“Tot l’enyor de demà” és un poema de Joan Salvat-Papasseit.
Aquest poema va ser inicialment publicat en el llibre “l’irriador del port i
les gavines” al 1921. Joan Salvat Papasseit escriu aquest poema destintat al
seu amic Marià Manent.
El motiu que el porta a fer el poema són les seves ganes de
viure un altre dia. L’autor escriu versos de manera lliure ja que segueix un
estil Avantguardista, de tota manera es poden distinguir dues parts. La primera
part ens descriu un dia normal a Barcelona, les seves ganes de viure-ho tot i
els seus sentiments recordant-ho, que va desde l’estrofa 1 a la 19. La segona
part que va desde l’estrofa 20 fins al final del poema, en aquest momento explica
que passarà si demà s’aixeca i viu o si pèl contrari no s’aixeca i mor.
El tema principal del text és com l’autor afronta la seva
enfermetat amb un estil optimista. L’argument del poema és l’explicació de la
vida quotidiana i les seves ganes de viure.
El text es caracteritza per versos trencats que es van
alternant amb versos decasíl·labics. Al pincipi del poema dona a entendre la
seva enfermetat i que no pot sortir de casa.
L’escenari és Barcelona en un dia quotidià. Aquesta obra té
un llenguatge senzill i fácil d’entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada