Per fi s´ha
acabat aquesta etapa! No ho dic perquè estigui farta de veure-us la cara cada
dia i aguantar-me les ganes d´escridassar algun que altre alumne quan el professor callava
perquè parlava massa, que també, sinó per tota la pressió viscuda durant tot
aquest curs, fou molt estressant.
Ens hem de quedar
amb tots els bons moments que hem viscut junts i riure’ns dels dolents. Espero
que cadascú entri a la carrera per la qual s´ha estat esforçant tant, des d´aquelles
dues setmanes abans de l´examen repassant cada tarda, fins als qui han passat
la nit anterior a l´examen sense dormir perquè no s´havien dignat a obrir el
llibre dies anteriors.
Quines ganes
tenia que fos ja aquest dia, no per no tornar-vos a veure; pel calendari, que ja és l´estiu i d´aquí poc
serà el meu aniversari... Igualment, mai sabré que se sent quan et canten a
classe quan compleixes anys...
Finalment,
deixeu-me agrair-vos-ho.
Gràcies per
formar part de tot això I recordeu, si heu pogut superar un any de tantes
baixades i pujades, podreu amb tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada