El món de la escriptura

Es tot un honor rebre aquest premi Nobel de literatura. Mai m’havia imaginat arribar fins aquí, estar nominat a un dels grans premis i molt menys guanyar-lo. Això suposa per a mi una gran motivació per continuar fent el que mes m’agrada en el món, escriure.

Per molts escriptors guanyar el Premi Nobel de literatura es una meta a la que aspiren, però volia dedicar aquestes paraules especialment a tots aquells escriptors joves que somien en arribar a ser reconeguts. Res es impossible, tot s’ha aconsegueix amb dedicació i esforç, però sobre tot amb moltes ganes de aprendre i millorar. 

També volia donar les gràcies a la meva família i amics que han estat en les bones i en les no tan bones. Y en especial a la meva mare, pel seu suport i per creure en mi quan ningú ho feia, ja que com tots sabem, dedicar-se a la escriptura no es del tot fàcil, el teu èxit depèn dels altres, has de arribar a les persones mitjançant les paraules i saber transmetre tots els teus pensaments en un full en blanc. Per això, vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres perquè part d’aquest premi es vostre.

Sense vosaltres no seriem res

Moltes gracies a tots, aquest premi ho vull dedicar a la meva familia que mai em va posar murs al meu futur com a escriptor i tambe a tota la gent que fa possible la meva professió.

Quan era petit, i vaig començar a escriure, ho vaig fer perquè era una forma d’evadirme de la resta del món i només expandir la meva imaginació. El que mai vaig pensar, és que gràcies als meus llibres a la gent li podría passar el mateix, i és una cosa que em fascina.

Hi ha moltes vegades que la gent m’escriu comentaris agraint la meva feina i em parlen de les seves històries de superació i com, gràcies al meu treball, van aconseguir sortir cap endavant. Gràcies a comentaris com aquest, és per el que em fan recordar cada dia perquè vaig escollir aquesta professió i perquè m’agrada tant encara que passin els anys.

Un altre cop, moltes gràcies per continuar fent d’aquesta professió un somni per a mi.

La idea d'escriure

Fa molts anys quan estava en la universitat d'escriptors no pensava que arribaria aquest moment, era impensable que un noi sense idees al cap pogués escriure una història mereixedora d'un premi. Un dia la meva mare em pregunto perquè volia ser escriptor i jo vaig dir que no tenia cap resposta per a aquesta pregunta, els anys passaven i la meva ment seguia en blanc, només pensava que no tenia creativitat per a ser millor que els altres escriptors.
La idea d'escriure aquesta història m'emporto molt temps de reflexió intel·lectual però no ho hauria pogut aconseguir sense l'ajuda de la meva mare que va estar donant-me suport i dels meus amics que sempre em van donar ideïs excel·lents sobre el món, gràcies!, aquest premi em fa sentir orgullós de la meva carrera com a escriptor, continuaré escrivint sobre el món i la seva bella naturalesa, també gràcies als representants d'aquest esdeveniment per fer això realitat.

Text humanístic: Dotze anys

Dotze anys

Desprès de sis anys d’educació primària, on tots nosaltres aprenem principalment els valors, que són primordials per a viure mínimament com un ciutadà civilitzat, i els coneixements bàsics que ens permeten començar a pensar de manera més racional, ens enfrontem al primer gran pas de la nostra vida, quatre anys d’educació secundària.

La ESO són pràcticament els anys més importants, ja que és quan comencem a decidir les nostres preferències sobre l’assignatura que més ens agrada, per altra part poden ser uns anys turmentosos si no saps diferenciar els teus gustos de les coses que realment saps fer, per tant et pots confondre i acabar agafant una decisió que realment no t’agrada.

Desprès d’acabar la ESO tots el presents vam decidir seguir estudiant, de manera que vam cursar el Batxillerat perquè volíem seguir aprenent sobre els temes que més ens agraden. Aquest dos anys de Batxillerat són fugaços, ja que totes les experiències que pots arribar a viure fan que el dia a dia no sigui una rutina tediosa.

Moltes gràcies por aquests dos anys inoblidables, que sens dubte no oblidaré mai.

Discurs graduació 2n Batxillerat

Per fi s´ha acabat aquesta etapa! No ho dic perquè estigui farta de veure-us la cara cada dia i aguantar-me les ganes d´escridassar  algun que altre alumne quan el professor callava perquè parlava massa, que també, sinó per tota la pressió viscuda durant tot aquest curs, fou molt estressant.

Ens hem de quedar amb tots els bons moments que hem viscut junts i riure’ns dels dolents. Espero que cadascú entri a la carrera per la qual s´ha estat esforçant tant, des d´aquelles dues setmanes abans de l´examen repassant cada tarda, fins als qui han passat la nit anterior a l´examen sense dormir perquè no s´havien dignat a obrir el llibre dies anteriors.

Quines ganes tenia que fos ja aquest dia, no per no tornar-vos a veure;  pel calendari, que ja és l´estiu i d´aquí poc serà el meu aniversari... Igualment, mai sabré que se sent quan et canten a classe quan compleixes anys...

Finalment, deixeu-me agrair-vos-ho.

Gràcies per formar part de tot això I recordeu, si heu pogut superar un any de tantes baixades i pujades, podreu amb tot.