divendres, 11 de gener del 2019

La balada de la garsa i la esmerla

CONTEXT
Joan Roís de Corella va ser el primer escriptor català de qui es pot percebre en les seves obres una influencia del Renaixement.
L’obra que estem analitzant es la de “la balada de la garsa i la esmerla”. Aquesta obra va ser escrita al segle XV. Aquesta obra conté 25 versos i 3 estrofes, en les que es mostra el desamor entre una dama i el poeta reflexat en dues aus de característiques  molt diferents.
CONTINGUT
El poema de “La balada de la garsa i de la esmerla” reflexa l’amor del poeta per una dona que no sent el mateix per ell. L’autor transmet aquest desamor a través de la figura simbòlica de dues aus de característiques i magnituds molt diferents.
ESTRUCTURA
La estructura externa del poema esta dividida en 25 versos i 3 estrofes
En canvi en l’estructura interna l’autor ens explica el desamor que pateix per una dama que no l’ama. En el poema reflexa aquest desamor amb dos aus. La primera au és la garsa que representa a la dama que ell ama, la descriu com una dona elegant i bella. La segona au és la esmerla que el representa a ell, una au petita i lletja al costat de la garsa.
FORMA
El gènere al que perteneix és la poesia. En aquest poema té descripcions subjectives, ja que utilitza bastants adjectius en els versos i a més utiliza una sèrie de figures retòriques com a recurs literari.
El poema està escrit en català antic amb registre culte.
Els primers 10 versos són decasíl·labs i els 15 restants contenen octosíl·labs i tetrasíl·labs amb rima consonant.



"La balada de la garsa i l'esmerla"


Introducció
Aquest text, de Joan Roís de Corella, pertany al segle XV, el Segle d’Or de la literatura catalana i n’utilitza elements renaixentistes. En aquesta època,  les balades eren un gènere en què els trobadors cantaven històries amoroses. Com bé diu el títol, aquest text és una balada que, en aquest cas, ens explica una història de desamor. El principal receptor del text, és el lector.
El text va començar sense títol però al cap dels anys, el van nomenar “Balada de la garsa i la esmerla”. Trobem 25 versos de un paràgraf i dues estrofes. els deu primers són decasíl·labs i la resta, constitueixen versos de 14 i 8 síl·labes.
Contingut
El tema principal del text, és la història de desamor entre dos ocells.
En la primera part, l’esmerla, la dona, rep alabances del poeta i fa una mena de comparació entre l’elegància de l’esmerla i la soledat de la garsa, l’home.
En la segona part, l’home li diu a la dona que l’estima tant que, fins i tot, seria capaç de morir si ella no el mira com ell ho fa.
Estructura
La primera part del text, consta d’un paràgraf amb deu versos. La segona part, consta d’una estrofa de cinc versos i d’una altra de deu versos.
Si llegim atentament el text, podem veure els sentiments que té l’home de rebuig per part de la dona.

Comentari de text ("La balada de la garsa i l'esmerla")

Comentari de text:
“La balada de la garsa i l’esmerla”
Contextualització del text:
L’autor és Joan Roís de Cornellà, nascut a valencia al segle XV. Segueix el moviment literari de l’edat mitjana.  Tracta de tal com el seu títol ens indica, d’una garsa i d’una esmerla que entonen una balada, on el receptor es el públic i el destinatari la dona. Està constitut per 3 estrofes i 25 versos.
Contingut del text:
El tema principal és el desamor que pateix l’emissor sobre la dama on els dos es representan com a dos ocells. L’argument es el patiment de l’enamorat davant un amor no correspost.
Estructura del text:

L’estructura externa està formada per versos i estrofes. L’interna a la primera estrofa descriu a l’home i la dama i a la segona i tercera estrofa fan referència al desamor de l’home.                Els dos persontatges principal són la Garsa (la dama) i l’esmerla (l’home). El temps es el mateix per els dos i es lineal.

