Comentari de text

“ A una hermosa dama”

Introducció

Aquest text ha estat escrit per Francesc Vicent Garcia i aquest autor pertany al Barroc, que forma part de la etapa de la literatura moderna.

El títol complet és “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava amb una pinta de marfil”, el text està dividit en 4 estrofes i 14 versos. La motivació per la que el va escriure va ser aquella dama  i el receptor és el públic.

Contingut

El tema principal és amorós amb una part de crítica o sàtira, i l’argument principal és l’admiració a una dama que es pentina, després passa a parlar del poeta que és ell mateix.

Estructura

L’estructura principal externa està dividida en versos i estrofes, com he esmentat anteriorment, en canvi en la interna descriu a la dama les dues primeres estrofes i les últimes dues parla d’ell mateix.

Hi intervenen 2 personatges que són principals, el primer és la bella Flor, que l’autor la descriu físicament i amb alguns trets psicològics des d’un punt de vista subjectiu, i és un personatge pla. El segon personatge és l’autor com a alter-ego on ens revela els seus sentiments, és a dir fa una descripció d’ell mateix.

El temps en el que passa l’acció és lineal, en un període curt, instantani i simultani. Té un ordre lògic. I l’escenari on passa l’acció és el terrat on es pentina la dama.

El punt de vista s’alterna entre 1a persona i 3a persona, on el narrador és intern, o sigui parla des de la subjectivitat.

Forma

El gènere al que pertany el text és la poesia, en aquest cas és poesia satírica. El poema és un monòleg, amb estil indirecte on es fa una descripció subjectiva, o sigui que s’utilitzen molts adjectius en les oracions i utilitza també moltes figures retòriques com a recurs literari.

La llengua en la que està escrit és català antic, amb registre culte.

És un sonet on els versos són decasíl·labs, d’art major i rima consonant i segueix l’esquema ABBA-ABBA-CDE-CDE.

Conclusió

Podem dir que l’autor  Francesc Vicent Garcia va escriure aquest poema anomenat “A una hermosa dama” , on parlava d’aquesta dona de forma subjectiva, i de l’amor que sentia per ella, amb un to satíric. L’estructura es divideix en 4 estrofes i 14 versos, també hi intervenen 2 personatges descrits per l’autor, on el temps és lineal i lògic i l’acció s’esdevé a un terrat. Es tracta d’un monòleg i segons la mètrica sabem que és un sonet amb versos decasíl·labs.