La nena perduda.

Hi havia una vegada una nena que caminava per un bosc a Narnia, ella sense donar-se compta cada vegada s’anava endinsant cada vegada més i al cap d’unes cinc hores caminant pel bosc es va donar compta de que no sabia on estava. Uns metres mes endavant hi havia un unicorn que la va veure i es va acostar per ajudar-la perquè la va veure que estava preocupada.

-Que et passa petita?-va preguntar ell.

-Que m’he perdut i no trobo el camí per tornar casa meva, a més a més, s’està fent fosc i no vull que els meus pares es preocupin per mi- va respondre la nena.

-No et preocupis jo t’ajudaré a tornar a casa teva , el problema es que com has  dit s’està fent fosc i anar per aquest bosc de nit es molt perillós i no vull que et passi, dema a primera hora del mati t’ajudaré a tornar a casa teva, si vols dormir a casa meva- li va dir l’unicorn.

-Esta be- va acceptar ella.

Mes tard a la nit.

-Que vols per sopar?- va preguntar ell.

-Em dona igual.- va dir ella

-Et donaré una sopa.- va contestar l’animal.

Al mati següent.

-Tu on vius?-va dir ell.

-Jo visc a un poblet a uns quilometres d’aquí.-va contestar ella

-Val jo em se un camí mes curt.- va dir ell.

Finalment l’unicorn va ajudar a la nena i tot va sortir perfectament.