“Tot va bé”,
aquesta va ser l’última paraula que vaig sentir, després, tot va ser obscuritat. Però millor començar per el principi de la història.
Era un fred dia d’hivern,
estava passejant pels carrers del meu poble. Després d’un llarg passeig, vaig
arribar a un carrer que no coneixia, a mi, com que m’agrada explorar, vaig
decidir caminar per allà. Cada passa que m’aventurava més en aquest carrer, m’inquietava
cada segon més, era un camí normal, pot ser una mica extravagant, però no tenia
cap motiu per que la por m’envaeixi el meu cos.
“Tot va bé”, m’anava
repetint mentre caminava. Quan vaig estar a punt de sortir, vaig sentir aquella
veu, “tot va bé”, després, tot va ser obscuritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada