TOT L'ENYOR DE DEMÀ

El poema fou escrit per Joan Salvat-Papasseit. L´obra poètica procedeix del llibre de poemes de l´Irridiador del port i les gavines, el seu corrent literari és l´Avantguardisme. Es una obra amb realisme intimista.
El destinatari del text és el lector, amb la motivació de les ganes de viure que tenia abans i ara que té la malaltia, no en té tantes ganes, ni tanta motivació.
El tema principal del poema és l’acceptació de la mort propera o tardana. Aquest poema es divideix en dues parts, la primera part va des de l’estrofa 1 fins la 19 on descriu un dia normal a Barcelona i on explica les ganes que té de aixecar-se al dia següent. La segona part va des de
l’estrofa 20 fins al final on explica que passaria si demà no s’aixequés. Als primers cinc versos, l´autor introdueix la situació en la que es troba, seguidament descriu el paisatge i per últim recalca que tot el que ha esmentat fins ara l´espera si no es mor abans.
És un poema narratiu amb una descripció objectiva on els recursos literaris son: polisíndeton, antítesi, paral·lelisme i paradoxa.
Joan Salvat-Papasseit el va escriure per expressar la bellesa de lo quotidià que enyorava de la seva vida i el seu poble, amb optimisme. El llenguatge és senzill, el tema és curiós i fàcil de comprendre, ja que al final el poema tracta de la vida o la mort.