L'efímera vida.

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibreL’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments (d’enyor i adulació) a l’hora de descriure un dia quotidià a la Barceloneta del s. XX.

En primer lloc, del vers 1 al 5 podríem dir que es tracta de la introducció. Aquí l’autor ens presenta la situació en què es troba el jo poètic.

Del 6 al 48 ens fa una descripció del paisatge exterior, de la vida als carrers i les sensacions que li produeixen. Es tracta d’ una llarga enumeració en què la polisíndeton destaca la riquesa del que la quotidianitat conté.

Llavors, del 49 al 53 fa una descripció del menjar, senzill, que espera tornar a  gaudir. I a continuació, del 54 al 56 fa una breu menció als seus amics, que el vindran a veure.

Del 57 al 59 recalca que totes les coses que ha esmentat fins ara l’esperaran si no es mor abans.

I per últim, del 60 al 66 considerem que representa un comiat. Per deixar clar que si es mor enyorarà la vida però acceptarà la mort:”el bo que ho és tot” engloba tant la vida, com la mort. La veu del poema mostra una acceptació optimista.

 Es tracta de versos trencats. Però sí que podem observar el nombre de versos, que són 66. Pel que fa a la rima, és inexistent, per tant, es tracta de versos lliures. Tant podem trobar estrofes amb rima femenina com masculina i no sembla que segueixin cap mena de patró. Quant a l’estructura, com es pot deduir, és molt irregular i crida molt l’atenció al costat d’altres poemes que segueixen les pautes tradicionals.

Salvat-Papasseit va escriure aquest poema per expressar-se enyorant i contemplant la vida mentre està a punt de conèixer la mort, mes de manera optimista per veure les coses bones que li esperen si viu o acceptant el seu destí.