SENTIMENTS AL PAPER

Aquest poema està escrit per Jacint Verdaguer al segle XIX. Va ser un escriptor del Romanticisme, que forma part de la literatura Contemporània. Ell escriu aquest poeta dirigint-se a ell mateix, ja que és el protagonista, però també vol dirigir-se al lector utilitzant figures retòriques. La seva motivació és fer una reflexió de totes les coses que li passaven a la seva vida i el poema està compost per 10 estrofes de 4 versos cadascuna.

L’autor, com argument, utilitza la contemplació del paisatge per entendre’s un mateix i parla de diferents temes com l’evocació del passat, la incertesa del futur, la persecució d’un món ideal, la inestabilitat del temps i l’engany.

L’estructura externa del poema està dividida en estrofes i versos, però l’estructura interna està composta per la utilització de la naturalesa, fent metàfores i comparant-lo amb els seus sentiments d’ara i d’abans sobre la seva vida, recordant el seu passat d’una manera trista i melancòlica. El protagonista principal del poema és ell mateix i també la natura té un paper molt important, ja que l’autor li dona molta importància. Fa una descripció física alhora de parlar del paisatge però també fa una descripció psicològica de manera subjectiva quan fa referència als seus pensaments. El text parla sobre el seu passat, el seu present i el futur que vindrà i succeeix a un penya-segat vora el mar.

El poema utilitza diferents recursos literaris com les figures retòriques, personificacions de la natura i descripcions sobre el que veu però també sobre els seus sentiments. La mètrica del poema està composta per 10 estrofes de versos decasíl·labs combinats amb hexasíl·labs. La seva rima és consonant (10A/6b/10A/6b) i és sempre llarg-curt.

Com a conclusió, sabem que el poeta Jacint Verdaguer va escriure aquest poema, “Vora la mar”, per expressar els seus sentiments melancòlics sobre el paper i poder desfogar-se mentre gaudia d’un paisatge impressionant.