És un poema intimista i emotiu que va ser escrita per
Joan Salvat-Papasseit, va ser publicada l´any 1921 dins L´irradiador
del port i les gavines , un llibre que combina els moments íntims
i personals amb la influència, sobretot en l´aspecte formal, dels moviments
d´avantguarda, especialment el futurisme.
El poema hi descriu la realitat quotidiana vista amb
l´acceptació de qui, a causa de la malaltia, veu la mort ben a prop, està
dedicat a Marià Manent, un amic escriptor.
L´obra no presenta un esquema mètric fix, no es veu a
simple vista els seu nombre de síl·labes
, però tot i així tendeix a l’hexasíl·lab i l´octosíl·lab, apareixen espais en
blanc en les estrofes. El poema es fàcil de llegir, es pot entendre, el poeta està
present en el poema.
En conclusió en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit amb
una estètica avantguardista, que ens presenta una visió de la vida i de la
mort, mitjançant records que es centren en petits detalls de la vida quotidiana
de la que ell esta privat per la seva greu malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada