Jacint Verdaguer, sacerdot i poeta romàntic, va
escriure “Vora la mar” el 10 de gener de 1883, en l’època de la Renaixença. Tot
i així, l’obra no va ser publicada fins el 1895.
En aquesta obra, Jacint Verdaguer fa una reflexió
sobre la vida, l’evocació del passat, la incertesa de futur i
la persecució d’un món perfecte. A més es pregunta sobre el sentit de la vida i
la literatura.
L’autor es situa al cim d’un promontori, al capvespre,
contemplant el paissatge quan s’adona del pas del temps
L’obra consta de 10 estrofes de 4 versos decasíl·labs
i hexasíl·labs de rima consonant i mètrica: 10A, 6b, 10A, 6b, que segueixen la
mateixa estructura: AbAb-AbAb. Les tres primeres estrofes són escrites en
present, les quatre segones estrofes en passat i la resta en present i futur.
Jacint Verdaguer utilitza un llenguatge formal i
diversos recursos literaris com per exemple l’anàfora a la segona estrofa, la
metàfora a la cinquena estrofa, l’hipèrbaton a la sisena, la comparació a la
setena, o les preguntes retòriques a les tres últimes estrofes.
“Vora la mar” va ser escrita quan l’autor pasava per
un mal moment. Així doncs, reflexiona i critica els somnis, la vida, la
literatura i el pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada