Aquest text va ser escrit per
Jacint Verdaguer(1845-1902), que va ser considerat com un poeta romàntic. Va
ser romàntic perquè en l’època en la que
s’escriu la novela es situa en la Restauració de 1874. Per tant el context d’aquesta
obra és el de la Renaixença, moment en que hi ha una recuperació de la literatura
catalana.
L’argument
principal del poema és que l’autor puja a dalt d’un turó i es posa a meditar
mirant a l’infinita bellesa de la mar.
El tema
més característic de l’obra és la comparació de la natura amb les seves
angoixes i preocupacions, fent-se preguntes i recordar el seu passat.
L’estructura
de l’obra de forma externa està dividida en versos i estrofes, en la forma
interna descriu el paisatge que està observant, i l'utilitza per comparar-lo amb la seva vida.
El personatge principal de l'obra és ell mateix, que a més es personifica amb objectes de la natura.
Descriu a la vegada el paisatge i els seus pensaments.
El gènere al que pertany el text és la poesia. El poema és un monòleg, amb unes descripcions subjectives, on l’autor utilitza molts adjectius i també figures retòriques.
La llengua en la que està escrit és català antic, amb registre culte.
Forma deu estrofes amb versos decasíl•labs d’art major i versos hexasíl•labs d’art menor amb rima consonant i segueix l’esquema 10A/6b/10A/6b – 10/6d/10C/6d –10E/6f/10E/6f
Jacint Verdaguer va escriure aquest poema per fer reflexions sobre la seva vida passada i present
El personatge principal de l'obra és ell mateix, que a més es personifica amb objectes de la natura.
Descriu a la vegada el paisatge i els seus pensaments.
El gènere al que pertany el text és la poesia. El poema és un monòleg, amb unes descripcions subjectives, on l’autor utilitza molts adjectius i també figures retòriques.
La llengua en la que està escrit és català antic, amb registre culte.
Forma deu estrofes amb versos decasíl•labs d’art major i versos hexasíl•labs d’art menor amb rima consonant i segueix l’esquema 10A/6b/10A/6b – 10/6d/10C/6d –10E/6f/10E/6f