Introducció
Aquest text, de Joan Roís
de Corella, pertany al segle XV, el Segle d’Or de la literatura catalana i n’utilitza
elements renaixentistes. En aquesta època, les balades eren un gènere en què els
trobadors cantaven històries amoroses. Com bé diu el títol, aquest text és una
balada que, en aquest cas, ens explica una història de desamor. El principal receptor
del text, és el lector.
El text va començar
sense títol però al cap dels anys, el van nomenar “Balada de la garsa i la
esmerla”. Trobem 25 versos de un paràgraf i dues estrofes. els deu primers són
decasíl·labs i la resta, constitueixen versos de 14 i 8 síl·labes.
Contingut
El tema principal del
text, és la història de desamor entre dos ocells.
En la primera part, l’esmerla,
la dona, rep alabances del poeta i fa una mena de comparació entre l’elegància
de l’esmerla i la soledat de la garsa, l’home.
En la segona part, l’home
li diu a la dona que l’estima tant que, fins i tot, seria capaç de morir si
ella no el mira com ell ho fa.
Estructura
La primera part del text,
consta d’un paràgraf amb deu versos. La segona part, consta d’una estrofa de
cinc versos i d’una altra de deu versos.
Si llegim atentament el
text, podem veure els sentiments que té l’home de rebuig per part de la dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada