EL DESIG DE LA LLIBERTAT

Aquest poema està escrit per Joan Salvat-Papasseit al segle XX. Ho va introduir en el llibre L’irrador del port i les gavines publicat el 1921. Va ser un escriptor de l’Avantguardisme, que forma part de la literatura Contemporània. Ell escriu aquest poema dirigint-se als seus lectors, però en especial a les persones que viuen cada dia d’ una manera lliure i rutinària, que no s’adonen de la sort que tenen. Vol explicar com és senten tantes persones que no poden sortir al carrer, com ell, i que no poden gaudir d’una rutina.

L’autor, com argument, utilitza les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li permet gaudir d’una vida normal. Ens podem adonar de l’energia que desprèn i que no pot saciar, sense deixar de banda els seus sentiments d’acceptació a la seva futura mort i l’adoració a la vida quotidiana . Per poder explicar aquesta vida ideal que li agradaria tenir, fa una descripció d’un dia normal a la Barcelona del segle XX.

L’estructura externa del poema està dividida en estrofes i versos, però d’una manera diferent al que estem acostumats. La trobem desordenada i compta amb 66 versos de rima lliure. L’estructura interna està formada per la utilització dels seus sentiments, on explica per una part, com seria la seva vida perfecta i d’altre banda, com es sentiria si mai més pogués aixecar-se. També es pot observar la utilització de diferents recursos literaris com Locus amoenus, Tempus fugit o Carpe diem. El protagonista, que és ell mateix, centra la nostàlgia i l’enyorança com a temes principals.

Com a conclusió podem dir que l’autor i protagonista vol plasmar al paper la seva desesperació per viure i sentir-se lliure, com molta gent que ho fa cada dia i no s’adona del privilegi que té.