SOMIAR ET FA CRÉIXER

L´Ester tancà els ulls, extranyament es dormí al minut ú.

-Ts, ts-Escoltà a cau d´orella.

Ella obrí l´ull dret i al no reconèixer l´entorn obrí l´altre.

-Mai t´havia vist per aquí, com et dius?-Digué un estrany ésser.

Ella no sabía com reaccionar, tenia davant seu a un unicorn, mai li havien encantat aquests animals com a les altres nenes, al contrari, li feien por.

-Veig que t´has quedat sense paraules, tan guapo sóc?

Ella no s´ho acaba de creure.

-Ets un...Ets un unicorn?

-No, sóc un poni amb ales  i una espècie de banya al front..Tu què creus?

-Mai n´havia vist cap, per cert, on estic, està tot nevat i fa molt fred.

-Ai !Sí que no m´enrecordava, Benvinguda a Nàrnia! -Digué l´unicorn amb un to alegre.

-Crec que m´estic tornant boja, primer l´unicorn i ara Nàrnia.

-Deixem-nos de preguntes, vine que et faré un tour per aquest càlid entorn.-Digué rient.

-Sense adonarse´n, ja estava volant sobre l´unicorn.

-Veus allò d´allà? -Senyalant un edifici amb forma de muntanya -És la biblioteca.

Ellà s´estranyà perquè sempre s´havia imaginat que a aquell món de fantasia no estudiaven.

-No em miris així, volem una societat culte aquí, no criatures ignorants.

-Ah, i allò d´allà el llac dels monstres, sóna esgarrifós el nom ,però en veritat els monstres són molt amables i són vegetarians, o sigui que no mengen humans.-Ella s´alegrà perquè si tornava allà, tenia pensat banyar-s´hi, en èpoques caloroses, esclar.

-Ostres estem arrivant…-Mussità entre dents l´unicorn.

-A on?

-Allà, on hi ha boira, aquell castell amb punxegudes façanes, habita la reina.

-I anem allà?

-Nomalment sempre exigeix que els nouviguts la vagin a visitar i li portin un regal, però veij que tu no en portes cap.

-Ella preocupada es mirà la munyeca dreta i vegué el braçalet que duia, ràpidament se´l tregué amb intenció de oferir-li a la reina.

-Veig que tens ganes de visitar-la, som-hi! -Ràpidament l´unicorn accelerà el vol amb intenció d´aterrar a una arboleda prop del castell, però perdè el control i semblava que no sería molt bon aterratge.

En el moment que tot s´anava a espatllar, un soroll escoltà l´Ester de fons, era el despertador, les set del matí, Ester havia de llevar-se per anar a l´escola.

-Quin fred, sembla que no hagi estat un somni.

Ja anava a l´escola quan s´enrecordà que es deixà la finestra de l´habitació oberta.

-Era irreal, però m´ha encantat