La balada de la garsa i l' esmerla

CONTEXT DEL TEXT
-         El autor d’ aquest poema es Joan Roís de Corella, que va ser un escriptor prolífic y divers, tant en prosa com en vers.
-         Durant aquesta època a finals,  de l’ Edat Mitjana, el moviment cultural que predominava era el Renaixement, que reflectia els ideals humanístics
CONTINGUT DEL TEXT
-         El tema principal d'aquesta balada tracta de la 'mort per l'amor', i la causa n'és la indiferència de la dama. En aquest tipus de composicions, el poeta es lamenta de l'estranya crueltat de la dama complaguda a deixar que es mori d'amor sense miraments. Així doncs, podem dir que la 'mort per amor' és la falta d'atenció per part de la dama al poeta, i que aquest té un sentiment tan gran d'amor vers ella que no ho pot suportar i exageradament diu que mor.
-         El desenvolupament de l’argumentació de l’enamorat juga amb la creació de situacions hipotètiques, no reals, amb reiteracions i lítotes, negacions del contrari d’allò que es vol afirmar, per crear un discurs complex i enrevessat que sembla com si volgués teixir un parany conceptual difícil de rebatre. L’enamorat es resisteix a dir el que succeeix, sinó que nega el contrari del que succeiria o succeirà.
ESTRUCTURA DEL TEXT
-       La primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats. La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: 
10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C
FORMA DEL TEXT

Pertany al gènere de la poesia  i es una mica subjectiva 

CONCLUSIÓ

-         En definitiva, i per tal de concloure, el poema integra els aspectes formals i conceptuals de forma admirable per tal de presentar la desesperació de l’enamorat davant la frustració de les seves expectatives de ser correspost, reelaborat de forma complexa els plantejaments de l’amor cortès i presentant-se com una víctima del mal d’amor que el portarà a la mort si l’estimada no té mercè i no hi posa remei. D’aquesta manera, la mort pot acabar sent un càrrec en la consciència de la dama més que no el simple dret de refusar-lo.

La balada de la garsa i l'esmerla


La  balada de la garsa i l'esmerla
Context.                    
El receptor de la balada es el públic, estava acompanyada amb musica i es podia dansar .Esta construït per 3 estrofes i 25 versos de vuit i quatre síl·labes decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats
Contingut.
El tema del text es el diàleg amorós de dos ocells , que seria le representació de l’autor i una dama.
Estructura del text.
No es diu l´escena o espai, solament la posició de els personatges. Hi intervenen 2 personatges que són principals, el primer és la garsa que representa a la dama i l’altre seria l’autor

LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Introducció:
El text està escrit per l’autor  Joan Rois de Corella, un dels autors més importants del segle XV de la literatura  medieval y de principis del Renaixement.
El títol del poema és “La balada de la garsa i l’esmerla”, està format per 2 estrofes, la primera i l’última, de 10 versos i d’una altre, la segona, de 5 versos. Conté una tipografia normal sense res que cridi l’atenció.
L’autor dirigeix el seu poema a la seva estimada, explicant l’amor no correspost que sent per ella.

Contingut del text:
El tema del poema és la mort per l’amor. La historia tracta d’una garsa i una merla que representen l’amor entre el trobador i la dama, on ella no està interessada per ell al contrari que l’autor, que donaria la seva vida si fos per aconseguir el seu amor.

Estructura del text:
El poema té una estructura externa explicada a la introducció i també té una estructura interna. En aquesta obra podem diferenciar-hi dues parts principals. La primera és una descripció dels ocells, on explica com la garsa és una cosa alegra i l’esmerla una cosa il·lustre. En la segona part trobem la balada, que es una historia de l’amor no correspost i que si la dama no mira al poeta, aquest morirà a causa del desamor d’aquesta. Si el poeta arribés a morir, provocaria un dolor intens en ella ja que seria la responsable de la seva mort.

Podem observar que només hi ha dos personatges que son els principals. La dama que de manera metafòrica és la garsa i l’home, que seria l’esmerla.

LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA


CONTEXT
Aquest text ha estat escrit per Joan Roís de Corella, un autor molt conegut de la literatura medieval al segle XV de la poesia medieval i principis del Renaixement. El títol del poema és “La balada de la garsa i l’esmerla” i està dividit en 3  estrofes  i 25 versos. El poema no presenta cap tipus de subratllar i la lletra és de tipografia normal. el narrador és un home i va dirigit a la dona.
CONTINGUT
El tema principal es l’amor i el desamor, amor el que l’home sent cap a la dona, tan gran que fins i tot estaria disposat a morir per ella. El desamor es el que la dona sent cap a l’home que només creuria en el seu amor si morís per ella. Tot això ho explica fent una metàfora amb dos ocells, la garsa i l’esmerla.
ESTRUCTURA
Com he dit anteriorment, la estructura externa del text esta dividit en 3 estrofes de 25 versos. A l’estructura interna fa una descripció dels personatges de forma metafòrica comparant-los amb la garsa i la merla. Al segon i tercer vers l’home expressa el seu amor i la no correspondència amb la dona.

Només hi ha dos personatges. La garsa és la metàfora de la dona i l’esmerla la de l’home. Aquests personatges son plans i el poema té lloc a un curt espai de temps i de forma cronològica .

Balada de la garsa i l'esmerla


L’autor de la balada és Joan Roís de Corella, de temàtica amorosa i la mort de l’amor, de l’època d’or de la lírica catalana ,del segle XV.

Balada de la garça y la smerla és el títol que va imposar l’editor Ramon Miquel i Planas en la primera edició crítica de textos corellans publicada el 1913.
Hi ha dues parts diferents en el poema: la introducció descriptiva (vv. 1-10) i el que és pròpiament la balada (vv. 11-25).

Des del punt de vista estrictament filològic, sóc de l'opinió que la garsa i l'esmerla de Corella són, respectivament, la garsa i la merla (mascle, pel plomatge) actuals. Compartesc, doncs, les opinions de Colón. Buscar solucions més complicades em sembla, pel cap baix, estèril. Ara bé, hi ha una sèrie d'elements que no casen en la descripció que ens hi dóna Corella: aquells peus verds de la garsa.

La balada de la garsa i l’esmerla.


Títol: La balada de la garsa i l’esmerla.
Introducció: Aquest poema va ser escrit per Joan Roís de Coella. Fou un escriptor prolífic i divers, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans.
Contingut: El poema te un tema principal que és el sentiment de dolor  tant de amor com la mort. El autor divideix el poema en dos parts: En la primera part parla de la garsa com un sentiment de alegria i en la segona part parla de la esmerla com tot el contrari de la garsa.
Estructura: El poema es consta de dues parts, 25 versos i 3 estrofas.

Balada de la garsa i l'esmerla

Contextualització: Aquesta obra escrita per Joan Roís de Corella, té lloc a l’edat mitjana, a l’època d’or de la literatura catalana i és d’un caràcter i temàtica amorosa; una balada.

El text està dividit en dues parts, la introducció de la garsa i l’esmerla i després el desenllaç, aquesta primera part són deu versos endecasíl·labs amb rima consonant i la segona són catorze versos.

Contingut: El tema tracta d’un desamor sembla ser, la garsa és la bella dona d’alta clase que vol estar amb l’esmerla, un campesí (per donar-li un ofici) que també vol estar amb ella fins la mort però les circumstàncies no són les òptimes.

Estructura:

Balada de la garsa i de la merla

Contextualització del text:
-Balada de la garsa i de la merla es una de les més preuades joies de la lírica catalana escrita per  Joan Roís de Corella el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV.
-Pertany al renaixement (segle XV)
-El poema esta dividit en 3 estrofes i 25 versos.
Contingut del text: 
-Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. Una historia de desamor on el home no es correspost.
Estructura:

-el poema consta de dues parts, i esta dividit en 3 estrofes. En la primera es presenta al home i a la dona de forma metafòrica, els descriu.

comentari de text

Títol : “ la balada de la garsa i l’esmerla”
Contextualització del text:
València, 1497,aquesta obra fou escrita per Joan Roís de Corella el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV en l’època del renaixement.  En un ambient literari com el valencià de la segona meitat del XV, on abunda la poesia intranscendent, la seva obra, artísticament aristocràtica i volgudament culta, dóna un especial to de dignitat i d’intel·ligència.
Contingut del text:
El tema principal del poema de “La balada de la garsa i l’esmerla” és la mort per l’amor. La història tracta d’una garsa i una merla que representen l’amor entre el trobador i la dama. Observem que el poema es divideix en dues parts: la primera trobem que és una descripció dels ocells
Estructura del text:
conformada per una introducció i el que la tradició ha identificat amb la balada pròpiament dita 25 versos i 3 estrofes
Forma del text:
és un poema i va utilitzar el subgènere  la balada, un gènere que els trobadors utilitzaven per explicar històries d’amor

Conclusió:

“Balada de la garsa i l’esmerla”

Context:
Aquesta obra va ser escrita i creada per Joan Roís de Corella el segle XV i pertany a l’època medieval (Renaixement). El destinatari de l’obra és la dama.
Aquest poema va començar sense un títol i al cap dels anys el van nomenar “Balada de la garsa i l’esmerla”. Està escrit en català antic, té 25 versos i es divideix en dos parts: la introducció i la balada.

Contingut:
El tema principal de l’obra és la mort per l’amor.
A la introducció trobem que parla de dos ocells, la garsa i l’esmerla, que fan referència al trobador i a la dama respectivament. La dama és molt elegant tal i com descriu l’esmerla.
En la balada, el poeta diu que en cas que el trobador es morís ella el voldria i se sentiria culpable per la mort del trobador qui moriria per amor.

Estructura:
L’obra té 25 versos i es divideix en dos parts: la introducció i la balada.
El trobador se sent trist perquè la dama no el fa cas, és com un amor no correspost.
Està escrit en 1a persona i el narrador és intern, és a dir, està present en el poema.
No ens indica l’espai o l’escenari on succeix aquesta història.

Forma:
Utilitza la balada com a recurs per explicar aquesta història d’amor.

Els deu primers versos són decasíl·labs i tenen rima consonant.

Comentari de text del poema "La balada de la garsa i l’esmerla"

Durant l’ edat mitjana i encara en el Renaixement, era habitual que els autors no titularen els poemes. Així, “La balada de la garsa i l’esmerla” és el títol que va imposar l’editor Ramon Miquel i Planas en la primera edició crítica de textos corellans publicada el 1913. 
Llavors, l’anomenat “La balada de la garsa i l’esmerla” és un poema escrit per Joan Roís de Corella que va néixer a València l’any 1435 i va morir al mateix lloc l’any 1497. Va ser cavaller, mestre en teologia i el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV. 
La poesia de Joan Roís de Corella es caracteritza per la melodia dels seus versos i per parlar de l’amor des d’una perspectiva desenganyada i trista. 

El tema principal del poema és el desamor. L’enamorat apel·la a la mercè de l’estimada, com a últim recurs per seduir-la, ja que ella es mostra cruelment indiferent davant d’un patiment que acabarà abocant-lo a la mort d’amor. Aquest tema és representat per la garsa i l’esmerla.

El tema del poema es divideix en dues parts: la primera trobem que és una descripció dels ocells. Al començament ens presenta a la garsa com una cosa majestuosa (la dama) i a continuació a la merla com una cosa petita e insignificant (el poeta enamorat). En la segona part trobem la balada, observem que és una història de amor no correspost, el poeta morirà a causa del desamor de la dama. Si el poeta arribés a morir, alhora provocaria un dolor intens en la dama, ja que ella serà la responsable de la seva mort.

En l'estructura cal destacar que també esta dividida en dues parts;
La primera part, la formen els deu primers versos decasíl·labs. Per ser més exactes, per una cobla, de vuit versos en dos quartets, en aquest cas amb rima creu-creuada (ABBA CDDC), i un apariat (EE). Els versos també són decasíl·labs censurats, és a dir, amb un accent fort a la quarta síl·laba que conforma una cesura i separa el vers en dos hemistiquis.
La segona part del poema, la declaració amorosa, presenta la balada pròpiament dita, amb tres quintets anisosil·làbics que alternen versos octosíl·labs i tetrasíl·labs. La rima de la balada és consonant i encadenada (ababa) i masculina, és a dir, acabada en paraula aguda.

l

COMENTARI DE TEXT

COMENTARI DE TEXT

-TÍTOL: LA BALADA DE LA GARSA I L’ ESMERLA

-CONTEXTUALITZACIÓ DEL TEXT:  Aquesta obra va ser escrita per Joan Raís de Corella a Vlencia al segle XV (1497) a l’ época renaixentista.

-CONTINGUT DEL TEXT: Hi ha dues parts a diferenciar al poema: la introducció descriptiva i el que es pròpiament la balada, amb el tema del desamor. 

-ESTRUCTURA: Té 3 estrofes i 25 versos dividit en la introducció i la balada. Hi participen dos personatges, la garsa i l’esmerla que són ben bé una metáfora de la dama i el poeta, l’esmerlali canta una canço trista a la garsa.

-FORMA DEL TEXT: El genere del text es la poesía i el subgenere es la balada. Una part es descriptiva i l’ altre una narració de la balada.


-CONCLUSIÓ:  Es una obra poetica escrita per Joan Raís de Corella a Valencia (s. XV), consta de dues parts, la desripció i la balada que consta de dos personatges, la garsa i l’esmerla, que figuren la dama i el poeta. 

"La balada de la garsa i l'esmerla"

Comentari de text
“La balada de la garsa i l’esmerla”
CONTEXT
Joan Roís de Corella va escriure un poema/balada anomenat “La balada de la garsa i de l’esmerla” en el segle d’or (s.XV) a València. La motivació de Joan Roís es l’amor. El poema esta dividit en dues parts, un poema i en una balada.
CONTIGUT DEL TEXT
El tema principal es l’amor i el desamor. La garsa es veu sola i l’esmerla com un poeta il·lustra. L’argument principal és el patiment del enamorat per una dona que no mostra interès per ell.
L’ESTRUCTURA
L’estructura principal del poema esta dividida en versos i estrofes, en canvi en la segona part es una balada del sentiments. El temps es el mateix per els dos i es lineal.
FORMA

El gènere del text es una poesia i despres pareix una balada. La llengua del text esta en català antic. 
Els primer 10 versos son decasíl·labs 

dimecres, 9 de gener del 2019

Comentari de text


Títol: “La balada de la garsa i l’esmerla”  
Contextualització del text:  Pertany al segle d’or (segle IV), el seu autor és Joan Roís de Corella que en aquest text utilitza elements renaixentistes. És de gènere de poesia. El subgènere és la balada.
El destinatari és la dama i l’emissor és el poeta que té la intenció de mostrar els seus sentiments i descriure la seva bellesa.  Aquesta es divideix en estrofes.
Contingut del text: És de tema de desamor en el que la garsa i l’esmerla és una metàfora de la dama. L’argument principal és el patiment d’un home que sent un amor no correspost explica com es sent i quanta bellesa te la dama. Aquesta rebutja el seu amor.
Estructura: Aquesta obra es divideix en 3 estrofes i 25 versos. Observem que internament podem veure dos parts del text, una descripció i una cançó.
Consta de 2 personatges, la garsa i l’esmerla que són una metàfora de la dama i el poeta els quals són personatges plans ja que no evolucionen al llarg del text. El poeta es bastant humil perquè s’arrossega per la dama i, en canvi la dama és orgullosa ja que per res mostra el seu sentiment cap al poeta.
L’ordre temporal és alineat i succeeix en un moment instantani. Hi ha narrador intern que és el poeta.
Forma del text:  El gènere és la poesia i te la balada de subgènere. Una part és una descripció i l’altre és una narració en forma de cançó.

La primera part consta de versos decasíl·labs i la segona de versos tetrasíl·labs i octosíl·labs (altern).

Balada de la garsa i l'esmerla


Contextualització del text
L’autor de “La Balada de la garsa i l’esmerla”, Joan Roís de Cornellà, valencià del segle XV. El moviment literari es la poesia medieval. El receptor de la balada es el públic, estava acompanyada amb musica i es podia dansar. Està composada per 3 estrofes, dos d’elles amb 10 versos i l’ultima amb 5.

Contingut del text
El tema principal del text és l’amor i desamor de l’home i la dama, que es representen com a dos ocells, l’esmerla i la garsa, on l’esmerla li canta una balada dient-li que ell morirà per a ella.

Estructura del text
El text esta dividit en 3 estrofes, en la primera, es presenta a la dama i l’home, en la segona estrofa l’home li diu a la dona que ja no mostra interès per a ell i ha de morir per a ella i, en l’ultima estrofa, l’home explica perquè ha de morir per a ella.
La dona, comparada amb la garsa i l’home amb l’esmerla. Un altre personatge es el narrador, el qual observa als dos personatges. Tots els personatges son plans.
El temps del text es un moment i l’espai no és especificat.
El narrador és en primera persona, com a observador.

Forma del text
El gènere es la poesia, el seu subgènere es la balada.
La mètrica és en la primera estrofa, decasíl·lab., en la segona és octosíl·lab i tetrasíl·lab alternament, i en l’ultima estrofa és  octosíl·lab i decasíl·lab alternats.

Conclusió
L’obra esta feta en el segle XV, presenta com a tema principal l’amor, el desamor i la mort, consta de 3 estrofes en la que s’explica que l’home ha de morir per a ella amb el fi de que la estima

comentari de text

Comentari de text

Títol: La balada de la garsa i l’esmerla.

Introducció: Aquest poema el va escriure Joan Roís de Corella al segle XV i pertany a l’etapa del Renaixement.
Aquest poema no te subratllats i està dividit en 3 estrofes i 25 versos.
El destinatari d’aquest poema és la dama que s'interpreta en forma de garsa.

Contingut: El tema principal del text és el gran dolor per l’amor no correspost fins i tot la mort per aquest sentiment.
Aquest autor divideix el poema en dues parts.
La primera part ens presenta una descripció de  la garsa com una cosa alegre i desprès la esmerla com una perla molt il•lustre.En la segona part trobem una balada i podem observar una historia de amor no correspost fins i tot l’enamorat pot arribar a morir per ella.

Estructura: El text està dividit en dues parts, 3 estrofes i 25 versos.

L’enamorat en aquest text pot arribar a morir per ella, en canvi la dona és una persona arrogant ja que no l’hi amarà fins que no es mori.

Comentari de text: La balada de la garsa i l´esmerla

Contextualització del text: l´obra representa el poema ¨La balada de la garsa i l´esmerla¨, l´autor és en Joan Roís de Corella, segle d´or, utilitza elements renaixentistes; és una balada.  El receptor és el lector, la motivació que usa l´escriptor és el tema Amorós, mitjançant l´escrit en paper. El poema està compost per 3 estrofes; té dues pars el poema, la primera part té deu versos decasíl·labs cesurats( el típic del segle D´Or). Dos quartets,  (A’B’B’A’ C’D’D’C’). La segona part del poema, està format per quinze versos organitzats en tres quintets anisosil·làbics, La rima és encadenada i masculina (ababa cdcdc ababa) tres estrofes i una tornada de mitja estrofa.
Contingut del text: el tema principal és l´amor del poeta cap a l´amada,es representa el desamor que aquest viu i la mort que ell es pregunta per morir per ella. Paralelisme entre la relació del ocells i la relació d ela dama i el poeta.
Estructura del text: externa, dividit en estrofes; interna, ¨homenatge a dos éssers vius, concretament aquests dos tipus d´ocells, per comparar-los amb el que sent per l´amada. Caracterització indirecta dels personatges, perquè no descriu a la dama, descriu els sentiments que té cap a ella; descripció física dels ocells i psicològica de la dama. Personatge pla perquè els seus sentiments(de la dama cap al poeta) no varien. 4 personatges principals. En un moment instantani, ordre lineal. Escenari a la naturalesa, punt de vista en 1ª persona, narrador intern.
Forma del text: gènere poètic, subgènere, la balada. Tipus de text descriptiu.  Llengua en valencià. La majaoria de categoría morfològica que apareix és l’adjectiu(abundant a la 1ª part) i el verb(apareix a la segona part); tipus d´oracions amb ¨que¨acompanyades, compostes. A la mètrica apareixen quartets i quintets, figures retòriques.
Conclusió:
Text escrit en valencià amb tema amorós i desamorós, per a mi els poemes escrits en valencià tenen més bellesa, són d´una essència propia.