“Tot l’enyor de
demà” es un poema de l’escriptor Joan Salvat-Papasseit.
Es va publicar en el llibre “L’irradiador del port i les gavines” el 1921. Els
seus poemes tenen influències
avantguardistes.
Joan
Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. En el poema ens mostra les
seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li ho
permet, també es veu com l’autor accepta i es resigna a la seva mort i fa una
descripció de l’estil de vida a Barcelona del segle XX. Desgraciadament, mor de
tuberculosi als trenta anys.
El tema principal
d’aquest poema és l’acceptació de la
mort i l’optimisme pel que viurà si “m’aixeco demà”.
Respecte la seva
estructura, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià
a la Barceloneta, els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca
(estrofes 1-19). I la segona part explica que li espera si demà no s’aixeca, la
mort (estrofes 20-final). Els versos son
lliures i sense cap tipus de rima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada