El text tracta sobre l’escena de l’autor mirant bocabadat com una dona de cabells negres es pentina amb una pinta de marfil. L’autor queda immediatament enamorat.
Després, l’autor es preocupa tant per la noia que vol demanar-la que es deixi de pentinar, per tal de que no es faci mal al cabell.
Es divideix en quatre estrofes, les dos primeres de quatre versos i les dues ultimes, en tres. Inexplícitament, també es divideix en dos parts: la part en la que el poeta descriu a la dona i la part en la que descriu la seva reacció.
Els dos personatges, la dona i el poeta, són plans, i la protagonista és la dona. Té els cabells negres i la pell blanca, i es pentina amb una pinta blanca també, que sembla part de la seva mà. L'acció ès instantània i simultània: mentre la dona es pentina durant un instant de temps que el poeta la mira, ell reacciona com es diu al text. L'escenari és presumiblement un carrer, i la dona es pentina a un sostre. El punt de vista és de primera persona.
Pertany al génere de la lírica, és a dir, és un poema. És majoritàriament una descripció subjectiva en estil directe i, després, un monòleg interior).
No utilitza un registre gaire formal. Té molts adjectius i pauses amb comes. La métrica és 3/3/4/4(A-B-B-A,A-B-B-A,C-D-E,C-D-E). És un sonet. La primera estrofa és un hipérbaton i el text utilitza vàries metàfores (atzabeja, or...)
Per tot això, podem dir que Francesc Vincent Garcia, al voltant del 1600, va voler escriure un sonet d'amor satíric amb molts contrasts entre blanc i negre, moltes metàfores i amb una descripció i després un monòleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada