Aquesta obra titulada vora de mar
va ser escrita per Jacint Verdaguer al 1883, a l’època del romanticisme. És un
text compost per 10 estrofes de 4 versos cadascuna. El receptor del text és el
públic i la motivació de l’autor és la agradable tranquil·litat que sent al
estar en contacte amb la mar.
Aquesta poesia té com a tema el
sentit de la vida el qual ell intenta trobar i, a més la melancolia també forma
part del poema ja que enyora els seus temps passats quan encara somiava, en
canvi ara sembla que els seus somnis s’han esgotat i és això el que enyora. L’argument
tracta de l’autor que es posa a meditar al cim d’un promontori amb la intenció
de trobar-se a sí mateix.
En l’estructura externa podem veure
que el text té una extensió no molt llarga d’uns 40 versos i a l’estructura
interna veiem la cronologia la qual segueix un ordre del present el qual fa un
canvi brusc directament al passat representat en records.
El mateix autor és el
protagonista que coexisteix amb la natura i narra la història en primera
persona.
Aquesta poesia te de subgènere la
narrativa. És un monòleg però n’hi han parts on és un diàleg directe amb ell
mateix. La mètrica és A-b-A-b, C-d-C-d.
En conclusió és una poesia que
narra un moment de meditació del poeta el qual expressa els seus sentiments
respecte el passat i l’actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada