La dura realitat

Consta d'una imatge amb dues escenes. A la primera escena es veu, assegut a terra, un noi d'uns 5 anys de cabell curt i ros, porta una samarreta blanca amb línies marrons clar i uns pantalons de color marró fosc. Aquest noi està sostenint una joguina amb cara de felicitat. La joguina té forma de robot amb el cap i les cames blaus, el tronc vermell i, cintura i extremitats de color verd. Aquest robot té una mida bastant gran a proporció del noi. A sota de la joguina i al davant del noi hi ha una capça oberta amb el paper que l'embolicava al seu voltant, amb un color groc. Al darrere del noi, se situen regals amuntonats i embolicats amb paper blau, verd, vermell i groc. El sofà que està a la dreta del noi és negre amb funda i coixins marrons. Al sofà es veuen les cames del seu pare i el cos de la seva mare que està recolzada en el pare i amb les cames encoixides a sobre del sofà. També es veu una mica del cabell ros de la mare, llarg i llis. Per últim, a la part superior dreta de la fotografia podem veure una planta amb un test de color marró.
Mirant la part baixa de la fotografia es veu la segona escena a la qual surten molts nois dibuixats en blanc i negre i amb expressió de tristesa i cansament. Tots els nois són iguals, es a dir, amb cabell curt i negre i la mateixa roba empobrida. A la part superior d'aquesta escena, els nois estan construint el mateix robot que sostenia el nen de la primera escena i, més a baix, hi ha uns altres nois encapçalant el robot, ja construït, en una capça blanca.
L'imatge completa representa la dura realitat que presenta aquest món, que, mentre que uns tenen una bona vida a causa de la seva condició de diners, uns altres que són pobres, són explotats i aprofitats per fer coses que ells no poden gaudir.

Explotació dels nens i es seves injustícies

En la imatge que veuràs hi ha dues situacions, un el de dalt on el nen de cabell ros d´una família acomodada on estan celebrant algun festa o aniversari . Els pares estan asseguts en un sofà de color negre, el pare té unes bambes de color blanc amb uns pantalons grisos i la mare amb els cabells rossos recolzat al costat del pare amb un vestit negre curt amb els peus descalços, darrere d´ells hi estan uns coixins de color marró-grisos on les seves cares no s´hi veuen , ajagut al terra hi allà el nen ros que no té més de 8 anys, amb una camisa curt de color blanc amb uns pantalons com els color del seu pare feliç d´haver rebut el regal, els papers de groc del regal estripats i la caixa de color blanc al terra , el nen agafa alegrement el robot de colors vius amb les mans al costat del nen hi ha varis regals sense obrir tot amb colors verd , vermell , groc ... Al costat del sofà hi ha una planta verdós de altura mitjana amb un test a sota i darrere hi ha una mena de caixa fosca al fons.

En la segona imatge que es troba a sota de color blanc i negre a excepció dels robot que es troben dins de les caixes hi ha un grup de nens no superen els 9 anys, tenen tots amb el mateix uniforme que es de color gris i els cabells negres talla de la mateixa forma, estan tots tristos treballant en cadena, la primera caixa estan construint entre quatre nens el robot, en la segona caixa es troba el robot ja construït i quasi empaquetat.

L'aniversari del Sergi

En la imatge podem veure dos escenes.

 La de dalt es una família al saló de casa, representa que és l’aniversari del nen i està obrint el que li han regalat els seus pares . El nen està assegut a terra obrint un regal que és un robot de color blau i vermell. Darrere del nen hi ha més regals de diferents colors i estampats que encara no ha obert i més enrere al costat del sofà hi ha una planta d’estatura mitjana. Mentrestant  els pares estan asseguts a un sofà negre, però només es pot veure el cos dels pares. L’únic que podem veure es que la mare és rossa i porta un vestit negre i el pare porta unes bambes blanques, uns pantalons grisos i una samarreta negra i ell està agafant per l’espatlla a la mare.

En la imatge que està a baix podem veure una fàbrica o cadena de uns dotze nens estrangers treballant. Els nens van amb un uniforme gris i tots tenen el cabell negre. Estan fabricant els robots vermells i blaus que apareixen a la imatge de a dalt. Els dos nens que estan en primer pla estan ficant els robots en caixes blanques, més enrere hi ha una altre parella de nens que estan muntant els robots i al voltant d’aquests quatre nens hi ha més nens que no es veu que estan fent només veiem el seu cap mirant cap a un altre banda.  Aquesta escena és més fosca que la primera ja què la cara dels nens és de tristesa. 

la realitat

Aquesta imatge es descompon en dues imatges, la de més color a dalt i la més fosca a sota. En la figura de a dalt se situa un nen d'uns quatre anys, amb cabell ros, samarreta blanca, pantalons marrons i sabates vermelles. En la seva cara es veu felicitat per haver obert un regal que contenia una joguina d'un robot multicolor. Rere d'ell hi ha més regals al costat d'una planta que sembla una palmera. Al costat de la planta hi trobem un sofà on senten el pare i la mare, observant la felicitat del seu fill.

A la foto de sota s'aprecia tristesa que prové dels colors de la imatge: el blanc i el negre.
En aquesta foto apareix una cadena de muntatge on els treballadors són nens, probablement asiàtics, algun ploren mentre fabriquen el robot de joguina amb el que està jugant el noi de la foto de a dalt.

La veritat darrere les nostres joguines

Aquest és un dibuix, on estan representades dues situacions diferents, una a la meitat superior, i una a la meitat inferior.

A dalt hi ha uns pares i un nen al saló de casa seva, hi ha un sofà negre a l’esquerra  i els pares estan asseguts sobre ell. Estan vestits d’una manera molt refinada, el pare amb texans i una samarreta negra, i la mare, que està recolzada sobre el pare, també amb un vestit negre. El saló és espaiós i hi ha una decoració elegant, a la dreta hi ha una planta verda, i un moble també negre.

A terra hi ha un munt de regals embolicats, de totes les mides i colors, i al costat es troba un nen petit, sembla que és occidental i que té uns 5 anys. Està molt feliç i alegre sostenint un robot de joguina, a terra està la capsa on es trobava el robot oberta, i tot el paper que l’embolicava a trossos tot trencat.

A la meitat inferior hi ha un munt de nens petits, semblen de la mateixa edat com el que es troba a dalt. Es troben aixecats  al voltant d’unes taules per on passen els robots desmuntats. Els nens estan molt junts, no tenen colors, estan a blanc i negre, tenen unes cares d’esgotament i sofriment.

Els nens munten les peces  del mateix model de robot com el que té el nen del saló de dalt. Semblen uns nens orientals, porten la mateixa roba, una granota de color gris, una indumentària típica d’una fàbrica.

Dues imatges diferents

La imatge de dalt esta a color, hi ha un nen obrint regals al menjador de casa seva i un dels regals és una joguina, el nen esta molt content, darrera  d’ell hi ha un sofà on sembla que hi estan asseguts els seus pares, al costat del sofà hi ha una planta i al davant estan els regals que esta obrint el nen.

La imatge que hi ha a baix és en banc i negre, en aquesta imatge hi ha uns 6 nens d’uns 4 o 5 anys que sembla que estan treballant en una fàbrica, al davant dels nens hi ha una cinta on van passant capses i a dins van ficant les joguines, a diferencia del nen de la imatge de dalt aquests nens no son feliços.

Contrast de mons

A la imatge de dalt es mostra un nen obrint un regal que conte una figura d’acció, darrere estan els seus pares asseguts al sofà.

El sembla feliç amb la seva nova joguina com qualsevol altre nen que visqui en un país del primer mon que no s’ha de preocupar de res. El nen esta al menjador de casa seva. Darrere seu te una planta. A la imatge de sota surt el que sembla una fabrica d’algun país del tercer mon en el que es veu uns nou nens de curta edat treballant i fent joguines. Els nens tenen cara d’estar deprimits explotats. El nens estan fabricant la mateixa joguina que esta obrint el nen de la imatge d’a dalt. Els nens tenen una cara molt pàl·lida i tots tenen el cabell igual i del mateix color.      

L'infancia des de diferents punts del món

L’infancia des de diferents punts del món

Davant nostre hi podem veure una imatge composada per dos dibuixos, un que es troba a la part d’a dalt i un altre que es troba just a sota d’aquest.

Al dibuix superior hi podem veure una imatge plena de color i felicitat on hi ha un nen petit amb cabell ros d’uns sis anys el qual es mostra molt content obrint un regal d’un nino a la sala d’estar , concretament, al terra de casa seva.  Podríem pensar que es tracta del seu aniversari  ja que n’hi han diversos regals a la seva esquerra i just enrere, es troben els seus pares asseguts sobre un sofà negre al costat d’una planta, on el pare, vestit amb roba amb colors no molt vibrants, està recolzant el seu braç sobre la dona, que va amb un vestit negre.

En canvi, al dibuix de sota, hi trobem una imatge molt més fosca, freda i trist formada per nens de cabell fosc d’una edat semblant al noi d’ a dalt. Porten un uniforme de treball i sembla que estiguessin muntant les peces de la joguina de la imatge superior, treballant en cadena pel muntatge d’aquesta. Hi podem observar només pel seus rostres que no estan feliços, sinó que, més bé tot el contrari. Es troben molt junts els uns del altres i per la seva cara de cansanci, sembla que porten treballant molt de temps

No saps d´on prové el teu ninot?

A dalt, un nen es troba sobre el terra i els pares estan asseguts  sobre el sofà, el nen sosté entre les seves mans una joguina, ja sigui per un regal pel nadal o pel seu aniversari. Amb tants colors, representa la felicitat del xic al rebre el juguet. Ja que la seva família es pot permetre comprar-li un objecte d´oci.

El dibuix de sota  d´aquest, però, es veu la crua realitat del perquè el xiquet  anterior té enmig de les seves mans l´andròmina, que segurament d´aquí varis mesos no jugarà amb ella i o ni se´n recordarà, els nens de sota fabricant la joguina, explotats, precàriament, deuen passar allà més de 8 hores diàries per molt poc sou. Els colors de la imatge reflecteixen la dura i trista vida dels infants davall.

Volia fer una petita reflexió, ja que quasi mai la fem (almenys no com a societat): no som conscients de què tot el que tenim avui en dia, algú ha estat treballant molt dur perquè arribi a les nostres mans, el pitjor de tot és que no ho valorem prou. Darerre de tot, hauríem d´agraïr a les nostres famílies per cuidar-nos tant i donar-los més sovint les gràcies.

I en quant a les desigualtats socials i totes les injustícies que desgraciadament perduren al segle vint-i-ú, el que ens queda per fer a les noves generacions és lluitar.

Lluita per un món millor, que tot i que diguis que l´acció d´una persona no frenarà res, pensa-hi, tots i totes amb el nostre granet de sorra i sumem.

Els diferents tipus de vida.

Davant nostre podem visualitzar dues fotografies.

La primera fotografia observem que estan situats en un salo, on hi ha una planta, el terra es parquet, regals, y un sofà negre. En el salo hi ha tres persones, una dona, un home i un nen. La dona esta asseguda en el sofà es molt blanca de color de pell, amb un vestit negre i el seu color de cabell es ros. El home esta en el sofà amb la dona també es blanc de color de pell, te una samarreta negra, uns pantalons texans i unes sabates deportives. El nen ha obert un regal on dintre havia una joguina de un robot, esta feliç. El nen es de color de pell blanc, una samarreta gris, te uns pantalons texans i unes sabates vermelles, el seu cabell es de color castany.

La segona fotografia podem visualitzar que estan en una mena de fabrica, hi ha uns 11 nens tots vestits iguals amb una uniforme gris, el seu color de cabell es negre i el color de pell un blanc grisos. A els nens els podem veure molt cansats i tristos. Treballant en la mateixa joguina que hi ha en la primera fotografia el robot, es veu com estan treballant tots els nens en cadena. On guarden en caixes els robots i suposo que els enviaran per vendre’ls, es una fotografia molt trista.

La crua realitat

La imatge consta de dos sub-imatges, una a sobre de l’altre.

La imatge de sobre es molt colorida i transmet felicitat. Mostra un nen rós i molt petit d’uns 6 anys obrint regals, que els té a la dreta de tots els colors i formes al costat d’una planta de decoració, el qual ja ha obert un i ha deixat tot el terra plegat de l’envolcall del regal. El regal el té a les mans, un robot que s’assembla a un “transformer”, vermell i blau. També es pot veure als joves pares, però no es veu la seva cara, sentats i arraullits al sofà al fons de la habitació, mirant com somriu el seu fill en mig del saló on ell està situat, amb la joguina a les mans.

La imatge de sota té colors foscos i transmet infelicitat. Mostra com uns 9 nens vestits de la mateixa forma amb un davantal o una espècie d’uniform de treball gris, a cada banda d’unes taules situades una  darrere de l’altre en files de tres ja que sembla que estan a una fàbrica. Estan construint el mateix robot que té el nen a les mans fent servir la tècnica de treball en cadena de la imatge de sobre, en les taules que tenen. Tots aquests nens mostren infelicitat a la seva cara.

els dos costats de la mateixa moneda

L’imatge esta dividida en dos parts una en la que es veu a un nen feliz amb la seva joguina a la sala d’estar . el nen obre totes les seves joguines el sòl esta ple de papers, els seus pares están aseguts al sofà veient com el seu fill obre totes les joguines  en aquest mateix intant acaba d’obrir una joguina que li ha fet molta il·lusió es un robot de color blau , vermell i verd  a l’esquerra dels pares i la dreta del nen hi ha una planta amb un jerro de color marro el nen esta molt feliz que es tot el contari que pasa a la segona mitat l’expresio dels nens es tot lo contrari están treballant fent joguines encomptes de disfrutar d’elles com ho fa el nen de l’imatge de dalt  en aquesta mitat els nens semblen robots tots son iguals, tenen la meteixa expressió a diferencia de la primera meitat que es tota colorida la segona es gris nomes es destaca el color vermell  blau i verd  de la joguina que estan montant que coincideix amb la joguina que el nen de la primera meitat acaba d’obrir cal destacar que també es veu a la segona meitat tres caixes i 10 nens però es pot imaginar que estan en dues taules de treball on es troben 4 i 4 és a dir que en total hi ha 16 nens.

La societat en la que vivim

A la primera fotografia, veiem una família al seu saló el matí de nadal. Els pares seuen al sofà al fons de l'imatge mentre el seu nen obre els regals, que es troben al voltant del jove. En el moment de la fotografia, el noi acaba d’obrir una caixa que tenia a dins una joguina nova i acolorida, i això fa que s’alegri molt. 
A la següent imatge surten molts nens treballant en una cadena de producció, fabricant la mateixa joguina multicolor que té el noi de la imatge anterior. Els nens es troben en la misèria, tots amb cares de exhaustió i malestar. Porten robes monocromes i es troben molt junts, i l’únic tint de color a la imatge és el de les peces de les joguines davant de cadascun d'ells mentre la munten.

LA AVENTURA DE POL (Raul Arribas)

En Pol estava en casa de la seva mare llegint un llibre de Teo va a Hollywood quan li va entra so y es va dormi a una cadira de la cuina.

Després es va desperta però va veure que no estava en la cuina, estava en el mateix lloc on va anar el Teo a Hollywood, el van confondre amb el doble d’un actor famós que feia una peli d’acció que en aquest moment estaven rodant i el van posar un arnes per fer un salt de un rascà cels a un altre, però el arens estava preparat per una dimensions mes grans y va caure al terra.

Però va ser quan es va despertar en la cuina tal com s’avià dormit.

el amor

En la classe de filosofia, mentre la Laura li explicava el seu cap de setmana a la Maria, aquesta estava pensant en l’ Oscar, el noi que li agradava, quan va recordar que l’ altre dia l’Oscar va confessar el seu amor per la seva amiga.

La Maria estava indecisa no sabia que fer, volia dir-li a l’ Oscar el que sentia per ell, però com ja sabia que ella ni li agradava li donava por dir-li. Va decidir-se en explicar-li tot el que sentia i...

De sobte, es va donar un ensurt quan el professor li va tocar el braç i li va dir que estiguessin atentes a la lliçó, llavors la Laura va callar i la Maria va deixar la seva imaginació de banda.

50 Anys sense tu

50 anys sense tu

-         Mira, mira, una persona adulta està parlant amb altres nanos -  diu un pagès a un policia.

- Vull contar-vos una historieta d’un home que va perdre una cosa molt important a la seva vida - diu l’home adult.

 Eren per allà els anys 50, quan un home molt feliç estava en la seva casa amb la seva dona. Llavors la dona li volia donar una noticia del seu treball, però l’home no li va agradar gens, la dona parlava de que en el seu ofici li volen traslladar a Valencia, però l’home no vol anar-hi a un altre lloc. La dona molt enfadada se’n prepara les coses per anar-se, y la cara de la dona era de que no li volia veure mes.

-         Si, si ja ho veig.

L'Arnau

Avui l’avia Joana i jo estaven prenen el té de mitja tarda com cada dimecres, però ella estava una mica melancòlica, llavors em va començar a explicar l’historia del seu amor de la infantesa.

Aquest romanç de l’avia es deia Arnau, era un noi molt atent i educat, però el meu vis avi no acceptava aquella relació i per això es veien en secret. Fins que els dos enamorats es van escapar en motocicleta per poder estar junts sempre, però van tenir un terrible accident on l’Arnau va morir. 

I encara que després d’uns tres anys va conèixer a l’avi Pau, ella sempre portarà al seu cor a aquell noi que va donar la seva vida per ella .

Un cop de sort

Albert era un home que no tenia casa i volia guanyar diners. Per això estava a una botiga decidit a robar per sobreviure.

Quan ja era a la botiga es va començar a posar molt nerviós mentre agafava els diners.  Estava tan nerviós que es va desmaiar.

Mentre estava en estat inconscient va començar a recordar perquè estava a aquesta situació. Va recordar quan el van embargar la casa i es va quedar sense diners obligant-lo a fer moltes coses que ningú faríem, només per sobreviure. Quan es va despertar, seguia a la botiga però aquesta vegada retingut per la policia.

Tot per una Red Velvet

Eren les tres de la tarda, ma mare estava dormint i jo a la cuina fent una Red Velvet boníssima.

Una vegada fet el pastís, vaig sortir a la terrassa i, de sobte, vaig començar a trobar-me malament; al veure’m al mirall, veia una altra persona, un home vell amb moltes cicatrius.

Era a l’habitació quan ma mare va cridar que baixés a menjar aquell deliciós pastís però, jo continuava sent un home! Així doncs, vaig sortir per la finestra i vaig anar a fer un tomb.

Era al poble quan una noia, jove, em començà a cridar: Marc, vine, diuen per la radio que hi ha hagut un accident a Martorell! Aquest va ser el moment en que ma mare va cridar perquè el pastís s’havia caigut a terra.

Els Cascos de l'Àlex

L’Àlex s’ha encaprixat d’uns cascos inalàmbrics que van sortir a la venda fa 2 mesos, desde aleshores  se’ls ha volgut comprar però la seva mare no li deixa.

Fins ara l’Àlex sempre havia fet cas a la seva mare però, ara que ha aconseguit reunir tot els diners per comprarse’ls, no fa cas a la seva mare i va decidit a la botiga a comprar-los. La seva mare li demana siusplau que no ho fagi.

L’Àlex va a la botiga i els va a comprar i li diuen que s’han esgotat aquest matí. L’Àlex trona a casa decebut. Al dia següent es el seu aniversari i abans de anar a l’institut la seva mare li dona el regal, els nous cascos inalàmbrics que volia.

L'assetjament diari d'aquesta societat.

Com cada dia, la Maria anà a penjar la ropa a l’estenedor, però hi havia una cosa d’estranya, se sentia intimidada.

Des del primer moment, s’adonà de que estava sent observada per algú, i com és normal, això la incomodà fins al punt de que l’ansietat que no sentia des de fa molt de temps va tornar-li per moments.

Ella estava anonadada, no sabia què fer fins que mirà cap avall al carrer i ahi n’hi havia un home d’aproximadament 50 anys.

Després d’això, decidí entrar a casa per olvidar tot lo que estava passant fins que trucaren a l’intèrfon, era el mateix home.

Ella és molt intel·ligent, no respongué res i trucà a la policia, això no es pot permetre i passades les hores, tornà a penjar la roba.

Els bons records

Sonia anava passejant pel carrer quan de cop i volta es va trobar amb la seva amiga de l’escola, feia 10 anys que no la veia i li van venir al cap molts records.

Quan arribaven les vacances  planejaven que fer, s’anaven juntes al càmping dels seus pares, agafaven el tren, s’emportaven entrepans y passaven el dia en la platja, altres simplement s’apropaven a la piscina municipal del seu poble o donaven un passeig y es tomaven un granissat a la Jijonenca, estranyava aquella època y l’estranyava a ella, la seva millor amiga.

Llavors les dues es va anar a tomar un cafè y van parlar d’aquells bons temps, es van prometre quedar més y no tornar a separar-se.

El videojoc

Fa alguns anys quan la tecnologia no era tan avançada, quatre adolescents amb els seus ordinadors jugaven a la seva cambra a un videojoc anomenat bubble, els adolescents es deien jack, michael, andy i sack, el joc ho havien trobat en l'àtic de la casa de jack

el joc estava maleït i destrueixo els ordinadors els adolescents estaven espantats perquè abans de destruir-se els ordinadors una cara havia aparegut en les pantalles dient que els anaven a matar a tots, preocupats van sortir corrent a dir-li als pares de jack el que havia ocorregut i ningú els va creure durant l'endemà els nens havien estat assassinats brutalment però no hi havia cap prova de qui, els pares de jack espantats per no creure-als joves van destruir el videojoc.

LA JOGUINA PERDUDA

Estic llegint una noticia que tracta d’un nen de cinc anys que s’havia deixat la seva joguina preferida a l’autobús.

Quan es va adonar, li va dir al seu pare. Aquest li va respondre que li podria comprar una altra, en aquell moment el nen es va posar a plorar perquè ell només volia aquella joguina i el pare va decidir trucar a la central d’autobusos perquè poguessin buscar-lo.

Uns vint conductors van revisar els autobusos quan van acabar de treballar i quan la van trobar, li van tornar al nen. 

Quan he acabat de llegir la noticia, he començat una altra.

Viatjan en una classe d'angès

Un dia com qualsevol altre, vaig anar a l’institut sense cap diferencia. Era l’hora d’anglès quan va passar tot.

Mai m’havia interessat aquesta assignatura, ja que mai l’entenc del tot i el professor no és molt comprensiu. És molt difícil d’explicar-ho, però de cop i volta tothom va desaparèixer màgicament. Tot seguit, les finestres es van trencar d’un cop bestial i van pujar-me a una nau espacial. El meu cos no reaccionava de cap manera, simplement vaig seguir totes les indicacions que m’havien dit. En segons, literalment, em van tombar i van connectar-me uns connectors al cap. Així, tancant els ulls, vaig veure el futur que l’esperava a la terra.

Al obrir-los, ja havia tronat a la meravellosa classe d’anglès.

Un elf a la cuina

Estava estudiant per l’examen de matemàtiques del dia següent, quan  la mare va entrar  a la meva habitació i em va dir que un elf havia entrat a la cuina i que l’ajudes a fer-ho fora.

Vam anar a la cuina, i l’elf estava assegut a una cadira, vaig parlar amb ell i li vaig demanar si us plau que marxes perquè  la mare necessitava la cuina i jo havia d’estudiar.

L’elf, ens va demanar perdó i va dir que no pretenia molestar, va obrir la porta i va marxar. La mare i jo vam riure molt. Més tard, quan tot havia passat, jo vaig continuar estudiant per l’examen de matemàtiques del dia següent.

Carles i la pèrdua

Des de feia  molt de temps no aconseguia dormir bé i això al meu pare no li agradava i una nit ell decideix llegir-me un compte abans d’anar-me’n a dormir . Aquella historia es deia Carles i la pèrdua. I era una increíble història d’amor amb una pèrdua molt gran.

Durant molts anys Carles era pràcticament un déu, tots els regnes temíen el seu poder de conquesta. Tenia tot el que volia, diners, poder, aliats però li faltava una cosa, ell no tenía una dona per compartir totes les seves riqueses. Tenia moltes amants però ell necessitava una per a tota la vida.

Fins que un dia decideix sortir al carrer per donar un tomb, fins que s’adona d’una dona que mai havia vist, ell s’enamora tant perdurament que els seus enemics s’adonen i maten a la seva amada per derrotar-li desde dins. La seva pèrdua li fa tan mal que acaba amb la seva

vida.

Gràcies a aquell llibre  vaig aconseguir adormir-me.

Els exàmens

 Fa un temps, en una ciutat poblada, vivia un noiet que es deia Isaac. Era normal i corrent, anava a l’institut, com qualsevol altre de la seva edat i vivia amb sa mare.  Tots els vespres feia el gandul al sofà. S’apropava la setmana d’exàmens, i sa mare l’advertia que es posés les piles.

Un dijous a la tarda l’Isaac estava estirat al sofà i es va imaginar com aniria a fer els exàmens,  no sabria res, quan li donessin les notes, ell hauria suspès, sa mare el castigaria, i ell es penediria.

Quan es va adonar, l’Isaac es va aixecar del sofà, i es va posar a estudiar. Sa mare es va posar alegre de veure l’Isaac fent un esforç.

Fa un temps, en una ciutat poblada,vivia un noiet que es deia Isaac.

La reunió

Com cada any, els amics es van juntar i es dedicaven a parlar la vida i a fer bromes i riure.

En Manel va començar a parlar del metge. Que vagi al gimnàs… -Ja aniré al gimnàs quan la meva dona decideixi deixar-me! Ha!- van riure. –Doncs jo em vaig casar amb la meva cap! Així que em va trovar enganyant-la, he perdut la casa, la dona i el treball.- es van donar compte de que tenien que canviar.-Doncs jo deixaré de fumar.- van començar a fer promeses i a animar-se.

El següent any, es van juntar.

El Manel va començar:

-El metge em diu que vagi al gimnàs! Ha! Ja aniré quan la meva dona decideixi deixar-me!

La força vikinga vençuda

Havia arribat el gran dia i la gent anava arribant a la placeta central del poble, on hi arribarien els víkings a celebrar la cerimònia anual amb la qual compararien forces.

Tots els víkings, com era natural, tenien una gran força; però un d’ells destacava notablement, en Pere. Aquest home guanyava amb diferència en totes les proves de força. Ja era hora de donar lloc a l’última prova, la de la lluita 1vs1. Al Pere li va tocar un home que ningú coneixia, i confiat pel seu aspecte, incomprensiblement, va perdre.

Tot avergonyit i acceptant la derrota li va preguntar quin era el seu secret, i ell, col·locant-se a la placeta central va cridar “No tinc la vostra força, però tinc mes coneixement”.

El que passarà

Era allà segut en Tita planeta de Thanos. Meditant sobre el que estava passant.

Iron Man, el "Capi" i Bruce Baners eren a Wakanda amb el rei T'Chala deliberant sobre el que hi havia passat amb l'espetec de Thanos, de les morts dels habitants de l'Univers. Quan Tony, Iron Man, va pensar en com aconseguir el "Guantelete" de Thanos. I es va donar conta que si aconseguien la pedra de l'ànima podrien vèncer-ho. Però hi havia un problema, havien de fer un sacrifici i, el Capi ,s'oferí.

-Strange que et passa estàs fent coses molt rares, eh!- Dir Tony.
-Que? Només estava veient el futurs possibles i només guanyàvem en un.

LLIGA LLENÇADA PER LA BORDA.

L’any passat estàvem  a dues jornades d’acabar la lliga, eram primers a la classificatòria i ens jugàvem guanyar-la contra el segons classificats, i ens valia amb guanyar o empatar.

Havíem estudiat l’equip contrari molt detalladament per sortir a jugar amb molta confiança i ganes. Vam jugar de visitants al camp de Tarragona, però això no va significar res per als nostres pares, prensa…, estava tot el camp ple de aficionats que ens estàven donant suport, però desgraciadament no vam poder guanyar, ja que ens van sorpendre al canviar la seva formació a ultima hora.

Desgraciadament vam perdre el partit, ni tan si vol vam poder empatar, i amb aquest partit es van acabar les nostres opcions de guanyar la lliga.

Premonició

L’ Eric es troba apunt d’agafar el vol per anar als Estats Units amb el seus amics, encara que te una mica de por de volar els seus amics l’han tranquil·litzat.

En mig de vol l’Eric comença a posar-se una mica nerviós per culpa de les turbulències, encara que el pilot tranquil·litza als passatgers, però les turbulències no es detenen de cop i volta les llums de l’avió s’apaguen totes de cop i l’avio comença a caure. A pocs metres de caure l’Eric es dona compta de que a estat tot una premonició.

L’Eric es comença a posar molt nerviós, finalment el pilot de l’avió parla amb l’Eric i  aquest es dona compta de que l’ Eric té raó.  

Visió del futur

Visió del futur

La Lia anava a fer un dels seus passeigs matutins que feia cada dia amb el seu gos Lucky, es va endinsar en el bosc i de cop i volta se li va il·luminar els seus ulls sense donar crèdit de lo que veien el seus ulls, es trobava en un món del futur on tot estava contaminat, l´aire era irrespirable hi havia gent amb mutacions en el cos per la radiació, gent que tenia implants de petits aparells electrònics en el cos i robots per tot arreu. Els edificis eren molt alts, tot estava fet artificialment. De repent Lia es va despertar, però seguia en el mateix lloc en el bosc....

La maduresa de la Laia

LA MADURESA DE LA LAIA

Hi havia una vegada una noia que es deia Laia, la Laia vivia amb el seu germà i la seva tieta a Barcelona feia pocs mesos, concretament, des de la mort de la seva mare.

Quan per fi la Laia va poder reprendre la seva vida amb normalitat, la seva tieta va caure en la mateixa malaltia que ho va fer la seva mare, càncer.

Durant el procés d’hospitalització de la seva tieta, la Laia va tindre que actuar com una persona madura i prendre’n decisions que abans no tenia que fer, ja que era la major de la casa. Finalment, la seva tieta es va recuperar de la seva malaltia, i la Laia va descobrir la seva maduresa.

L'Andreu al supermercat

L’Andreu al supermercat

La mare de l’Andreu li va dir que el dimecres a la tarda anés a fer la compra mensual al supermercat.

Dimecres al migdia l’Andreu va arribar de l’institut a les 2:30, va menjar i es va posar a fer els deures i més tard va estudiar. Va agafar la llista de la compra i es va anar al supermercat a fer la compra.

Quan ja estava a la cua per pagar es va donar que s’havia oblidat els diners a casa, va anar corrents cap a casa a buscar-los però quan va tornar el supermercat estava tancat.

A la nit l’Andreu va tornar a casa i li va explicar a la seva mare el que l’havia passat, ella li va dir que tornes demà. 

Què vam trobar inesperadament

            QUE VAM TROBAR INESPERADAMENT

L´estiu passat, jo i els meus cosins ens  vam trobar perles a la platja de Torredembarra, on passem les vacances.

La primera setmana,  no ens vam poder banyar, feia mal temps.

Passat el temporal, amb xarxes i  aletes vam anar cap a les roques i ens vam quedar bocabadats de veure totes les ostres que aclaparaven els orificis d´entre les roques, mon cosí Lluc obrí una pensant que hi hauria la carn de l´ostra, però ens vam quedar bocabadats al veure que hi havia una perla blanca i brillant a dins.

Totes les ostres estaven repletes de perles i sense que la gent s´assabantés, vam carregar-nos d´ostres i cadascú a casa seva té més de cinc perles

Tot va bé

“Tot va bé”, aquesta va ser l’última paraula que vaig sentir, després, tot va ser obscuritat. Però millor començar per el principi de la història.

Era un fred dia d’hivern, estava passejant pels carrers del meu poble. Després d’un llarg passeig, vaig arribar a un carrer que no coneixia, a mi, com que m’agrada explorar, vaig decidir caminar per allà. Cada passa que m’aventurava més en aquest carrer, m’inquietava cada segon més, era un camí normal, pot ser una mica extravagant, però no tenia cap motiu per que la por m’envaeixi el meu cos.

“Tot va bé”, m’anava repetint mentre caminava. Quan vaig estar a punt de sortir, vaig sentir aquella veu, “tot va bé”, després, tot va ser obscuritat.

¡El llac es solament meu!

Un any mes el savi cocodril té que protegir el seu territori, un llac ple de menjar y cristal·lí com el cel i al que tot el dia arriba el sol.

Els joves cocodrils emigrants de altres llacs intentant esgarrapar aquest únic y preciós lloc al savi cocodril.

Però el cocodril suficientment intel·ligent agafa les fulles caigudes dels arbres y las posa per tot l´aigua fent així que els cocodrils joves no vegin el menjar ni la preciosa aigua cristal·lina i assegurant-se de que no arribin pel dia sinó que per la nit, voltant-se abans de que puguin tocar l´aigua, confonent-los així de que aquest no es el lloc perfecta i aconseguint que el savi cocodril mantingui aquest territori i pugui esperar al següent sa i llevat un any mes.

El robatori

El nostre detectiu Ferran està ocupat menjant, mentre pensa amb un cas. Està intentant trobar el sospitós d’un furt d’una bossa. Mentre pensa els possibles sospitosos, comença a imaginar l’escena.

La víctima amb la seva bossa passa per davant del porter, fins la seva taula, on s’asseu i espera al cambrer. Mentre seu deixa la bossa al seu costat.

-Podria ser ell el sospitós- Pensa- No, molt obvi.-

Continua imaginant i pensa en l’encarregat de la neteja.

-Està clar- Diu sobresaltat- És ell, amb el carro de la neteja, ho pot amagar fàcilment.-

Ràpidament agafa el seu mòbil a sobre de la seva taula i truca al seu cap. Després, continua menjant tranquil·lament.

Text narratiu

La tarda de Nadal
Tot va començar el dia 25 de desembre al matí, la mare i jo estàvem preparant el dinar perquè venien a dinar els meus tiets i els meus avis. Mentrestant, el pare estava adornant el menjador amb adorns de Nadal.

La meva àvia ens va trucar i ens va dir que l’avi s’havia marejat i que anirien a urgències abans de vindre a casa nostra, i jo li vaig dir que l’acompanyava. Quan vam arribar al metge, van atendre al meu avi de seguida.
Al acabar ens van dir que no havia sigut res que només li havia baixat la tensió.

Seguidament vam sortir a per el cotxe i vam tornar a casa per gaudir del Nadal tots junts.

EL SOMNI...

el somni

Em trobava jo al meu llit somiant plàcidament quan vaig tenir un somni molt estrany...

Aquest matí m'he despertat com cada matí, i m'he començat a preparar les coses de l'institut la motxilla, l'entrepà ,els llibres... després m'he posat a esmorzar mentre veia una sèrie que veig als matins a les 7.55 vaig sortir de casa camí de l'institut, quan em vaig trobar un val per anar de viatge a terra amb el meu nom tot va semblar un somni, però ,això era impossible, ja que estava desperta des de les sis del matí.

A l'arribar les sis escolto l'alarma i m'adono que és un somni i que encara no havia fet res del que estava somiant .

L'esquadró de dofins

Hi havia una vegada, en un zoològic i havien un grup de dofins que estaven cansats de estar tot el dia interactuant amb les persones com si fossin uns pallassos, i van voler revolucionar-se.

Un dia va a veure un altre espectacle, amb persones y aquesta vegada no anaven a fer els que els humans volien, no van fer res, els cuidadors no entenien la reacció de els dofins, i van començar a agredir a els dofins davant de tota la gent per que obeeixin, però van resistir.

Quan va acabar el espectacle la gent sen va anar enfadada però no per que els dofins no hagin fet res si no per els cuidadors que els van agredir i això es maltracta animal.

L'avui infinit

La Leila es va despertar. Aquell dia feia fred, tant que no volia sortir del llit, malgrat la seva mare li va demanar que anés a comprar.

De camí a la botiga es va trobar un rellotge,  semblava una brúixola antiga. Va decidir obrir-lo i un flaix va sortir del petit objecte, un llum que va rebotar al front de la pel-roja. Ella ho va ignorar i va seguir caminant.

Va tornar a casa i es va passar el dia estudiant. El dia següent, es va despertar al seu llit.  I la seva mare de nou li va demanar que anés a comprar, però ella no volia, feia fred, no volia sortir del llit. Tenia la sensació de que això ja ho havia viscut.

   
 
     Primer dia d'institut

   comencen les classes Lucas esta una mica nervios es el seu primer dia en el institut Montserrat Roig, Lucas es troba amb un amic y mantenen una conversa.


• -uuf, quins nervis!!
•
•
• -hola Lucas com amb anat les vacances? Feia molt de temps que no et veia.
•
•
• -Hola Will me han anat super bé, vaig estar de vacances en el Congo, he conegut a molts animals el que me em va agradar va ser el lleó.
•
•
• -Wao! Yo mai ha vist a  un lleó. Com son? Eran molt gran?
•
•
• -El lleó és bastant impressionat quan el veus de cerca, el guia que ens acompanya ens va deixar tocar-lo, tots es van acercar meins el meu pare el té molta por.
•
•
• -Perquè el teu pare el té tanta por?
•
•
• -Veuras una vegada fa molt de temps abans que yo nasque el meu pare havia anat de expedició a Madagascar, al dia següent d'haver arribat van sortir a veure la sona per començar a treballar, de repent veuen una familia de lleó al lluny, es acercan per veure'ns, un dels nois es va  acercar molt, tots el diuen.- no te acerque molt és perillós!
•
•
• -Que va passar?
•
•
• -Espera, el lleó es queda mirant fixament, cada vegada es acerca mes al noi, tots es queden paralitzats sin dir res, el noi es asusta i comença a corre, el lleó corre tras el, em pocs segons el lleo es llança sobre d'el. Tots es queden mirant la situació, ningú es podia moure, veien con el lleo es menja al noi, després de tres hores veiem la escena i quan el lleó havia marxat, corren a veure al noi però ja era tard estava mort.
•
•
•
• -Quina tragedia!
•
•
• -Des de llavors el meu para no es acerca a ningú lleó. Com te han anat a ti les vacances?
•


• -No em creuras on he estat de vacances, inclus en fa por recordar-lo...
•