Títol: “La balada de la garsa i l’esmerla”
Contextualització del text: Pertany
al segle d’or (segle IV), el seu autor és Joan Roís de Corella que en aquest
text utilitza elements renaixentistes. És de gènere de poesia. El subgènere és
la balada.
El destinatari és la dama i l’emissor
és el poeta que té la intenció de mostrar els seus sentiments i descriure la
seva bellesa. Aquesta es divideix en estrofes.
Contingut del text: És de tema de desamor en el que la garsa i l’esmerla és
una metàfora de la dama. L’argument principal és el patiment d’un home que sent
un amor no correspost explica com es sent i quanta bellesa te la dama. Aquesta
rebutja el seu amor.
Estructura: Aquesta obra es divideix en 3 estrofes i 25 versos.
Observem que internament podem veure dos parts del text, una descripció i una
cançó.
Consta de 2 personatges, la garsa
i l’esmerla que són una metàfora de la dama i el poeta els quals són
personatges plans ja que no evolucionen al llarg del text. El poeta es bastant
humil perquè s’arrossega per la dama i, en canvi la dama és orgullosa ja que
per res mostra el seu sentiment cap al poeta.
L’ordre temporal és alineat i
succeeix en un moment instantani. Hi ha narrador intern que és el poeta.
Forma del text: El gènere
és la poesia i te la balada de subgènere. Una part és una descripció i l’altre
és una narració en forma de cançó.
La primera part consta de versos decasíl·labs
i la segona de versos tetrasíl·labs i octosíl·labs (altern).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada