Va haver-hi una vegada, una família la qual tenien a un gos que es deia
Chiper, aquest nom venia de l’Austràlia. Un dia la família volien anar de
vacances a Japó, y volien portar-se al gos perquè no volien que es quedes sol.
Llavors aquí comença l’historia d’aquest pobre animalet.
La família esta en el aeroport per anar-se a Japó.
-Fill- Mamaaaa, el Chiper esta molt content de estar amb nosaltres, a que
si?
-Mare – el deia somrient- Si fill.
- Pare – Hem fet bé en portant-nos-ho
- Chiper – Guau!
Quan van deixar al gos en la seva caixeta, la encarregada el va deixar al
lloc on no tocava, el van portar a Austràlia.
Quan la família arriba a Japó no
troben a Chiper y estan molt preocupats.
Mentrestant el gos en Austràlia, li van agafar una família pobre.
-Australià fill – Mira una caixeta de gos que no el recull ningú.
-Mare Australià - No podem alimentar a un altre mes fill.
-Australià fill – Maree, jo el cuido ho prometo.
Llavors aquet gos vas ser el mes famós a Austràlia per donar-li felicitat a
aquesta família, i no solament això, sinó que també sort.
Tens un error d'un verb mal conjugat al princicpi del text(la família volien anar de vacances a Japó,)
ResponEliminaCrec que a aquesta història li falta coherencia, hem dona la sensació que ho va acabar a corre cuita (Llavors aquet gos vas ser el mes famós a Austràlia per donar-li felicitat a aquesta família, i no solament això, sinó que també sort.)
ResponEliminaNo entenc perque diu -Australià fill- i no fill australià o nen pobre, i si el gos es popular... No n´hi aniria la antiga familia del gos a recollirlo ara que es famos y coneixen la seva localitzacio ja que va ser mala pata la perdua de aquet?
ResponElimina