UN DIA QUOTIDIÀ

És un poema de Joan Salvat.Papasseit. Que es a publicar en el llibre L’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a causa de la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys.

Ens mostra les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li ho permet. En el poema es veu com l’autor accepta i es resigna a la seva mort. A més, fa una descripció de la vida de la Barcelona del segle XX.

Sic transit gloria mundi. Fa referència a la fugacitat de la vida envers la persistència de la mort.

Carpe diem: Viure el moment, o en relació amb el poema, gaudir de cada dia.

En el poema hi trobem diverses descripcions d’algunes coses o persones que per al lector són simples característiques de la vida quotidiana de l’autor, però Papasseit els hi dóna un sentit més profund.

El vailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat. La claror i les flors són el color de la vida. La noia que porta la llet representa la bellesa, la sensualitat i la delicadesa.  

en aquest poema Papasseit ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima. Per tant, fa servir l’avantguardisme en l’apartat de la estructura, ja que, trenca la manera més comú d’expressió i representació del poema.

Tot i així, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barceloneta i els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca, estrofes de la 1 a la 19. La segona, explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca, la mort. Estrofes 20-final.

Llegint el poema i la biografia de Papasseit, tinc un sentiment d’empatia envers la seva desafortunada situació. Crec que nosaltres no valorem, prou bé, tot allò que tenim o vivim, en canvi, Joan Salvat-Papasseit a causa de les seves limitacions, se n’adona del valor de viure un dia normal i el valor de les coses més senzilles

Comentari de text: ¨Tot l´enyor de demà¨

El poema fou escrit per Joan Salvat-Papasseit (16 de Maig de 1894-7 d´Agost de 1924,Barcelona).L´obra poètica procedeix del llibre de poemes de l´Irridiador del port i les gavines, el corrent literari és l´Avantguardisme. Oda amb realisme intimista.
El destinatari del text és el lector, amb la motivació de les ganes de viure que tenia abans i ara que té la malaltia.
El tema del poema és l´aceptació de la mort propera o tardana, mai se sap, i de l´esperança d´aixecar-se un dia més, aprofitant els seus possibles últims dies; el poeta descriu la rutina del seu poble, aquella que d´alguna manera no en forma part per a seva ceguesa i l´esperança de tornar a recuperar la visió.
Als primers cinc versos, l´autor introdueix la situació en la que es troba, seguidament descriu el paisatge i per últim recalca que tot el que ha esmentat fins ara l´espera si no es mor abans.
És un poema narratiu amb una descripció objectiva amb els recursos literaris següents: polisíndeton, antítesi,paral·lelisme i paradoxa.
Joan Salvat-Papasseit l´escribí per expressar la bellesa de lo quotidià que enyorava de la seva vida i el seu poble, amb optimisme. El llenguatge és senzill, el tema és curiós i fàcil de comprendre, ja que tard o d´hora amb o sense bona salut a totes i tots ens arribarà l´hora de morir.

Tot l'enyor de demà

Comentari de text

Aquest poema titulat Tot l’enyor de demà,  procedeix del llibre
L’irradiador del port i les gavines i està escrit per Joan Salvat-Papasseit.
El corrent literari utilitzar per Joan Salvat-Papasseit és l’Avantguardisme.

Aquest poema està dedicat a Marià Manent i està dirigit als lectors ja
que en un moment del poema l’escriptor es dirigeix a nosaltres amb una
pregunta.

Aquest poema té 66 versos sense cap tipus de rima i escrit amb versos
de manera lliure, aquesta forma d’escriure els versos és característic de
l’Avantguardisme.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia de
manera optimista, on no deixa de banda els seus sentiments.

Aquest poema es divideix en dues parts, la primera part va des de
l’estrofa 1 fins la 19 on descriu un dia normal a Barcelona i on explica
les ganes que té de aixecar-se al dia següent. La segona part va des de
l’estrofa 20 fins al final on explica que passaria si demà no s’aixequés.

L’autor d’aquest poema és intern, a més el narrador del text és el protagonista.

L’escenari es situa a  Barcelona al segle XX.

Per tant l’autor ens fa referència a la seva visió de la vida i de la mort.

comentari de text

Tot l'enyor de demà

Tot l'enyor de demà està tret del llibre" l'irradiador del port i les gavines" que va ser escrit per Joan Salvat-Papasseit conegut a més de poeta per autor d'articles i manifestos polítics i socials. El poema està dedicat a Marià Manent però és dirigit als lectors.
El tema principal del poema són les seves ganes de viure, l'acceptació a la mort i tot allò que esdevé. La seva estructura externa és de 10 estrofes i 66 versos escrits d'una manera lliure sense cap rima. El poema és avantguardista, però es poden diferenciar dues parts al seu poema. La primera descriu un dia normal a Barcelona i parla dels sentiments que li transmet recordar aquests moments i les ganes que té de tornar-los a viure si demà s'aixeca. Això passa a les primeres 19 estrofes. La segona, explica que passarà si no s'aixeca demà que són des de l'estrofa 20 fins al final.
El tema principal del text és com l'autor enfronta la seva malaltia d'una manera optimista. L'argument es basa principalment en l'explicació de la vida quotidiana i les seves ganes de viure.
El text es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins. Comença explicant que està malalt seguit de les coses que passen el poble i finalment es dirigeix al públic. És un personatge pla i destaca la seva actitud optimista com a personatge secundari.
És un narrador intern però no omniscient, ja que no sap que passarà demà sinó que s'ho pregunta.
És un poema narratiu amb molts noms i adjectius. Té un llenguatge senzill i fàcil d'entendre. El poema està ple de noms i adjectius. Ens presenta una visió de la vida i de la mort mitjançant records de la vida quotidiana que ell no pot viure a causa de la seva malaltia.

Tot l'enyor de demà

És un poema escrit per Papasseit que està dedicat a Marià Manent i dirigit a nosaltres al segle XX. És procedent de l’època contemporània. Es compon de 14 estrofes formades de 3, 4 i 5 versos.

L’autor tracta el tema de la subjectivitat ja que imagina tot el que faria si no estigués malalt i també aborda el tema de la mort ja que està a punt de morir. L’autor explica els seus sentiments acceptant la seva imminent mort.

El text es divideix en estrofes amb versos d’art major, la majoria decasíl·labs. L’estructura interna consta de 3 parts, explica que està malalt, les coses que succeeixen al poble i, per últim, quan s’adreça a nosaltres. El que narra el poema és el propi protagonista, l’autor, per tant és un narrador intern i no és omniscient ni omnipotent ni omnipresent. La cronologia és ordenada i ocorre al segle XX i l’escenari és Barcelona.

Pertany al gènere de poesia i el subgènere és futurista. És una narració. No te mètrica perquè és un revolucionari avantguardista.

Per tant es una poesia dividida en estrofes i dirigida a nosaltres que tracta de que està amb una greu malaltia i explica els seus sentiments.

Comentari de text: Tot l´enyor de demà (Joan Salvat-Papasseit)

És un poema intimista i emotiu que va ser escrita per Joan Salvat-Papasseit, va ser publicada l´any 1921 dins L´irradiador del port i les gavines , un llibre que combina els moments íntims i personals amb la influència, sobretot en l´aspecte formal, dels moviments d´avantguarda, especialment el futurisme.

El poema hi descriu la realitat quotidiana vista amb l´acceptació de qui, a causa de la malaltia, veu la mort ben a prop, està dedicat a Marià Manent, un amic escriptor.

L´obra no presenta un esquema mètric fix, no es veu a simple vista els seu nombre de  síl·labes , però tot i així tendeix a l’hexasíl·lab i l´octosíl·lab, apareixen espais en blanc en les estrofes. El poema es fàcil de llegir, es pot entendre, el poeta està present en el poema.

En conclusió en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit amb una estètica avantguardista, que ens presenta una visió de la vida i de la mort, mitjançant records que es centren en petits detalls de la vida quotidiana de la que ell esta privat per la seva greu malaltia.

Tot l'enyor de demà

‘’Tot l’enyor de demà’’ és un poema publicat al 1921 al llibre ‘’L’Irradiador del port i les gavines’’ i que pertany al corrent avantguardista.  Va dirigit als seus lectors, i el va escriure presumiblement per donar a conéixer la seva situació i permetre als lectors potser apreciar una mica més allò que poden trobar a faltar. El text original està escrit amb salts de versos, per donar una estructura que doni ‘’ritme’’ als versos.

El text tracta els sentiments de l’escriptor, confinat al seu llit per la seva condició de malalt, imagina el que farà el dia en el que s’aixequi finalment d’aquest llit, i camini per la ciutat, observant. Al final, considera l’opció de no aixecar-se mai més.                  En aquesta part es pot observar l’amor per la natura i la societat que veu al voltant seu, i el valor que li dona als petits moments, accentuats per l’enyorança ara que no pot disfrutar-los.

Va dividit en onze estrofes i cada estrofa té diferent nombre de versos, mostrant l’esperit de rebel·lia respecte els moviments anteriors  típics dels avantguardistes. 

comentari de text

El poema ``tot  l’enyor de dema’’ va ser publicat per Joan Salvat-Papasseit al l’any 1921 i va ser publicat al llibre ``L’irradiador del port i les gavines’’ Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894.

El poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments.

El poema té 20 estrofes, en aquest poema Papasseit ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima. Per tant, fa servir l’avantguardisme. El poema te dos parts la primera descriu un dia quotidià a Barcelona i a la segona explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca.

Aquest és un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit que tracta de com l’autor afronta la seva malaltia i de com e pregunta si morirà. És un poema amb 20 estrofes que no te  cap rima per tant es avantguardisme .

Comentari de text

Poema: “Tot l’enyor de demà”

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibre “ L’irradiador del port i les gavines” el 1921. L’autor dirigeix el poema als lectors però el destinatari és el seu amic Marià Manent. 

La motivació del seu poema són les seves ganes de viure. Joan ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima ja què és un poema Avantguardista, tot i així, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barcelona i els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca, estrofes de la 1 a la 19. La segona, explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca, la mort. Estrofes 20-final.

El tema principal del text és com l’autor enfronta la seva malaltia de manera optimista. L’argument es basa en l’explicació de la vida quotidiana i les seves ganes de viure.

El text es caracteritza per versos trencats, i es va alternant amb versos decasíl·labs i alexandrins. Al principi del poema ell explica que està malalt, després les coses que passen en el poble i finalment es dirigeix al públic. Es tracta d’un personatge pla i destaca la seva actitud optimista i com a personatge secundari surt el poble.

 L’escenari és la vida quotidiana de Barcelona i és un narrador intern i no és omniscient ja què durant el poema es pregunta que passarà demà.

És un poema narratiu amb molts noms i adjectius. Té un llenguatge senzill i fàcil d’entendre.

Aquest poema ens presenta una visió de la vida i de la mort mitjançant records de la vida quotidiana que ell no pot viure per la seva malaltia. 

Comentari de text "Tot l´enyot de demà"

-----

Aquest poema va ser escrit per J.S.Papasseit dedicat a Marià Manent al segle XX i dirigit a el lector, pertany a l’època contemporània, el va escriure amb enyor i contemplant a la vida mentre està a punt de conèixer la mort, lletra normal i tipus de lletra normal

 El tema de el poema es l’acceptació de la mort, si s’esdevé no podrà viure. També l´optimisme pel que viurà si “m´aixeco demà”. La veu de el poema mostra una acceptació optimista.

El espai i tems concret es a el segle XX i l´espai a Barcelona, els personatges, el jo poètic destaca mostrant el seu optimisme malgrat l´estat greu en que es troba i també ens deixa veure que es molt observador quan descriu totes les coses del carrer, el temps es lineal i els personatges plans. Esta fet en 1ra persona.

El poema esta format per 14 estrofes i de 3 a 5 versos, son decasíl·labs , la estructura consta de 3 parts i son versos d´art major. El poema pertany a el futurisme. No te metrica

El poema tracta de una persona malalta que accepta la mort recordant gran majoria de les coses quotidianes que els altres poden fer però ell no lla que la malaltia no el permet aixecar-se de el llit.

-----

Comentari de text “Tot l’enyor de demà“

El poema surt del l’irradiar del port i les gavines, el seu autor es Joan Salvat-Papasseit amb un moviment literari de avantguardisme, el poema esta dedicat a Marià Manent, però el receptor del text crec que també es el lector. Esta amb una estructura anomenada de versos trencat amb una rima seguida.

El tema del text és la seva etapa de malalt i que no sap quan podrà morir-se, parla de totes les coses que l’agradaria fer si estigues be que mai li dona importància però quan estàs malalt li dones mes importàncies a coses de la vida quotidiana. L’argument es que aprofitis la vida que no saps quan set pot acabar.

La estructura del text és de versos trencat te 66 versos, amb una rima consonant, es un poema de art major, el punt de vista es en 1ºpersona. El personatge principal es la persona que esta malalt, i les altres persones son personatges secundaris, i no es omniscient ni omnipotent ni omnipresent.

És una poesia narrativa, tipus de text intern.

Comentari de text ''Tot l'enyor de demà''

‘’Tot l’enyor de demà’' 

Tot l’enyor de demà es tracta d’un poema de Joan Salvat-Papasseit, qui es conegut a més de poeta, com l’autor d’articles i manifestos polítics i social, es troba dedicat a Marià Manent i el seu principal receptor és l’audiència.

La principal motivació d’en Salvat-Papasseit són les ganes de viure, fent així referencia el tema principal d’aquest poema, l’acceptació de la mort i de tot allò que esdevé, tot i que també parla de l’optimisme  a sobreviure.

La seva estructura externa esta formada per 66 versos trencats on no hi ha ningun tipus d’existència de rima, fent així cridar l’atenció del lector al no fer-ne ús de les pautes tradicionals dels poemes.  La seva estructura interna ens parla de tot el que la gent fa 

Nova normativa

Que canviaríeu de les meves clases

Jo canviaria les activitats que fem del llibre a classe, perquè no se si sóc el únic però no em dona temps de fer els exercicis abans de corregir-los, però la veritat, les teves classes son molt actives i dinàmiques.

Classes de català

En general les classes estan molt bé preparades, sempre tenim feina i gràcies a les classes partides tot és més dinàmic. El que canviaria seria que expliquesis més a classe sencera sobre els temes que entren a l'examen, ja que amb les presentacions no queda tot totalment clar. Independentment d'això, m'agraden molt les classes.

Què canviaríeu de les meves classes

La veritat es que per ami les teves classes estan molt be pensades. Encara que no son perfectes, és l'estil de classe que a mi m'agrada llavors jo només canviaria el WIFI.

Classes Yves

M'agraden les teves classes, però quan estem tots, el dimarts, penso que hauries d'explicar una mica més extens encara que no donès temps a fer tots els exercicis a classe. Les classes partides m'encanten, penso que ho fas de forma molt dinàmica i aprenem molt.

Les teves classes

Crec que el que has de millorar en les nostres clases es, que quan estem tot junts no fer tants exercicis a clase, o siigui, crec que hauries d’explicar més i els exercicis manar-l’ho oer fer a casa, se que tot es queixaran pero al menys aixi sabrem si entenem el temari.

Una de les cosas que has de cambiar es aixo, explicar mes quan estem tot junts.

Pero el que si m’agrada de les tevés clases es, que ens fas fer molt textos i aixo la veritat es que ens va be de cara al futur, a mi almenys m’en feien fer textos nomes al examens pero no hem servien de res, i aquest any que estat practicant més he notat un canvi a l’hora d’escriure. 

Què canviaria de les classes de Català

Sincerament les classes de català em semblen de les millors de la setmana, sobretot les classes partides, ja que s'aprofiten les portes de la tecnologia i d'aquesta forma es fan més amenes que altres.

Les classes completes dels dimarts també estan bé, però de vegades m'agradaria que no segueixi el patró de ''explicació-resums/exercicis '', com posar un vídeo que expliqui el tema o alguna mena d'activitat en grup.

Què canviaria a les classes del Yves?

Les teves classes són de treballar tota la estona (que no esta del tot malament) però crec que ens poses bastants deures per fer o acabar a casa.

Què em semblen les classes de català?

Bon dia Yves!

Una de les coses que més m'agrada de les teves classes, és el fet que puguem fer molts exàmens per tal de tenir diverses oportunitats per treure bona nota.
Tot i que trobo que hi ha alguns comentaris de text una mica difícils, crec que ens beneficia, o al menys a mi, en la millora de les redaccions en llengua catalana.

A més, els exàmens no acostumen a ser molt densos, però, potser, hauríem de mirar més la correcció dels exercicis a classe, per veure on ens equivoquem, en comptes d'anar molt ràpid i fer-ne més.

Què canviaria de les classes de català

Tens moltes notes ja que fem diferents proves cada setmana i això et dóna l'opció que si una vegada has tret una nota baixa, a la següent pots treure una nota més alta.

Crec que hauríem de repasar una mica més la mètrica.

M'agrada que no sempre siguin exàmens a ordinador, fer també exposicions i treballs en grup està molt bé.

Vora la mar

Aquest text va ser escrit per Jacint Verdaguer(1845-1902), que va ser considerat com un poeta romàntic. Va ser romàntic perquè en l’època en la que s’escriu la novela es situa en la Restauració de 1874. Per tant el context d’aquesta obra és el de la Renaixença, moment en que hi ha una recuperació de la literatura catalana.

L’argument principal del poema és que l’autor puja a dalt d’un turó i es posa a meditar mirant a l’infinita bellesa de la mar.

El tema més característic de l’obra és la comparació de la natura amb les seves angoixes i preocupacions, fent-se preguntes i recordar el seu passat.

L’estructura de l’obra de forma externa està dividida en versos i estrofes, en la forma interna descriu el paisatge que està observant, i l'utilitza per comparar-lo amb la seva vida.
El personatge principal de l'obra és ell mateix, que a més es personifica amb objectes de la natura.
Descriu a la vegada el paisatge i els seus pensaments.
El gènere al que pertany el text és la poesia. El poema és un monòleg, amb unes descripcions subjectives, on l’autor utilitza molts adjectius i també figures retòriques.
La llengua en la que està escrit és català antic, amb registre culte.
Forma deu estrofes amb versos decasíl•labs d’art major i versos hexasíl•labs d’art menor amb rima consonant i segueix l’esquema 10A/6b/10A/6b – 10/6d/10C/6d –10E/6f/10E/6f

Jacint Verdaguer va escriure aquest poema per fer reflexions sobre la seva vida passada i present

Que canviaria de les classes de català - Jiahui

Que canviaria de les classes de català

No crec que hi hagi de canviar res perquè m´agrada com explica el Yves les classes, de com fem treballs utilitzant la tecnologia i és dinàmic, no et canses de fer treballs.

No hi ha molts deures, això es lo millor, que no hi ha que fer el deures a casa.

Què canviaria de les classes de català

M'agrada molt el format de les classes, i també l'horari que tenim de què fem a cada sessió. Encara que m'agradaria estar més temps explicant les unitats de les quals hem de fer exàmens, i corregir els exercicis que fem.

que canviaria de les classes

Jo faria les classes a l’aula una mica més dinàmiques i no sempre fer classes nomes de escoltar al professor . Les de grup partit donaria una mica més d’explicacions per exemple a l’hora de fer un comentari de text repassaria cada punt amb tota la classe i després donaria temps per fer-ho 

Critica Constructiva - Yves -

Personalment no canviaria res de les classes, son com un “temps lliure” no tant pesat com per exemple física o altres assignatures. Però aquestes classes partides amb comentaris de text es fan una mica pesades, sabem que es per el selectivitat però agrediríem que se’n fessin cada x temps no la gran majoria de les classes partides.

Crítiques constructives per a les classes de català

A les classes senceres, on estem tots els alumnes de l´aula de primer de batxillerat A, les faria més pràctiques, la teoria es pot donar d´una altra manera, per exemple fent exposicions o activitats on puguem participar totes.
En canvi, a les classes partides, veig molt bé com fem els examens, els grups per a exposar , etc.

El que he dit de les classes senceres sobre fer-les més pràctiques, em refereixo a que la teoria, sobretot la literatura ja costa entendre-la com a teoria, en canvi si les classes fossin més dinàmiques, ens enteraríem més i li ficaríem més atenció. Per exemple en Manel, el substitut de castellà, les seves classes eren super dinàmiques i tothom li atenia, no sen´s feia gens pesat!

critica

Classes de català critica

Opino que les classes estan bé l'únic que trobo a faltar és una mica més d'explicació a l'apartat de literatura que costa una mica més, ja que en 10-20 min no podem captar tot el tema, ja que hi ha coses resumides i has de mirar-te del llibre. La resta està bé jo repassaria la part del comentari de text quan ho fem dels poemes perquè no acaba de quedar clar com es fa sobretot la part de quan hem de fer la rima.

Que canviaria de les classes

La veritat es que l'organització de les classes és bona pero crec que no hauriem de seguir al peu de la lletra el planning ja que pot ser que faltis o que en una classe no doni temps, etc. A més crec que hauriem de dedicar una o dues clases més al que sortirà en l'examen per preparar-nos millor. Els examens em semblen molt be.

Crítica

Les classes m’agraden, però per a mi els comentaris de text i altres activitats de escriure en classe partida les faria per al dossier i no per al blog, crec que es mes còmode, al menys per mi. 

Que canviaria de les teves clases

A veure, amb sinceritat les teves clases, son bastant bè entretenides, els examens m'agraden, tambè m'agrada molt que no, tingui nota solament els examens, perque aprendre no es anar al institut, al institut anem solament a treure nota per tindre un futur millor i no s'apren res, solament es memoritza i crea estres. Si cambiaria alguna cosa es que nose algun dia fessim un dialeg o alguna cosa aixi mes entretenida, no exercicis i ya, no que pudem APRENDRE pero d'una manera que ens agradi. Per que si no ens agrada mai aprendrem res.

comentari del text vora la mar

L'obra vora el mar va ser escrita l'any 1895 per l'escriptor Jacint Verdaguer nascut a Osona l'any 1845. L'obra segueix un corrent romàntic.
El tema del text és l'enyorança perquè enyora els seus temps passats perquè abans estava millor del que està ara i l'argument és un home que està pujant a un cim mentre està fent-se de nit. 
Aquest poema es compon de 10 estrofes i 4 versos, i segueix l'esquema 10A'/6b/10A'/6b/10C'/6d/10C', etc. La mètrica del text és: A-B-A-B, C-D-C-D, E-F-E-F, G-H-G-H, I-J-I-J, K-L-K-L, M-N-M-N, O-P-O-P, Q-R-Q-R, S-T-S-T.
En aquesta obra apareixen dos personatges el narrador que és l'home que està pujant i la natura que és representada com si fos un personatge. L'obra està en català antic, amb un registre culte.

Comentari de text

“Vora la mar”

L’autor d’aquest text és Jacint Verdaguer que va escriure “Vora la mar” al 1883 però no va ser publicat fins al 1895 i pertany a l’època del Romanticisme. El destinatari d’aquest text és ell mateix perquè es fa preguntes retòriques.

El tema principal del text és la tristesa que ell sent i les preguntes que es fa sobre la vida, el subtema és la persecució d’un món ideal, també parla sobre el seu passat, el seu present i el futur que vindrà i succeeix a un penya-segat vora el mar.

L’estructura del text forma deu estrofes amb versos decasíl•labs d’art major i versos hexasíl•labs d’art menor amb rima consonant i segueix l’esquema 10A’/6b/10A’/6b/10C’/6d/10C’, etc. La mètrica del text és: A-B-A-B, C-D-C-D, E-F-E-F, G-H-G-H, I-J-I-J, K-L-K-L, M-N-M-N, O-P-O-P, Q-R-Q-R, S-T-S-T. En aquest text hi ha dos personatges ell mateix, i la natura que apareix com a personatge en aquesta obra. La llengua en la que està escrit és català antic, amb registre culte.

“Vora la mar” és un poema molt entenedor que permet al lector  comprendre l’angoixa que té l’autor sobre el futur i la mort.

vora la mar

Jacint Verdaguer va ser un sacerdot i poeta català, i va ser una de les figures més importants de la Catalunya moderna. Vora la mar, escrit el 1883 per Jacint Verdaguer, és un poema situat en el romanticisme (segle XIX), que pertany al llibre Flors del Calvari (1886). Va ser escrit en un moment de recapitulació i de dubtes, sis anys després del triomf als jocs florals de Barcelona. Però el poeta va decidir guardar-se'l i no el va publicar fins 12 anys després(1895), en plena crisi personal. 

 El tema és el pas del temps i la contemplació de la natura per conèixe's a un mateix. I el subtema és l'eternitat, la persecució d'un món ideal i l'engany de la creativitat poètica. 

El poema es divideix en tres parts: 
La primera consta de tres estrofes, constitueixen la descripció d'un ambient, per mitjà de l'exaltació de la natura i amb l'ajuda de metàfores. 
La segona, està formada per quatre versos, l'utilitza per descriure els sentiments del seu passat. Però segueixen haven-t'hi verbs en present. 
La tercera, les últimes estrofes, retorna la veu en present, però també utilitza el futur per parlar de la incertesa que li provoca. Conté preguntes retòriques i d'hipèrbaton. 

El poema presenta deu quartets de versos decasíl•labs i versos hexasíl•labs. 
La rima és consonant i combina rima masculina i femenina seguint l'esquema AbAb, CdCd, EfEf... 
En conté quatre figures retòriques; 
L'Hipèrbaton, al vers 3, quan l'astre rei cap el ponent declina. 
L'Anàfora, vers 6-7, Contemplo mon no-res / Contemplo el mar i el cel, i el llur grandesa. 
La Metàfora, vers 5, amb la claror d'aqueixa llàntia encesa. 
La pregunta retòrica, vers 37, per què escriure més versos en l'arena. 

 El llenguatge és literari formal, perquè es pot entendre amb claredat encara que estigui escrit amb un català poc habitual a la nostra època. 
 És un poema fàcil de llegir de manera que permet al lector ser capaç d'entendre el moment alterat que viu. I això crec que ha estat ben fet, ja que en cap moment ha deixat de pensar al públic que en serà dirigit.

Són els somnis morts?

Jacint Verdaguer, sacerdot i poeta romàntic, va escriure “Vora la mar” el 10 de gener de 1883, en l’època de la Renaixença. Tot i així, l’obra no va ser publicada fins el 1895.

En aquesta obra, Jacint Verdaguer fa una reflexió sobre la vida, l’evocació del passat, la incertesa de futur i la persecució d’un món perfecte. A més es pregunta sobre el sentit de la vida i la literatura.

L’autor es situa al cim d’un promontori, al capvespre, contemplant el paissatge quan s’adona del pas del temps

L’obra consta de 10 estrofes de 4 versos decasíl·labs i hexasíl·labs de rima consonant i mètrica: 10A, 6b, 10A, 6b, que segueixen la mateixa estructura: AbAb-AbAb. Les tres primeres estrofes són escrites en present, les quatre segones estrofes en passat i la resta en present i futur.

Jacint Verdaguer utilitza un llenguatge formal i diversos recursos literaris com per exemple l’anàfora a la segona estrofa, la metàfora a la cinquena estrofa, l’hipèrbaton a la sisena, la comparació a la setena, o les preguntes retòriques a les tres últimes estrofes.

“Vora la mar” va ser escrita quan l’autor pasava per un mal moment. Així doncs, reflexiona i critica els somnis, la vida, la literatura i el pas del temps.