Papasseit no creu que la mort sigui dolenta, sinó que la veu com eterna. A més de la seva malaltia, l’autor mostra una actitud optimista davant d’ella.

L’obra consta de 66 versos de rima lliure que segueixen una estructura que es divideix en la introducció, els cinc primers paràgrafs, la descripció del paisatge que hi veu, entre els versos 6 i 48, la descripció del menjar que acostuma a prendre del 49 al 53, entre els versos 54 i 56 fa una breu menció als seus amics, del 57 al 59 indica el que li espera si continua vivint i, per últim, del 60 al 66, fa un comiat on diu que trobarà a faltar la vida, tot i que acceptarà la mort.

Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, el paral·lelisme i l’al·literació.

En conclusió, Joan Salvat-Papasseit, tracta al llarg de l’obra els temes sobre la vida i la mort.

Tot l'enyor de demà

“Tot l’enyor de demà” és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Aquest poema va ser inicialment publicat en el llibre “l’irriador del port i les gavines” al 1921. Joan Salvat Papasseit escriu aquest poema destintat al seu amic Marià Manent.

El motiu que el porta a fer el poema són les seves ganes de viure un altre dia. L’autor escriu versos de manera lliure ja que segueix un estil Avantguardista, de tota manera es poden distinguir dues parts. La primera part ens descriu un dia normal a Barcelona, les seves ganes de viure-ho tot i els seus sentiments recordant-ho, que va desde l’estrofa 1 a la 19. La segona part que va desde l’estrofa 20 fins al final del poema, en aquest momento explica que passarà si demà s’aixeca i viu o si pèl contrari no s’aixeca i mor.

El tema principal del text és com l’autor afronta la seva enfermetat amb un estil optimista. L’argument del poema és l’explicació de la vida quotidiana i les seves ganes de viure.

El text es caracteritza per versos trencats que es van alternant amb versos decasíl·labics. Al pincipi del poema dona a entendre la seva enfermetat i que no pot sortir de casa.

L’escenari és Barcelona en un dia quotidià. Aquesta obra té un llenguatge senzill i fácil d’entendre.

Comentari de text: Tot l'enyor de demà

Va ser un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit ( 1894-1924). El corrent literari és l’Avantguaridisme que consisteix en una oda amb realisme intimista. El destinatari del text és el propi lector del text i busca transmetre les seves ganes per viure ja que té una malaltia.

El poeta propossa l’aceptació de la seva mort encare que segueix mostrant les seves esperances de aixecar-se una altre vegada del llit per poder disfrutar la vida cotidiana,l  ’escenari de l’obra es la vida d’un poble .

El text te versos trencats, alguns són decasíl·labs i altres alexandrins. Es un poema molt senzill i fácil d’entendre.

DEMÀ M’AIXECARÉ?

DEMÀ M’AIXECARÉ?

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibre L’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a causa la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments ( d’enyor i adulació ) a l’hora

Poema: Tot l’enyor de demà

Aquet poema que s’anomena tot l’enyor de demà, es un  poema que procedeix de un llibre anomenat ( L’irradiador del port i les gavines) , es un llibre escrit per Joan Salvat-Papasseit.

Aquet escriptor utilitzava la corrent literària de l’Avantguardisme, es un poema dedicat a Marià Manent ,però , també ve dirigit als lectors ja que en un moment del poema el autor es dirigeix a nosaltres plantejant una pregunta.

Esta estructurat en 10 estrofes i 66 versos que estan escrits de manera lliure i sense cap rima. El tema principal del poema és com l’autor enfronta la seva malaltia, l’argument es basa principalment en l’explicació de la seva vida que viu dia a dia i la seves ganes de viure la vida.

És un poema narratiu amb un llenguatge fàcil i senzill de entendre ja que no utilitza llenguatge molt formal ,encara que , en alguns moments s’expressà de manera col·loquial.

Viure demà

“Tot l’enyor de demà” es un poema de l’escriptor  Joan Salvat-Papasseit. Es va publicar en el llibre “L’irradiador del port i les gavines” el 1921. Els seus poemes  tenen influències avantguardistes.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. En el poema ens mostra les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li ho permet, també es veu com l’autor accepta i es resigna a la seva mort i fa una descripció de l’estil de vida a Barcelona del segle XX. Desgraciadament, mor de tuberculosi als trenta anys.

El tema principal d’aquest poema  és l’acceptació de la mort i l’optimisme pel que viurà si “m’aixeco demà”.

Respecte la seva estructura, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barceloneta, els sentiments que sent recordant-ho i  les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca (estrofes 1-19). I la segona part explica que li espera si demà no s’aixeca, la mort (estrofes 20-final). Els versos son  lliures i sense cap tipus de rima.

optimista

Joan Salvat Papasseit, en aquest poema ens transmet les seves ganes de viure, encara que a de sofrir l´ agonia de la seva enfermetat (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (per que la seva enfermetat no el deixa fer vida normal). Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament, també ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de dema), per a Salvat Papasseit la mort no es dolenta (pensament occidental unit amb el pensament oriental) i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna (creu en una roda de rencarnació, com un ciclo que mai acaba).
Papasseit observa les tanques amb flors, les places lluentes de claror del sol, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el bailet que vol vendre el diari, el trenvia, el carter, l’aeropla, les dones del barri matineres,direcció al mercat, el veïnat senser, els carreters dormits, la vida del carrer. El bailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat, la claror i les flors el color de la vida. La noia que porta la llet la bellesa, la sensualitat i la delicadesa, tot es una selecció o conjunt de escenes nitides, sustantibitzades i pures plenes de color, comm si el matex autor les hagues pintat.

L’emfermetat de l’autor ocupa el primer pla, la seva actitut es optimista i amb delit la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.

El poema te una numeració molt senzilla, tot esta dividit en episodis plens de impresions que veu o recorda, tot esta lligat.La metrica es força regular, en la primera part del poema domina l'estrofa de 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6,6,6,6,(6+6)6,(6+6)6,3,3.En la segona 3,(6+6),6,6,6,6,(6+6)6,4(6+6),6,4,6,6,6,6,(6+3),6,6,6,6,6,(6+6)10,(6+6),6.I en la tercera part 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,6,3,5,6,6,6,4,2,6,2,6,6,6,3,3

Viure més i pensar menys

Aquest poema va ser escrit per l’autor Joan Salvat Papasseit i va ser publicat l’any 1921 en el seu  llibre  L’ irradiador del port i les gavines. És un poema d’estil avantguardista que pertany al segle XX.

En el títol trobem dos elements contraposats: l’enyor i demà, que representen el passat i el futur respectivament. L’estructura és irregular i diferent a la d’altres poemes tradicionals.

Els temes principals són l’acceptació de la mort, ja que com està malalt veu que està apunt d’arribar i l’optimisme, dient que potser es podria aixecar un dia més i per tant viure un altre dia.

El text té 66 versos i el podem dividir en tres parts: la introducció (vers 1fins vers 5), la descripció general i concreta com el paisatge, els amics, la família o el menjar (vers 6 fins vers 59) i el comiat (vers 60 fins vers 66). Els versos són lliures i la rima, pràcticament, no existeix. Hi ha estrofes amb rima masculina i amb rima femenina.

L’autor d’aquesta obra és el protagonista (el jo poètic) i en l’obra parla de com se sent emocionalment i de la impotència de no poder fer feines habituals o no saber si es podrà aixecar al dia següent .

Si analitzem algunes frases del text, podem determinar que l’espai és Barcelona i el temps, el segle XX.

És una poesia descriptiva, subjectiva i que té diferents recursos literaris com el futurisme, Locus amoenus, Tempus fugit o Carpe diem, entre d’altres.

“Tot l’enyor de demà” és una obra de Joan Salvat Papasseit del segle XX que tracta des de la seva experiència personal els seus sentiments sobre la mort i la vida. 

Les ganes de viure de Joan Salvat

L’autor és Joan Salvat Papasseit, ell va néixer a l’any 1894 i va morir a l’any 1924. Va ser un poeta català que va tenir una vida molt dura per la seva escassa economia i la seva greu malaltia, la tuberculosi.

El poema de "Tot l'enyor de demà" està considerat un poema molt emotiu de la literatura catalana i va ser publicat al llibre de “L’irradiador del port i les gavines” a l’any 1921. 

El poema pertany al segle XX, en el corrent literari avantguardista.

El que vol transmetre l’autor amb aquest poema són les ganes de viure, encara que ha patit molt per la seva malaltia, ell es resigna a morir, es fixa en les coses simples i en els petits detalls de la vida quotidiana. També es veu que té una gran enyorança de sortir al carrer i gaudir la vida. Ell creu que la mort no és dolenta i la vida és eterna.

El tema del poema és la malaltia en primer pla, l’actitud optimista i no deixar de banda els seus sentiments i la seva sensibilitat.

Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, la polisíndeton, el paral·lelisme i la al·literació. 

En aquest poema predomina els cal·ligrames, la llibertat tipogràfica, un to directe amb una gran força expressiva. Les oracions que apareixen són simples amb un vocabulari comú i amb una absència de rima. L’estructura del poema no presenta un esquema mètric fix que es caracteritza per versos trencats i l’abús de espais en blanc, es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins, no manté un nombre de síl·labes constant encara que tendeix a l’hexasíl·lab i l’octosíl·lab.

TOT L'ENYOR DE DEMÀ

El poema fou escrit per Joan Salvat-Papasseit. L´obra poètica procedeix del llibre de poemes de l´Irridiador del port i les gavines, el seu corrent literari és l´Avantguardisme. Es una obra amb realisme intimista.
El destinatari del text és el lector, amb la motivació de les ganes de viure que tenia abans i ara que té la malaltia, no en té tantes ganes, ni tanta motivació.
El tema principal del poema és l’acceptació de la mort propera o tardana. Aquest poema es divideix en dues parts, la primera part va des de l’estrofa 1 fins la 19 on descriu un dia normal a Barcelona i on explica les ganes que té de aixecar-se al dia següent. La segona part va des de
l’estrofa 20 fins al final on explica que passaria si demà no s’aixequés. Als primers cinc versos, l´autor introdueix la situació en la que es troba, seguidament descriu el paisatge i per últim recalca que tot el que ha esmentat fins ara l´espera si no es mor abans.
És un poema narratiu amb una descripció objectiva on els recursos literaris son: polisíndeton, antítesi, paral·lelisme i paradoxa.
Joan Salvat-Papasseit el va escriure per expressar la bellesa de lo quotidià que enyorava de la seva vida i el seu poble, amb optimisme. El llenguatge és senzill, el tema és curiós i fàcil de comprendre, ja que al final el poema tracta de la vida o la mort.

UN DIA QUOTIDIÀ

És un poema de Joan Salvat.Papasseit. Que es a publicar en el llibre L’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a causa de la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys.

Ens mostra les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li ho permet. En el poema es veu com l’autor accepta i es resigna a la seva mort. A més, fa una descripció de la vida de la Barcelona del segle XX.

Sic transit gloria mundi. Fa referència a la fugacitat de la vida envers la persistència de la mort.

Carpe diem: Viure el moment, o en relació amb el poema, gaudir de cada dia.

En el poema hi trobem diverses descripcions d’algunes coses o persones que per al lector són simples característiques de la vida quotidiana de l’autor, però Papasseit els hi dóna un sentit més profund.

El vailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat. La claror i les flors són el color de la vida. La noia que porta la llet representa la bellesa, la sensualitat i la delicadesa.  

en aquest poema Papasseit ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima. Per tant, fa servir l’avantguardisme en l’apartat de la estructura, ja que, trenca la manera més comú d’expressió i representació del poema.

Tot i així, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barceloneta i els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca, estrofes de la 1 a la 19. La segona, explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca, la mort. Estrofes 20-final.

Llegint el poema i la biografia de Papasseit, tinc un sentiment d’empatia envers la seva desafortunada situació. Crec que nosaltres no valorem, prou bé, tot allò que tenim o vivim, en canvi, Joan Salvat-Papasseit a causa de les seves limitacions, se n’adona del valor de viure un dia normal i el valor de les coses més senzilles

Comentari de text: ¨Tot l´enyor de demà¨

El poema fou escrit per Joan Salvat-Papasseit (16 de Maig de 1894-7 d´Agost de 1924,Barcelona).L´obra poètica procedeix del llibre de poemes de l´Irridiador del port i les gavines, el corrent literari és l´Avantguardisme. Oda amb realisme intimista.
El destinatari del text és el lector, amb la motivació de les ganes de viure que tenia abans i ara que té la malaltia.
El tema del poema és l´aceptació de la mort propera o tardana, mai se sap, i de l´esperança d´aixecar-se un dia més, aprofitant els seus possibles últims dies; el poeta descriu la rutina del seu poble, aquella que d´alguna manera no en forma part per a seva ceguesa i l´esperança de tornar a recuperar la visió.
Als primers cinc versos, l´autor introdueix la situació en la que es troba, seguidament descriu el paisatge i per últim recalca que tot el que ha esmentat fins ara l´espera si no es mor abans.
És un poema narratiu amb una descripció objectiva amb els recursos literaris següents: polisíndeton, antítesi,paral·lelisme i paradoxa.
Joan Salvat-Papasseit l´escribí per expressar la bellesa de lo quotidià que enyorava de la seva vida i el seu poble, amb optimisme. El llenguatge és senzill, el tema és curiós i fàcil de comprendre, ja que tard o d´hora amb o sense bona salut a totes i tots ens arribarà l´hora de morir.

Tot l'enyor de demà

Comentari de text

Aquest poema titulat Tot l’enyor de demà,  procedeix del llibre
L’irradiador del port i les gavines i està escrit per Joan Salvat-Papasseit.
El corrent literari utilitzar per Joan Salvat-Papasseit és l’Avantguardisme.

Aquest poema està dedicat a Marià Manent i està dirigit als lectors ja
que en un moment del poema l’escriptor es dirigeix a nosaltres amb una
pregunta.

Aquest poema té 66 versos sense cap tipus de rima i escrit amb versos
de manera lliure, aquesta forma d’escriure els versos és característic de
l’Avantguardisme.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia de
manera optimista, on no deixa de banda els seus sentiments.

Aquest poema es divideix en dues parts, la primera part va des de
l’estrofa 1 fins la 19 on descriu un dia normal a Barcelona i on explica
les ganes que té de aixecar-se al dia següent. La segona part va des de
l’estrofa 20 fins al final on explica que passaria si demà no s’aixequés.

L’autor d’aquest poema és intern, a més el narrador del text és el protagonista.

L’escenari es situa a  Barcelona al segle XX.

Per tant l’autor ens fa referència a la seva visió de la vida i de la mort.

comentari de text

Tot l'enyor de demà

Tot l'enyor de demà està tret del llibre" l'irradiador del port i les gavines" que va ser escrit per Joan Salvat-Papasseit conegut a més de poeta per autor d'articles i manifestos polítics i socials. El poema està dedicat a Marià Manent però és dirigit als lectors.
El tema principal del poema són les seves ganes de viure, l'acceptació a la mort i tot allò que esdevé. La seva estructura externa és de 10 estrofes i 66 versos escrits d'una manera lliure sense cap rima. El poema és avantguardista, però es poden diferenciar dues parts al seu poema. La primera descriu un dia normal a Barcelona i parla dels sentiments que li transmet recordar aquests moments i les ganes que té de tornar-los a viure si demà s'aixeca. Això passa a les primeres 19 estrofes. La segona, explica que passarà si no s'aixeca demà que són des de l'estrofa 20 fins al final.
El tema principal del text és com l'autor enfronta la seva malaltia d'una manera optimista. L'argument es basa principalment en l'explicació de la vida quotidiana i les seves ganes de viure.
El text es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins. Comença explicant que està malalt seguit de les coses que passen el poble i finalment es dirigeix al públic. És un personatge pla i destaca la seva actitud optimista com a personatge secundari.
És un narrador intern però no omniscient, ja que no sap que passarà demà sinó que s'ho pregunta.
És un poema narratiu amb molts noms i adjectius. Té un llenguatge senzill i fàcil d'entendre. El poema està ple de noms i adjectius. Ens presenta una visió de la vida i de la mort mitjançant records de la vida quotidiana que ell no pot viure a causa de la seva malaltia.

Tot l'enyor de demà

És un poema escrit per Papasseit que està dedicat a Marià Manent i dirigit a nosaltres al segle XX. És procedent de l’època contemporània. Es compon de 14 estrofes formades de 3, 4 i 5 versos.

L’autor tracta el tema de la subjectivitat ja que imagina tot el que faria si no estigués malalt i també aborda el tema de la mort ja que està a punt de morir. L’autor explica els seus sentiments acceptant la seva imminent mort.

El text es divideix en estrofes amb versos d’art major, la majoria decasíl·labs. L’estructura interna consta de 3 parts, explica que està malalt, les coses que succeeixen al poble i, per últim, quan s’adreça a nosaltres. El que narra el poema és el propi protagonista, l’autor, per tant és un narrador intern i no és omniscient ni omnipotent ni omnipresent. La cronologia és ordenada i ocorre al segle XX i l’escenari és Barcelona.

Pertany al gènere de poesia i el subgènere és futurista. És una narració. No te mètrica perquè és un revolucionari avantguardista.

Per tant es una poesia dividida en estrofes i dirigida a nosaltres que tracta de que està amb una greu malaltia i explica els seus sentiments.

Comentari de text: Tot l´enyor de demà (Joan Salvat-Papasseit)

És un poema intimista i emotiu que va ser escrita per Joan Salvat-Papasseit, va ser publicada l´any 1921 dins L´irradiador del port i les gavines , un llibre que combina els moments íntims i personals amb la influència, sobretot en l´aspecte formal, dels moviments d´avantguarda, especialment el futurisme.

El poema hi descriu la realitat quotidiana vista amb l´acceptació de qui, a causa de la malaltia, veu la mort ben a prop, està dedicat a Marià Manent, un amic escriptor.

L´obra no presenta un esquema mètric fix, no es veu a simple vista els seu nombre de  síl·labes , però tot i així tendeix a l’hexasíl·lab i l´octosíl·lab, apareixen espais en blanc en les estrofes. El poema es fàcil de llegir, es pot entendre, el poeta està present en el poema.

En conclusió en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit amb una estètica avantguardista, que ens presenta una visió de la vida i de la mort, mitjançant records que es centren en petits detalls de la vida quotidiana de la que ell esta privat per la seva greu malaltia.

Tot l'enyor de demà

‘’Tot l’enyor de demà’’ és un poema publicat al 1921 al llibre ‘’L’Irradiador del port i les gavines’’ i que pertany al corrent avantguardista.  Va dirigit als seus lectors, i el va escriure presumiblement per donar a conéixer la seva situació i permetre als lectors potser apreciar una mica més allò que poden trobar a faltar. El text original està escrit amb salts de versos, per donar una estructura que doni ‘’ritme’’ als versos.

El text tracta els sentiments de l’escriptor, confinat al seu llit per la seva condició de malalt, imagina el que farà el dia en el que s’aixequi finalment d’aquest llit, i camini per la ciutat, observant. Al final, considera l’opció de no aixecar-se mai més.                  En aquesta part es pot observar l’amor per la natura i la societat que veu al voltant seu, i el valor que li dona als petits moments, accentuats per l’enyorança ara que no pot disfrutar-los.

Va dividit en onze estrofes i cada estrofa té diferent nombre de versos, mostrant l’esperit de rebel·lia respecte els moviments anteriors  típics dels avantguardistes. 

comentari de text

El poema ``tot  l’enyor de dema’’ va ser publicat per Joan Salvat-Papasseit al l’any 1921 i va ser publicat al llibre ``L’irradiador del port i les gavines’’ Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments.

El poema té 20 estrofes, en aquest poema Papasseit ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima. Per tant, fa servir l’avantguardisme. El poema te dos parts la primera descriu un dia quotidià a Barcelona i a la segona explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca.

Aquest és un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit que tracta de com l’autor afronta la seva malaltia i de com e pregunta si morirà. És un poema amb 20 estrofes que no te  cap rima per tant es avantguardisme .

Comentari de text

Poema: “Tot l’enyor de demà”

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibre “ L’irradiador del port i les gavines” el 1921. L’autor dirigeix el poema als lectors però el destinatari és el seu amic Marià Manent. 

La motivació del seu poema són les seves ganes de viure. Joan ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima ja què és un poema Avantguardista, tot i així, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barcelona i els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca, estrofes de la 1 a la 19. La segona, explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca, la mort. Estrofes 20-final.

El tema principal del text és com l’autor enfronta la seva malaltia de manera optimista. L’argument es basa en l’explicació de la vida quotidiana i les seves ganes de viure.

El text es caracteritza per versos trencats, i es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins. Al principi del poema ell explica que està malalt, després les coses que passen en el poble i finalment es dirigeix al públic. Es tracta d’un personatge pla i destaca la seva actitud optimista i com a personatge secundari surt el poble.

 L’escenari és la vida quotidiana de Barcelona i és un narrador intern i no és omniscient ja què durant el poema es pregunta que passarà demà.

És un poema narratiu amb molts noms i adjectius. Té un llenguatge senzill i fàcil d’entendre.

Aquest poema ens presenta una visió de la vida i de la mort mitjançant records de la vida quotidiana que ell no pot viure per la seva malaltia. 

Comentari de text "Tot l´enyot de demà"

-----

Aquest poema va ser escrit per J.S.Papasseit dedicat a Marià Manent al segle XX i dirigit a el lector, pertany a l’època contemporània, el va escriure amb enyor i contemplant a la vida mentre està a punt de conèixer la mort, lletra normal i tipus de lletra normal

 El tema de el poema es l’acceptació de la mort, si s’esdevé no podrà viure. També l´optimisme pel que viurà si “m´aixeco demà”. La veu de el poema mostra una acceptació optimista.

El espai i tems concret es a el segle XX i l´espai a Barcelona, els personatges, el jo poètic destaca mostrant el seu optimisme malgrat l´estat greu en que es troba i també ens deixa veure que es molt observador quan descriu totes les coses del carrer, el temps es lineal i els personatges plans. Esta fet en 1ra persona.

El poema esta format per 14 estrofes i de 3 a 5 versos, son decasíl·labs , la estructura consta de 3 parts i son versos d´art major. El poema pertany a el futurisme. No te metrica

El poema tracta de una persona malalta que accepta la mort recordant gran majoria de les coses quotidianes que els altres poden fer però ell no lla que la malaltia no el permet aixecar-se de el llit.

-----

Comentari de text “Tot l’enyor de demà“

El poema surt del l’irradiar del port i les gavines, el seu autor es Joan Salvat-Papasseit amb un moviment literari de avantguardisme, el poema esta dedicat a Marià Manent, però el receptor del text crec que també es el lector. Esta amb una estructura anomenada de versos trencat amb una rima seguida.

El tema del text és la seva etapa de malalt i que no sap quan podrà morir-se, parla de totes les coses que l’agradaria fer si estigues be que mai li dona importància però quan estàs malalt li dones mes importàncies a coses de la vida quotidiana. L’argument es que aprofitis la vida que no saps quan set pot acabar.

La estructura del text és de versos trencat te 66 versos, amb una rima consonant, es un poema de art major, el punt de vista es en 1ºpersona. El personatge principal es la persona que esta malalt, i les altres persones son personatges secundaris, i no es omniscient ni omnipotent ni omnipresent.

És una poesia narrativa, tipus de text intern.

Comentari de text ''Tot l'enyor de demà''

‘’Tot l’enyor de demà’' 

Tot l’enyor de demà es tracta d’un poema de Joan Salvat-Papasseit, qui es conegut a més de poeta, com l’autor d’articles i manifestos polítics i social, es troba dedicat a Marià Manent i el seu principal receptor és l’audiència.

La principal motivació d’en Salvat-Papasseit són les ganes de viure, fent així referencia el tema principal d’aquest poema, l’acceptació de la mort i de tot allò que esdevé, tot i que també parla de l’optimisme  a sobreviure.

La seva estructura externa esta formada per 66 versos trencats on no hi ha ningun tipus d’existència de rima, fent així cridar l’atenció del lector al no fer-ne ús de les pautes tradicionals dels poemes.  La seva estructura interna ens parla de tot el que la gent fa 

Nova normativa

Que canviaríeu de les meves clases

Jo canviaria les activitats que fem del llibre a classe, perquè no se si sóc el únic però no em dona temps de fer els exercicis abans de corregir-los, però la veritat, les teves classes son molt actives i dinàmiques.

Classes de català

En general les classes estan molt bé preparades, sempre tenim feina i gràcies a les classes partides tot és més dinàmic. El que canviaria seria que expliquesis més a classe sencera sobre els temes que entren a l'examen, ja que amb les presentacions no queda tot totalment clar. Independentment d'això, m'agraden molt les classes.

Què canviaríeu de les meves classes

La veritat es que per ami les teves classes estan molt be pensades. Encara que no son perfectes, és l'estil de classe que a mi m'agrada llavors jo només canviaria el WIFI.

Classes Yves

M'agraden les teves classes, però quan estem tots, el dimarts, penso que hauries d'explicar una mica més extens encara que no donès temps a fer tots els exercicis a classe. Les classes partides m'encanten, penso que ho fas de forma molt dinàmica i aprenem molt.

Les teves classes

Crec que el que has de millorar en les nostres clases es, que quan estem tot junts no fer tants exercicis a clase, o siigui, crec que hauries d’explicar més i els exercicis manar-l’ho oer fer a casa, se que tot es queixaran pero al menys aixi sabrem si entenem el temari.

Una de les cosas que has de cambiar es aixo, explicar mes quan estem tot junts.

Pero el que si m’agrada de les tevés clases es, que ens fas fer molt textos i aixo la veritat es que ens va be de cara al futur, a mi almenys m’en feien fer textos nomes al examens pero no hem servien de res, i aquest any que estat practicant més he notat un canvi a l’hora d’escriure. 

Què canviaria de les classes de Català

Sincerament les classes de català em semblen de les millors de la setmana, sobretot les classes partides, ja que s'aprofiten les portes de la tecnologia i d'aquesta forma es fan més amenes que altres.

Les classes completes dels dimarts també estan bé, però de vegades m'agradaria que no segueixi el patró de ''explicació-resums/exercicis '', com posar un vídeo que expliqui el tema o alguna mena d'activitat en grup.

Què canviaria a les classes del Yves?

Les teves classes són de treballar tota la estona (que no esta del tot malament) però crec que ens poses bastants deures per fer o acabar a casa.

Què em semblen les classes de català?

Bon dia Yves!

Una de les coses que més m'agrada de les teves classes, és el fet que puguem fer molts exàmens per tal de tenir diverses oportunitats per treure bona nota.
Tot i que trobo que hi ha alguns comentaris de text una mica difícils, crec que ens beneficia, o al menys a mi, en la millora de les redaccions en llengua catalana.

A més, els exàmens no acostumen a ser molt densos, però, potser, hauríem de mirar més la correcció dels exercicis a classe, per veure on ens equivoquem, en comptes d'anar molt ràpid i fer-ne més.

Què canviaria de les classes de català

Tens moltes notes ja que fem diferents proves cada setmana i això et dóna l'opció que si una vegada has tret una nota baixa, a la següent pots treure una nota més alta.

Crec que hauríem de repasar una mica més la mètrica.

M'agrada que no sempre siguin exàmens a ordinador, fer també exposicions i treballs en grup està molt bé.