La balada de la garsa i l' esmerla

CONTEXT DEL TEXT

-         El autor d’ aquest poema es Joan Roís de Corella, que va ser un escriptor prolífic y divers, tant en prosa com en vers.

-         Durant aquesta època a finals,  de l’ Edat Mitjana, el moviment cultural que predominava era el Renaixement, que reflectia els ideals humanístics

CONTINGUT DEL TEXT

-         El tema principal d'aquesta balada tracta de la 'mort per l'amor', i la causa n'és la indiferència de la dama. En aquest tipus de composicions, el poeta es lamenta de l'estranya crueltat de la dama complaguda a deixar que es mori d'amor sense miraments. Així doncs, podem dir que la 'mort per amor' és la falta d'atenció per part de la dama al poeta, i que aquest té un sentiment tan gran d'amor vers ella que no ho pot suportar i exageradament diu que mor.

-         El desenvolupament de l’argumentació de l’enamorat juga amb la creació de situacions hipotètiques, no reals, amb reiteracions i lítotes, negacions del contrari d’allò que es vol afirmar, per crear un discurs complex i enrevessat que sembla com si volgués teixir un parany conceptual difícil de rebatre. L’enamorat es resisteix a dir el que succeeix, sinó que nega el contrari del que succeiria o succeirà.

ESTRUCTURA DEL TEXT

-       La primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats. La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: 

10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C

FORMA DEL TEXT

Pertany al gènere de la poesia  i es una mica subjectiva 

CONCLUSIÓ

-         En definitiva, i per tal de concloure, el poema integra els aspectes formals i conceptuals de forma admirable per tal de presentar la desesperació de l’enamorat davant la frustració de les seves expectatives de ser correspost, reelaborat de forma complexa els plantejaments de l’amor cortès i presentant-se com una víctima del mal d’amor que el portarà a la mort si l’estimada no té mercè i no hi posa remei. D’aquesta manera, la mort pot acabar sent un càrrec en la consciència de la dama més que no el simple dret de refusar-lo.