Aquest poema va ser escrit per l’autor Joan Salvat Papasseit i va ser
publicat l’any 1921 en el seu llibre L’
irradiador del port i les gavines. És un poema d’estil avantguardista que
pertany al segle XX.
En el títol trobem dos elements contraposats: l’enyor i demà, que
representen el passat i el futur respectivament. L’estructura és irregular i
diferent a la d’altres poemes tradicionals.
Els temes principals són l’acceptació de la mort, ja que com està malalt
veu que està apunt d’arribar i l’optimisme, dient que potser es podria aixecar
un dia més i per tant viure un altre dia.
El text té 66 versos i el podem dividir en tres parts: la introducció (vers
1fins vers 5), la descripció general i concreta com el paisatge, els amics, la família
o el menjar (vers 6 fins vers 59) i el comiat (vers 60 fins vers 66). Els
versos són lliures i la rima, pràcticament, no existeix. Hi ha estrofes amb
rima masculina i amb rima femenina.
L’autor d’aquesta obra és el protagonista (el jo poètic) i en l’obra parla
de com se sent emocionalment i de la impotència de no poder fer feines
habituals o no saber si es podrà aixecar al dia següent .
Si analitzem algunes frases del text, podem determinar que l’espai és
Barcelona i el temps, el segle XX.
És una poesia descriptiva, subjectiva i que té diferents recursos literaris
com el futurisme, Locus amoenus, Tempus fugit o Carpe diem, entre d’altres.
“Tot l’enyor de demà” és una obra de Joan Salvat Papasseit del segle XX que
tracta des de la seva experiència personal els seus sentiments sobre la mort i
la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada