Text conversacional

Text conversacional

Per Carlos Pinzón

J:Bona tarda, Maria! Com va la visita a Nàrnia?

M:Molt bé Joan, ahir per la tarda vaig sortir de viatge pels mars del est. Un paisatge preciós, el de la fantàstica costa allunyant-se mentre entràvem a l’oceà. Allà vam trobar a Ramandu, un estel caigut que ens va concedir desitjos. Vaig desitjar un unicorn, i el vaig aconseguir!

J:Però què dius? No podries haver desitjat res més?

M:Doncs no. I penso que va ser la decisió encertada.

J:Bé, tu t’atens a la teva decisió. Encara que jo hagués demanat coses millors.

M:Ah, mira tu el llest de torn! Doncs digues, digues, que haguessis demanat tu?

J:Doncs poders màgics o un drac. O, fins i tot, desitjos infinits!

M:Doncs jo estic molt contenta amb el meu unicorn, que m’està esperant a casa. Aquesta tarda anirem a donar un passeig pel bosc.

J:Oh, que guai, jo vull anar!

M:Ara vols venir amb nosaltres? No et semblava una mala idea haver demanat un unicorn?

J:Això no vol dir que no pensi que un passeig amb unicorn pel bosc no seria una experiència única!

M:Bé, doncs et deixaré venir amb nosaltres. Però tindràs que demanar perdó al pobre animal.

J:Molt bé, molt bé... Tinc moltes ganes de fer aquell passeig! Encara que em penso que teníem que fer algun recat a palau, però no recordo el que... Bé, ja hi pensaré més tard. Ens veiem després, Maria!

M:Apa, ja ens veurem aquesta tarda a casa meva, i espero que demanis perdó al pober unicorn com es mereix. Adéu!