Encadenat pel mal

L’autor és Joan Salvat Papasseit, ell va néixer a l’any 1894 i va morir a l’any 1924. Poeta català, va tenir una vida molt dura per la seva  economia i la seva greu malaltia, la tuberculosi.
La vida de l’autor està marcada per: L’autodidactisme, la vinculació amb la bohèmia negra, la influència dels avantguardes i la conciència de la mort

El poema pertany al segle XX, en el corrent literari avantguardista.
L’avantguardisme és un corrent estètic que va aflorar al segle XX. A Catalunya es va manifestar més en les arts plàstiques que no pas en la literatura. Pretenien destruir l’art tal i com era entès tradicionalment i valoraven tot el que era nou, diferent i original.

Dins del avantguardisme hi ha moviments del cubisme, futurisme, deisme, surrealisme i expressionisme. 

CUBISME: En art es va abolir la perspectiva i van introduir el collage. En poesia, Guillaume Apollinaire va compondre poemes a partir de les converses que sentia al carrer i va crear els cal·ligrames.

FUTURISME: Buscaven moviment, l’esport i elogiaven les màquines i la vida moderna en general. En poesia introdueixen les anomenades “paraules en llibertat” que manquen d’una tipografia fixa.

DADAISME: Defensen la destrucció de l’art i la cultura. Es fonamenta en la provocació constant i la falta de lógica.

SURREALISME: Defensava l’alliberament del subconscient i l’expressió dels somnis. 

EXPRESSIONISME: Reflecteix l’angoixa del moment a través de l’exageració. En l’art usa colors estridents, perspectives impossibles i expressions turmentades.

Tot l’enyor de demà va ser publicat en el llibre L’irradiador del port i les gavines a l’any 1921. És un dels poemes considerats més emotius de la literatura catalana.
Joan Salvat Papasseit el que vol transmetre amb aquest poema són les ganes de viure, encara que ha patit molt per la seva malaltia, però ell en tot moment es resigna a morir. El tema del poema és la malaltia en primer pla, l’actitud optimista i no deixar  de banda els seus sentiments i la seva sensibilitat.

L’estructura del poema no té un esquema mètric fix, es caracteritza per versos trencats, i es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins. Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, la polisíndeton, el paral·lelisme i la al·literació. 

En conclusió en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit amb una estètica avantguardista, ens presenta la mort de manera positiva, prescindint del dramatisme, a costa dels petits detalls de la vida quotidiana de la que ell està privat a causa de la seva malaltia i que nosaltres no valorem.