Novetats de gener del 2020

Aquest primer mes del 2020, a l'institut Montserrat Roig, hi ha hagut moltes activitats que hi ha gaudit els alumnes del centre:

La més recent és la de la visita al sincrotró Alba pels alumnes de batxillerat, en aquesta excursió van aprendre sobre l'energia elèctrica i magnètica –informació que els ajudarà a comprendre millor el temari que es donarà a l'assignatura de física-. També van gaudir de l'experiència de visitar la Universitat Autònoma de Barcelona, que es trobava a pocs minuts de l'accelerador de partícules.

A part d'aquesta sortida, van anar al teatre del poble a veure la representació de l'obra Terra baixa del dramaturg i poeta Àngel Guimerà. Aquest espectacle va fer entendre encara millor el llibre, cosa importantíssima per ells perquè hi entra a la selectivitat.

Els estudiants de l'institut es troben actualment al segon trimestre treballant molt per arribar a aconseguir les seves metes personals, entre elles participar en concursos literaris i matemàtics. En l'àmbit de les lletres hi ha competicions que consisteixen a fer narracions per les quals poden guanyar un iPhone! En els nombres, s'estan preparant per a les proves cangur, que es porta a terme anualment el mes de març. Aquest és un concurs preuniversitari que s'organitza en més de 30 països, amb l'objectiu d'acostar les matemàtiques als més joves i intentar despertar el seu interès a través dels problemes de lògica.

El món de la escriptura

Es tot un honor rebre aquest premi Nobel de literatura. Mai m’havia imaginat arribar fins aquí, estar nominat a un dels grans premis i molt menys guanyar-lo. Això suposa per a mi una gran motivació per continuar fent el que mes m’agrada en el món, escriure.

Per molts escriptors guanyar el Premi Nobel de literatura es una meta a la que aspiren, però volia dedicar aquestes paraules especialment a tots aquells escriptors joves que somien en arribar a ser reconeguts. Res es impossible, tot s’ha aconsegueix amb dedicació i esforç, però sobre tot amb moltes ganes de aprendre i millorar. 

També volia donar les gràcies a la meva família i amics que han estat en les bones i en les no tan bones. Y en especial a la meva mare, pel seu suport i per creure en mi quan ningú ho feia, ja que com tots sabem, dedicar-se a la escriptura no es del tot fàcil, el teu èxit depèn dels altres, has de arribar a les persones mitjançant les paraules i saber transmetre tots els teus pensaments en un full en blanc. Per això, vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres perquè part d’aquest premi es vostre.

Sense vosaltres no seriem res

Moltes gracies a tots, aquest premi ho vull dedicar a la meva familia que mai em va posar murs al meu futur com a escriptor i tambe a tota la gent que fa possible la meva professió.

Quan era petit, i vaig començar a escriure, ho vaig fer perquè era una forma d’evadirme de la resta del món i només expandir la meva imaginació. El que mai vaig pensar, és que gràcies als meus llibres a la gent li podría passar el mateix, i és una cosa que em fascina.

Hi ha moltes vegades que la gent m’escriu comentaris agraint la meva feina i em parlen de les seves històries de superació i com, gràcies al meu treball, van aconseguir sortir cap endavant. Gràcies a comentaris com aquest, és per el que em fan recordar cada dia perquè vaig escollir aquesta professió i perquè m’agrada tant encara que passin els anys.

Un altre cop, moltes gràcies per continuar fent d’aquesta professió un somni per a mi.

La idea d'escriure

Fa molts anys quan estava en la universitat d'escriptors no pensava que arribaria aquest moment, era impensable que un noi sense idees al cap pogués escriure una història mereixedora d'un premi. Un dia la meva mare em pregunto perquè volia ser escriptor i jo vaig dir que no tenia cap resposta per a aquesta pregunta, els anys passaven i la meva ment seguia en blanc, només pensava que no tenia creativitat per a ser millor que els altres escriptors.
La idea d'escriure aquesta història m'emporto molt temps de reflexió intel·lectual però no ho hauria pogut aconseguir sense l'ajuda de la meva mare que va estar donant-me suport i dels meus amics que sempre em van donar ideïs excel·lents sobre el món, gràcies!, aquest premi em fa sentir orgullós de la meva carrera com a escriptor, continuaré escrivint sobre el món i la seva bella naturalesa, també gràcies als representants d'aquest esdeveniment per fer això realitat.

Text humanístic: Dotze anys

Dotze anys

Desprès de sis anys d’educació primària, on tots nosaltres aprenem principalment els valors, que són primordials per a viure mínimament com un ciutadà civilitzat, i els coneixements bàsics que ens permeten començar a pensar de manera més racional, ens enfrontem al primer gran pas de la nostra vida, quatre anys d’educació secundària.

La ESO són pràcticament els anys més importants, ja que és quan comencem a decidir les nostres preferències sobre l’assignatura que més ens agrada, per altra part poden ser uns anys turmentosos si no saps diferenciar els teus gustos de les coses que realment saps fer, per tant et pots confondre i acabar agafant una decisió que realment no t’agrada.

Desprès d’acabar la ESO tots el presents vam decidir seguir estudiant, de manera que vam cursar el Batxillerat perquè volíem seguir aprenent sobre els temes que més ens agraden. Aquest dos anys de Batxillerat són fugaços, ja que totes les experiències que pots arribar a viure fan que el dia a dia no sigui una rutina tediosa.

Moltes gràcies por aquests dos anys inoblidables, que sens dubte no oblidaré mai.

Discurs graduació 2n Batxillerat

Per fi s´ha acabat aquesta etapa! No ho dic perquè estigui farta de veure-us la cara cada dia i aguantar-me les ganes d´escridassar  algun que altre alumne quan el professor callava perquè parlava massa, que també, sinó per tota la pressió viscuda durant tot aquest curs, fou molt estressant.

Ens hem de quedar amb tots els bons moments que hem viscut junts i riure’ns dels dolents. Espero que cadascú entri a la carrera per la qual s´ha estat esforçant tant, des d´aquelles dues setmanes abans de l´examen repassant cada tarda, fins als qui han passat la nit anterior a l´examen sense dormir perquè no s´havien dignat a obrir el llibre dies anteriors.

Quines ganes tenia que fos ja aquest dia, no per no tornar-vos a veure;  pel calendari, que ja és l´estiu i d´aquí poc serà el meu aniversari... Igualment, mai sabré que se sent quan et canten a classe quan compleixes anys...

Finalment, deixeu-me agrair-vos-ho.

Gràcies per formar part de tot això I recordeu, si heu pogut superar un any de tantes baixades i pujades, podreu amb tot.

La manca de habits saludables

Des del meu punt de vista no está de mes que l’Administració publica promocioni el habits de vida saludable,  donat que a la societat van disminuïnt, ja sigui per culpa dels superiors de no haber donat una bona promoció de tenir una vida saludable ,per no tenir consciència de els contras que et pot produïr tenir una vida sedentaria,  sobretot a llarga durada, ja  que pot provocar enfermetats que, amb una avançada edat poden ser molt difícils de tractar, per això, amb un fàcil manteniment a una edat temprana poden prevenirse. El text redacta que els ciutadans necessitem una guia per cuidar-nos, es per això que estic d’acord amb això.

Hi ha dos grans tipus d’ errades no saludables ja sigui una vida sedentària com portar a l’ extrem els canon de l’epoca.

Es per això pel que crec que s’ha de promocionar els hàbits de vida.

La salut ciutadana

La salut de cada persona d’avui dia és molt pèssima. La majoria de gent quan arriba a certa edat avançada, o fins i tot abans, pateixen moltes malalties que fàcilment es podien haver previngut si no fos per una bona educació en aquest àmbit saludable.

Per això, crec que l’Administració pública faci una bona promoció dels hàbits saludables és molt útil i necessari ja que, avui dia, com menciona el text, els ciutadans necessitem una guia per poder cuidar-nos. En el meu entorn social, sols amics meus de la meva edat, més o menys, practiquen esport. També, molts amics meus fumen, inclús tenint ja una certa edat, i alguns no saben el que comportarà això en el futur.

Des del meu punt de vista, es necessari la promoció dels hàbits saludables, no tothom pot guiar-se per si mateix i això pot ocasionar la deixadesa en la salut pròpia.

LA SALUT AVUI DIA

Cada cop, la nostre societat està més mentalitzada i aconsegueix portar un estil de vida saludable, també tenim més facilitats per aconseguir-ho. Aposto perquè se´ns apropin els medis per poder dur-ho a terme, però cada cop són més gent qui s´obsessiona per arribar a un físic desitjat i ho porta a l´extrem, oblidant així, els correctes hàbits saludables.

Viure més anys, està comprovat que l´esperança de vida ha augmentat, no és el mateix que portar una vida saludable.

També hi ha moltes persones que fumen sabent que és perjudicial per a ells i no ho volen deixar. Tanmateix, crec que a les grans institucions encara els hi queda molta trajectòria per conscienciar a la ciutadania dels riscos de no portar una bona vida saludable i a nosaltres per entendre-ho i saber-ho aplicar.

Què espero de les colònies?

Asier Sánchez                                                                              31/5/19

Què espero de les colònies?

Jo espero el primer de tot passar-ho molt bé amb els meus amics, amb les activitats que farem, que els monitors siguin amables…etc.

I en l’habitació, m’ho passaré millor encara amb els meus amics, perquè ens riurem, explicarem acudits…etc.

Jo crec què serà una experiència inoblidable, perquè les activitats què farem allà seran molt divertides, perquè i ha una de fer un cohet, per la nit mirarem les estrelles, i moltes més activitats divertides que farem allà.

I anem a uns bungalous què són molt guapos, i estan molt ben cuidats i són molt bonics.

Homònims

- Ha: (verb) Ell s'ha adormit.
- A: (preposició) Anem a dormir.

- Hem: (verb) Hem decidit que anirem a viure junts.
- Em: (pronom) Em va donar les Claus.

- Hi: (pronom) Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava.
- I: (conjunció) Un carrer ample i llarg.

- Ho: (pronom) Això, qui s'ho creurà?
- O: (conjunció) Li compraré un llibre o bé el convidaré a sopar.

-     L’hi: (pronom+Det) L'hi dono

-     Li: (pronom) li dono el sopar

-     N’hi: (pronom + pronom) n’hi donaré quatre

-     Ni: (conjunció) no vull l’un ni l’altre

-     M’hi: (pronom, pronom) m’hi ha insistit molt

-     Mi: (pronom) em va cridar a mi

-     S’hi : (pronom, pronom) no s’hi val

-     Si: (conjunció) digues si vols venir

-     Sí: (adverbi d’afirmació) sí que ho sap

-     Enlloc: (adv) no el trobem enlloc

-     En lloc de: La gent llença papers per tot arreu, en lloc de llençar-los a les papereres.

HOMÒNIMS

-Ha/ A

Ha: ell s’ha dormit (verb)

A: anem a dormir (preposició)

-Hem/ Em

Hem: Hem aconseguit la vaga (verb)

Em: em falta una només (pronom)

-Hi/ i

Hi: Quan jor tornava de la plaça, ella hi anava (pronom)

I: Només anirem a Angles i Física (conjugació)

-L’hi/ li

L’hi: Si em demana que li deixi el meu, l’hi deixaré

Li: Si em demana que li deixi el meu, l’hi deixaré

-Ho/ o

Ho:

O:

Homònims

HOMÒNIMS

Ha:   Ell s’ha dormir (verb)

A:   Anem a dormir (preposició)

Hem:   Hem decidit que anirem a viure junts (verb)

Em:   Em sents? (pronom)

Hi:   Quan jo anava a casa, ella hi anava (pronom)

I:     Anirem jo i el Carlos (conjugació)

Homònims.

Ha: Verb. Ell s'ha dormit.
A: Preposició. Anem a dormir.

Hem: Verb. Hem fet els deures per demà.
Em: Promon. Em poso malalt cada setmana.

Hi: Pronom. La nena hi juga.
I:Conj.Tinc pomes i llibres al cotxe.

Ho: Pronom. Només ho sembla.
O: Conj. Anirem a Madrid o Galícia.

L'hi: Pronoms combinats. Els l'hi vaig comprar tot.
Li: Pronom feble. Li porto la llibreta.

M'hi Verb. No m'hi fixo.
Mi: Nom. Toca un mi bemoll.

S'hi: Combinar pronoms. No s'hi val.
Si: Expressa una condició. Si portes el paraigua no plourà
Sí: Adverbi afimació. Sí, està plovent.

Enlloc: Adv. No hi ha arbres enlloc.
En lloc de: Locució preposicional. llença el paper a la paperera en lloc de a terra


Alhora: Adv. No ho pots fer tot alhora.
A l'hora:Expressió. Va arribar a l'hora

Homònims

Homònims

- En Marc ha organitzat una festa pel seu aniversari (verb)

-Ens anem a dormir (preposició)

-Ens hem oblidat de fer els deures una altre vegada (verb)

-Em va fer molt de mal allò que vas dir-me (pronom personal)

-Hi ha molta cosa a fer aquestes setmanes vinents (pronom)

-Vaig anar a comprar hortalisses i suc de poma (conjunció)

-Ho has fet molt bé! (pronom)

-O bé he tret un 10 o bé he suspés (conjunció)

-L’hi hem organitzat una festa perquè s’ho mereix (determinant article+pronom)

-Vam fer-li una sorpresa però va sortir malament (pronom personal)

-No n’hi hauria d’haver fer-li cas (pronom feble)

-No hi ni diners ni temps (conjunció)

-No m’hi veig fent això (pronom)

-No sé perquè però només m’ho van dir a mi (pronom personal)

-No s’hi val (pronom)

-Si ho haguessis fet, no estariem en aquesta situació (pronom)

-Sí, ha estat ell (adverbi)

-En lloc de fer els deures no fas res més que el gandul (connector)

-No trobo enlloc la manera de fer auqest exercici (adverbi)

-No parleu tots alhora (adverbi)

-La seva vertadera faceta surt a l’hora de la veritat (nom)

Homònims

Ha: S'ha examinat aprovant l'assignatura (verb)

A: És una llei que es respecta a tots els països africans (preposició)

Hem: Hem decidit que anirem a viure junts (verb)

Em: Em vaig barrejar amb els revoltats (pronom feble)

Hi: A la plaça hi havia l'alcalde (pronom feble)

I: Un carrer ample i llarg (conjunció)

Ho: et diré que no ho sé (pronom)

O: Escriu al president o al secretari (conjunció)

L’hi: L'hi dones tu? (pronom)

Li: Dona-li la llibreta (pronom)

N’hi: N'hi donaré quatre (pronom)

Ni: Ni bo ni dolent (conjunció)

M’hi: M'HI VAIG BARALLANT Pronom

Mi: Anaven amb mi (pronom)

S’hi: S'hi menja molt bé en aquell restaurant. (pronom)

Si: Si portes el paraigua no et mullaràs

Sí: Sí, tinc el videojoc, pots agafar-lo. adverbi d'afirmació

Text vora la mar (cançó popular)

Exercici renaixença

llegeix el text 1 i fes els 4 exercicis:
http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm

Nova Gramàtica

Nova Gramàtica:

https://www.naciodigital.cat/noticia/125014/posa/prova/ja/et/saps/nova/normativa/catala 

https://interactius.ara.cat/nova-gramatica

http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/novetats_2016 

https://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Les-gramatiques-de-la-llengua-catalana-abans-de-la-Reforma-Ortografica 

https://www.upf.edu/web/multilinguisme/noticies/-/asset_publisher/8xR5SZTwAMxE/content/id/69624558/maximized#.XMvfEjAzaUk  

Pràctica de temps verbals

Hola!
Fes aquests exercicis per practicar els temps verbals:
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/spd/spd2/spd2_03_02.htm

Pots ajudar-te consultant aquesta web:
http://www.verbscatalans.com/conjugacions.php

L'efímera vida.

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibreL’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments (d’enyor i adulació) a l’hora de descriure un dia quotidià a la Barceloneta del s. XX.

En primer lloc, del vers 1 al 5 podríem dir que es tracta de la introducció. Aquí l’autor ens presenta la situació en què es troba el jo poètic.

Del 6 al 48 ens fa una descripció del paisatge exterior, de la vida als carrers i les sensacions que li produeixen. Es tracta d’ una llarga enumeració en què la polisíndeton destaca la riquesa del que la quotidianitat conté.

Llavors, del 49 al 53 fa una descripció del menjar, senzill, que espera tornar a  gaudir. I a continuació, del 54 al 56 fa una breu menció als seus amics, que el vindran a veure.

Del 57 al 59 recalca que totes les coses que ha esmentat fins ara l’esperaran si no es mor abans.

I per últim, del 60 al 66 considerem que representa un comiat. Per deixar clar que si es mor enyorarà la vida però acceptarà la mort:”el bo que ho és tot” engloba tant la vida, com la mort. La veu del poema mostra una acceptació optimista.

 Es tracta de versos trencats. Però sí que podem observar el nombre de versos, que són 66. Pel que fa a la rima, és inexistent, per tant, es tracta de versos lliures. Tant podem trobar estrofes amb rima femenina com masculina i no sembla que segueixin cap mena de patró. Quant a l’estructura, com es pot deduir, és molt irregular i crida molt l’atenció al costat d’altres poemes que segueixen les pautes tradicionals.

Salvat-Papasseit va escriure aquest poema per expressar-se enyorant i contemplant la vida mentre està a punt de conèixer la mort, mes de manera optimista per veure les coses bones que li esperen si viu o acceptant el seu destí.

Encadenat pel mal

L’autor és Joan Salvat Papasseit, ell va néixer a l’any 1894 i va morir a l’any 1924. Poeta català, va tenir una vida molt dura per la seva  economia i la seva greu malaltia, la tuberculosi.
La vida de l’autor està marcada per: L’autodidactisme, la vinculació amb la bohèmia negra, la influència dels avantguardes i la conciència de la mort

El poema pertany al segle XX, en el corrent literari avantguardista.
L’avantguardisme és un corrent estètic que va aflorar al segle XX. A Catalunya es va manifestar més en les arts plàstiques que no pas en la literatura. Pretenien destruir l’art tal i com era entès tradicionalment i valoraven tot el que era nou, diferent i original.

Dins del avantguardisme hi ha moviments del cubisme, futurisme, deisme, surrealisme i expressionisme. 

CUBISME: En art es va abolir la perspectiva i van introduir el collage. En poesia, Guillaume Apollinaire va compondre poemes a partir de les converses que sentia al carrer i va crear els cal·ligrames.

FUTURISME: Buscaven moviment, l’esport i elogiaven les màquines i la vida moderna en general. En poesia introdueixen les anomenades “paraules en llibertat” que manquen d’una tipografia fixa.

DADAISME: Defensen la destrucció de l’art i la cultura. Es fonamenta en la provocació constant i la falta de lógica.

SURREALISME: Defensava l’alliberament del subconscient i l’expressió dels somnis. 

EXPRESSIONISME: Reflecteix l’angoixa del moment a través de l’exageració. En l’art usa colors estridents, perspectives impossibles i expressions turmentades.

Tot l’enyor de demà va ser publicat en el llibre L’irradiador del port i les gavines a l’any 1921. És un dels poemes considerats més emotius de la literatura catalana.
Joan Salvat Papasseit el que vol transmetre amb aquest poema són les ganes de viure, encara que ha patit molt per la seva malaltia, però ell en tot moment es resigna a morir. El tema del poema és la malaltia en primer pla, l’actitud optimista i no deixar  de banda els seus sentiments i la seva sensibilitat.

L’estructura del poema no té un esquema mètric fix, es caracteritza per versos trencats, i es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins. Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, la polisíndeton, el paral·lelisme i la al·literació. 

En conclusió en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit amb una estètica avantguardista, ens presenta la mort de manera positiva, prescindint del dramatisme, a costa dels petits detalls de la vida quotidiana de la que ell està privat a causa de la seva malaltia i que nosaltres no valorem.

EL DESIG DE LA LLIBERTAT

Aquest poema està escrit per Joan Salvat-Papasseit al segle XX. Ho va introduir en el llibre L’irrador del port i les gavines publicat el 1921. Va ser un escriptor de l’Avantguardisme, que forma part de la literatura Contemporània. Ell escriu aquest poema dirigint-se als seus lectors, però en especial a les persones que viuen cada dia d’ una manera lliure i rutinària, que no s’adonen de la sort que tenen. Vol explicar com és senten tantes persones que no poden sortir al carrer, com ell, i que no poden gaudir d’una rutina.

L’autor, com argument, utilitza les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li permet gaudir d’una vida normal. Ens podem adonar de l’energia que desprèn i que no pot saciar, sense deixar de banda els seus sentiments d’acceptació a la seva futura mort i l’adoració a la vida quotidiana . Per poder explicar aquesta vida ideal que li agradaria tenir, fa una descripció d’un dia normal a la Barcelona del segle XX.

L’estructura externa del poema està dividida en estrofes i versos, però d’una manera diferent al que estem acostumats. La trobem desordenada i compta amb 66 versos de rima lliure. L’estructura interna està formada per la utilització dels seus sentiments, on explica per una part, com seria la seva vida perfecta i d’altre banda, com es sentiria si mai més pogués aixecar-se. També es pot observar la utilització de diferents recursos literaris com Locus amoenus, Tempus fugit o Carpe diem. El protagonista, que és ell mateix, centra la nostàlgia i l’enyorança com a temes principals.

Com a conclusió podem dir que l’autor i protagonista vol plasmar al paper la seva desesperació per viure i sentir-se lliure, com molta gent que ho fa cada dia i no s’adona del privilegi que té.

Ganes de viure

El poema “Tot l’enyor de demà” el va escriure Joan Salvat-Papasseit, un autor català que pertany al moviment del avantguardisme que forma part de la literatura contemporània. El poema va dedicat a tothom, però en especial a les persones que no estan malaltes i poden gaudir de tot i no s’adonen del valor que tenen les coses més comuns. També va dirigit a les persones malaltes que entenen el seu patiment.  Aquest poema procedeix d’un llibre anomenat “L’irradiador del port i les gavines”

El tema del text és la malaltia i el patiment que tenen les persones que les pateixen.  El poema explica un dia normal a un poble, un avió que passa, la cartera que porta el correu, fets quotidians que no apreciem ja que els veiem cada dia però que per una persona malalta tenen molta rellevància. A la vegada que explica la vida al poble ens expressa les ganes de viure i de sortir que té.

A el poema es fa ús de versos trencats, que serveixen per remarcar alguna imatge. L’obra consta de 66 versos de rima lliure. El poema el podríem dividir en dues parts, la primera part aniria del principi fins al vers 60. Aquí explica el que passaria si demà s’aixequés. La segona part constaria dels últims 6 versos, on explica que passaria si no es pogués aixecar mai més.

El protagonista d’aquest poema és el mateix autor, és un personatge pla, que no evoluciona al llarg del poema degut a que té lloc en un període molt curt de temps. Utilitza diferents recursos literaris. El primer, que el podem veure al títol, és l’oxímoron entre les paraules l’enyor i demà, que representen temps diferents.

En conclusió podríem dir que en aquest poema podem veure les ganes de viure del autor i de superar la seva malaltia, alhora que enfronta el que passaria si  demà s’aixequés o si ja no es tornes a aixecar.

Segur que m'aixecaré demà

Joan Salvat-Papasseit, poeta català i autor d’aquesta obra, va escriure “Tot l’enyor de demà” durant el segle XX, en el corrent literari avantguardista. Tot i així, no va ser fins l’any 1921 on l’obra fou publicada al llibre “L’irradiador del port i les gavines”.

En el títol, trobem l’oxímoron entre les paraules enyor i demà, ja que totes dues representen temps contraposats.

L’autor, que pateix tuberculosi, expressa durant l’obra les ganes de viure i l’esperança d’aixecar-se el dia següent. Joan Salvat-Papasseit no creu que la mort sigui dolenta, sinó que la veu com eterna. A més de la seva malaltia, l’autor mostra una actitud optimista davant d’ella.

L’obra consta de 66 versos de rima lliure que segueixen una estructura que es divideix en la introducció, els cinc primers paràgrafs, la descripció del paisatge que hi veu, entre els versos 6 i 48, la descripció del menjar que acostuma a prendre del 49 al 53, entre els versos 54 i 56 fa una breu menció als seus amics, del 57 al 59 indica el que li espera si continua vivint i, per últim, del 60 al 66, fa un comiat on diu que trobarà a faltar la vida, tot i que acceptarà la mort.

Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, el paral·lelisme i l’al·literació.

En conclusió, Joan Salvat-Papasseit, tracta al llarg de l’obra els temes sobre la vida i la mort.

Tot l'enyor de demà

“Tot l’enyor de demà” és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Aquest poema va ser inicialment publicat en el llibre “l’irriador del port i les gavines” al 1921. Joan Salvat Papasseit escriu aquest poema destintat al seu amic Marià Manent.

El motiu que el porta a fer el poema són les seves ganes de viure un altre dia. L’autor escriu versos de manera lliure ja que segueix un estil Avantguardista, de tota manera es poden distinguir dues parts. La primera part ens descriu un dia normal a Barcelona, les seves ganes de viure-ho tot i els seus sentiments recordant-ho, que va desde l’estrofa 1 a la 19. La segona part que va desde l’estrofa 20 fins al final del poema, en aquest momento explica que passarà si demà s’aixeca i viu o si pèl contrari no s’aixeca i mor.

El tema principal del text és com l’autor afronta la seva enfermetat amb un estil optimista. L’argument del poema és l’explicació de la vida quotidiana i les seves ganes de viure.

El text es caracteritza per versos trencats que es van alternant amb versos decasíl·labics. Al pincipi del poema dona a entendre la seva enfermetat i que no pot sortir de casa.

L’escenari és Barcelona en un dia quotidià. Aquesta obra té un llenguatge senzill i fácil d’entendre.

Comentari de text: Tot l'enyor de demà

Va ser un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit ( 1894-1924). El corrent literari és l’Avantguaridisme que consisteix en una oda amb realisme intimista. El destinatari del text és el propi lector del text i busca transmetre les seves ganes per viure ja que té una malaltia.

El poeta propossa l’aceptació de la seva mort encare que segueix mostrant les seves esperances de aixecar-se una altre vegada del llit per poder disfrutar la vida cotidiana,l  ’escenari de l’obra es la vida d’un poble .

El text te versos trencats, alguns són decasíl·labs i altres alexandrins. Es un poema molt senzill i fácil d’entendre.

DEMÀ M’AIXECARÉ?

DEMÀ M’AIXECARÉ?

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibre L’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a causa la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments ( d’enyor i adulació ) a l’hora

Poema: Tot l’enyor de demà

Aquet poema que s’anomena tot l’enyor de demà, es un  poema que procedeix de un llibre anomenat ( L’irradiador del port i les gavines) , es un llibre escrit per Joan Salvat-Papasseit.

Aquet escriptor utilitzava la corrent literària de l’Avantguardisme, es un poema dedicat a Marià Manent ,però , també ve dirigit als lectors ja que en un moment del poema el autor es dirigeix a nosaltres plantejant una pregunta.

Esta estructurat en 10 estrofes i 66 versos que estan escrits de manera lliure i sense cap rima. El tema principal del poema és com l’autor enfronta la seva malaltia, l’argument es basa principalment en l’explicació de la seva vida que viu dia a dia i la seves ganes de viure la vida.

És un poema narratiu amb un llenguatge fàcil i senzill de entendre ja que no utilitza llenguatge molt formal ,encara que , en alguns moments s’expressà de manera col·loquial.

Viure demà

“Tot l’enyor de demà” es un poema de l’escriptor  Joan Salvat-Papasseit. Es va publicar en el llibre “L’irradiador del port i les gavines” el 1921. Els seus poemes  tenen influències avantguardistes.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. En el poema ens mostra les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li ho permet, també es veu com l’autor accepta i es resigna a la seva mort i fa una descripció de l’estil de vida a Barcelona del segle XX. Desgraciadament, mor de tuberculosi als trenta anys.

El tema principal d’aquest poema  és l’acceptació de la mort i l’optimisme pel que viurà si “m’aixeco demà”.

Respecte la seva estructura, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barceloneta, els sentiments que sent recordant-ho i  les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca (estrofes 1-19). I la segona part explica que li espera si demà no s’aixeca, la mort (estrofes 20-final). Els versos son  lliures i sense cap tipus de rima.

optimista

Joan Salvat Papasseit, en aquest poema ens transmet les seves ganes de viure, encara que a de sofrir l´ agonia de la seva enfermetat (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (per que la seva enfermetat no el deixa fer vida normal). Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament, també ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de dema), per a Salvat Papasseit la mort no es dolenta (pensament occidental unit amb el pensament oriental) i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna (creu en una roda de rencarnació, com un ciclo que mai acaba).
Papasseit observa les tanques amb flors, les places lluentes de claror del sol, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el bailet que vol vendre el diari, el trenvia, el carter, l’aeropla, les dones del barri matineres,direcció al mercat, el veïnat senser, els carreters dormits, la vida del carrer. El bailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat, la claror i les flors el color de la vida. La noia que porta la llet la bellesa, la sensualitat i la delicadesa, tot es una selecció o conjunt de escenes nitides, sustantibitzades i pures plenes de color, comm si el matex autor les hagues pintat.

L’emfermetat de l’autor ocupa el primer pla, la seva actitut es optimista i amb delit la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.

El poema te una numeració molt senzilla, tot esta dividit en episodis plens de impresions que veu o recorda, tot esta lligat.La metrica es força regular, en la primera part del poema domina l'estrofa de 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6,6,6,6,(6+6)6,(6+6)6,3,3.En la segona 3,(6+6),6,6,6,6,(6+6)6,4(6+6),6,4,6,6,6,6,(6+3),6,6,6,6,6,(6+6)10,(6+6),6.I en la tercera part 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,6,3,5,6,6,6,4,2,6,2,6,6,6,3,3

Viure més i pensar menys

Aquest poema va ser escrit per l’autor Joan Salvat Papasseit i va ser publicat l’any 1921 en el seu  llibre  L’ irradiador del port i les gavines. És un poema d’estil avantguardista que pertany al segle XX.

En el títol trobem dos elements contraposats: l’enyor i demà, que representen el passat i el futur respectivament. L’estructura és irregular i diferent a la d’altres poemes tradicionals.

Els temes principals són l’acceptació de la mort, ja que com està malalt veu que està apunt d’arribar i l’optimisme, dient que potser es podria aixecar un dia més i per tant viure un altre dia.

El text té 66 versos i el podem dividir en tres parts: la introducció (vers 1fins vers 5), la descripció general i concreta com el paisatge, els amics, la família o el menjar (vers 6 fins vers 59) i el comiat (vers 60 fins vers 66). Els versos són lliures i la rima, pràcticament, no existeix. Hi ha estrofes amb rima masculina i amb rima femenina.

L’autor d’aquesta obra és el protagonista (el jo poètic) i en l’obra parla de com se sent emocionalment i de la impotència de no poder fer feines habituals o no saber si es podrà aixecar al dia següent .

Si analitzem algunes frases del text, podem determinar que l’espai és Barcelona i el temps, el segle XX.

És una poesia descriptiva, subjectiva i que té diferents recursos literaris com el futurisme, Locus amoenus, Tempus fugit o Carpe diem, entre d’altres.

“Tot l’enyor de demà” és una obra de Joan Salvat Papasseit del segle XX que tracta des de la seva experiència personal els seus sentiments sobre la mort i la vida. 

Les ganes de viure de Joan Salvat

L’autor és Joan Salvat Papasseit, ell va néixer a l’any 1894 i va morir a l’any 1924. Va ser un poeta català que va tenir una vida molt dura per la seva escassa economia i la seva greu malaltia, la tuberculosi.

El poema de "Tot l'enyor de demà" està considerat un poema molt emotiu de la literatura catalana i va ser publicat al llibre de “L’irradiador del port i les gavines” a l’any 1921. 

El poema pertany al segle XX, en el corrent literari avantguardista.

El que vol transmetre l’autor amb aquest poema són les ganes de viure, encara que ha patit molt per la seva malaltia, ell es resigna a morir, es fixa en les coses simples i en els petits detalls de la vida quotidiana. També es veu que té una gran enyorança de sortir al carrer i gaudir la vida. Ell creu que la mort no és dolenta i la vida és eterna.

El tema del poema és la malaltia en primer pla, l’actitud optimista i no deixar de banda els seus sentiments i la seva sensibilitat.

Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, la polisíndeton, el paral·lelisme i la al·literació. 

En aquest poema predomina els cal·ligrames, la llibertat tipogràfica, un to directe amb una gran força expressiva. Les oracions que apareixen són simples amb un vocabulari comú i amb una absència de rima. L’estructura del poema no presenta un esquema mètric fix que es caracteritza per versos trencats i l’abús de espais en blanc, es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins, no manté un nombre de síl·labes constant encara que tendeix a l’hexasíl·lab i l’octosíl·lab.

TOT L'ENYOR DE DEMÀ

El poema fou escrit per Joan Salvat-Papasseit. L´obra poètica procedeix del llibre de poemes de l´Irridiador del port i les gavines, el seu corrent literari és l´Avantguardisme. Es una obra amb realisme intimista.
El destinatari del text és el lector, amb la motivació de les ganes de viure que tenia abans i ara que té la malaltia, no en té tantes ganes, ni tanta motivació.
El tema principal del poema és l’acceptació de la mort propera o tardana. Aquest poema es divideix en dues parts, la primera part va des de l’estrofa 1 fins la 19 on descriu un dia normal a Barcelona i on explica les ganes que té de aixecar-se al dia següent. La segona part va des de
l’estrofa 20 fins al final on explica que passaria si demà no s’aixequés. Als primers cinc versos, l´autor introdueix la situació en la que es troba, seguidament descriu el paisatge i per últim recalca que tot el que ha esmentat fins ara l´espera si no es mor abans.
És un poema narratiu amb una descripció objectiva on els recursos literaris son: polisíndeton, antítesi, paral·lelisme i paradoxa.
Joan Salvat-Papasseit el va escriure per expressar la bellesa de lo quotidià que enyorava de la seva vida i el seu poble, amb optimisme. El llenguatge és senzill, el tema és curiós i fàcil de comprendre, ja que al final el poema tracta de la vida o la mort.