Joan Salvat-Papasseit, poeta català i autor d’aquesta obra, va escriure “Tot
l’enyor de demà” durant el segle XX, en el corrent literari avantguardista. Tot
i així, no va ser fins l’any 1921 on l’obra fou publicada al llibre “L’irradiador
del port i les gavines”.
En el títol, trobem l’oxímoron entre les paraules enyor i demà, ja que
totes dues representen temps contraposats.
L’autor, que pateix tuberculosi, expressa durant l’obra les ganes de viure
i l’esperança d’aixecar-se el dia següent. Joan Salvat-Papasseit no creu que la
mort sigui dolenta, sinó que la veu com eterna. A més de la seva malaltia, l’autor
mostra una actitud optimista davant d’ella.
L’obra consta de 66 versos de rima lliure que segueixen una estructura que
es divideix en la introducció, els cinc primers paràgrafs, la descripció del
paisatge que hi veu, entre els versos 6 i 48, la descripció del menjar que
acostuma a prendre del 49 al 53, entre els versos 54 i 56 fa una breu menció
als seus amics, del 57 al 59 indica el que li espera si continua vivint i, per
últim, del 60 al 66, fa un comiat on diu que trobarà a faltar la vida, tot i
que acceptarà la mort.
Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, el paral·lelisme i l’al·literació.
En conclusió, Joan Salvat-Papasseit, tracta al llarg de l’obra els temes
sobre la vida i la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada