LA SOCIETAT

En la imatge s’ observa la societat al nostre dia a dia; un munt de gent només contemplant la pantalla dels seus mòbils i no el que passa al seu voltant.

Simbolitza una imatge trista, trencada,  on la humanitat es concentra en la tecnologia i res més.

 Aquesta il·lustració d’uns colors freds y tonalitats de grisos, i al fons colors càlids, ataronjats, i vermellosos, es basa en la humanitat del segle XXI i la seva dependència als telèfons mòbils.

Dona a conèixer perfectament la imatge que donem cada dia, on busquem estar a la moda i agradar als altres. Això implica comprar marques con, Apple, Samsung ( que s’ anuncien al fons de la imatge)

La realitat darrere de les tecnologies

En aquesta imatge podem observar un grup força gran de persones concentrats en una ciutat, representant la veritat sobre la societat actual. Aquestes persones, encara que són diferents entre elles, tenen un afer en comú. Es torben completament aferrades a un telèfon mòbil, com si la seva vida girés entorn a aquest, deixant-los totalment vuits per dintre, vagant pel món com ànimes perdudes per culpa de les noves tecnologies.

El deteriorament de la societat es representat clarament amb colors tristos i foscos, sense vida, igual que l’expressió dels seus rostres. En canvi, al fons de la imatge trobem colors vius i extremadament cridaners, que representen el veritable estat del nostre món i del qual aquestes persones ni s’adonen de com està esclatant negativament per tot el que hi passa i a més, com veiem també als edificis que surten al fons, segueixen creant publicitat perquè aquesta addicció no es perdi mai.

LA DROGA DEL SEGLE 21

En la imatge que se’ns presenta, tenim un apocalipsi zombi. Però no un apocalipsi zombi normal i corrent com el que ens presenten a les pel·lícules o sèries de Hollywood, és un apocalipsiI en què d’alguna manera ens podem veure reflectits.

Al davant de la imatge podem apreciar una quants zombis, amb la peculiaritat de què tenen a les mans un mòbil i la seva mirada està totalment en la pantalla d’aquest. Al fons de la foto, a l’esquerra concretament, podem observar que els edificis d’aquesta ciutat es veuen un munt de marques de mòbils com Apple o Samsung. Si ens fixem detalladament en la seva imatge corporal, cap d’ells vesteix elegantment, sinó que vesteixen de qualsevol manera.

Per acabar, una percepció meva: probablement, tot i estar un al costat de l’altre, estaran parlant per l’aparell.

La tecnologia determina la humanitat

Aquesta imatge ens mostra en què s’està convertint la societat actual. Podem observar diverses persones que estan al carrer, al capvespre, en un espai ple d’edificis amb anuncis de les marques d’aparells elèctrics més famoses com Samsung o Apple. En mig d’aquests alts edificis, trobem el sol groc tapat per un noi i, a sobre, es veu el cel mig taronja.

Juntament amb aquest noi, observem tres noies i uns quatre nois que es troben en primer pla i molts altres que es veuen borrosos a causa dels reflexos del sol en segon pla.

Cap d’ells es comunica amb els altres, només subjecten el mòbil i el miren fixament. Tenen un aspecte cansat, sembla que portin tot el dia mirant l’aparell i que no hagin dormit gens. És com si sortissin d’una pel·lícula de zombis: tenen la cara blanca, estan despentinats, amb la boca oberta i amb moltes ulleres.

Pel que fa a la roba, està bruta i trencada, tots porten pantalons, alguns samarreta, altres dessuadora i altres jaqueta i samarreta.

Per últim, si observem com caminen, veiem que tots estan encongits, sembla que no poden suportar el seu propi pes i que caminen lentament.

L ‘apocalipsis del segle 21

A la imatge es pot veure una sèrie de zombis ,però no zombis de pel·lícules o series com  The Walking Dead, que van en busca de persones per menjar, sinó que van volen   nous mòbils i millors com els dels cartells situats al fons a la esquerra(apple o Samsung).

 Es veu un grup de persones  pàl·lides amb els ulls negres i la mirada pèrdua a la pantalles dels seus mòbils, segurament parlen entre ells, però estan tan concentrat en el seu mòbil que no es fix san uns del altres, com per exemple un noi de samarreta blanca i bruta amb la noia de cabell marro que esta a escassos metres un del altra, però això estarà passant amb tots els adolescents del grup.

El vici modern

La imatge que se’ns dona ens mostra una mena de exageració sobre el nou vici que ens afecta a gairebé tots. Es tracta d’un fenomen modern que com podem observar ens mostren zombis agafant telèfons mòbils oblidant-se de la seva aparença i de tot el que el rodeja .També podem veure que tots van cap a una mateixa direcció sense percatar-se del que els envolta.

Al fons tenim un parell de marques de dispositius mòbils con Apple o Samsung (escrites Phone i Somsang però no tenir problemes de drets d’autor ) acompanyat d'un color vermellós que s'estén per tota la imatge.

Si ens fixem podem observar que no hi ha ninguna persona vestint elegantment , totes son persones ordinàries es a dir ciutadans comuns. Ells poden estar sense comunicar-se verbalment però potser que s’estiguin comunicant per petits aparells

Esclaus del telèfon

El primer que podem veure en aquesta imatge és un grup de persones que caminen mirant el mòbil, enganxats a aquest i sense mirar en cap altre direcció. No semblen persones, sinó  zombis. Tots caminen cap al davant, en la mateixa direcció i posició, és a dir, mirant el telèfon mòbil.  Com un exercit, però no és més que una exageració de la realitat. Les persones són de colors apagats i foscos, i tothom està molt prim i pàl·lid, el que ens fa entendre que són esclaus del telèfon.

El fons de la imatge és una ciutat plena de publicitat de marques de telèfons. Tota la cuitat és de tons càlids, vermell, taronja i groc, amb aquests colors dona la sensació de que és el fi del món, un apocalipsi. 

Controlats per mòbils.

En aquesta imatge, segons la meva visió, podem observar un pla general amb uns zombis com protagonistes, un fons amb tonalitats vermelles i grogues majoritàriament, i diferents detalls que fan que puguem interpretar la imatge de diferents maneres.

Un dels detalls més destacats son el mòbils que porten el zombis, aquest estan amb la vista completament fixa als aparats, com si estiguessin controlats per ells. Per què dic això? Fàcil, podem observar que les tecnologies son el punt fort, la imatge vol que mirem un anunci de mòbils al fons, no ens deixen veure res més, això ens fa entendre la imatge, com els zombis caminen sense un destí fix, deixant darrera al que sembla ser un apocalipsis, però, sense que els importi res més que seguir connectats.

Parlem ara dels protagonistes, tots van amb els mòbils encesos, sembla que l’únic esforç que fan es aixecar el braç per veure el mòbil, caminen encorbats y amb roba del carrer feta merda, tots tenen la cara bruta y amb ferides, els ulls totalment negres y la boca oberta deixant veure també un interior negre.

La imatge representa un problema de la societat totalment.  

L'apocalipsi tecnològic

En aquesta  imatge apareix un grup de persones amb un aspecte de zombie, semblen joves, aproximadament d’uns 20 a 30 anys, i tots porten un mòbil a la mà.

Aquests zombies porten roba vella, com esquinçada i bruta, tenen la cara pàl·lida i amb una aparença trista. La boca la porten oberta i el ulls semblen cansats. Caminen encorbats, nomes es fixen en els seus mòbils i no desvien la mirada de la pantalla, com si la seva vida depengués d’aquell aparell.

L’entorn té un to vermellós per donar una sensació esgarrifosa, com si s’acabés el món . Al fons es pot apreciar que es troben a una ciutat, ja que n’hi ha moltes tendes, com la Samsung i l'Apple.

La tecnologia ens consumeix

En la imatge, al centre podem apreciar un grup molt gran de zombis,  els quals estan mirant el seu mòbil. Tots estan molt bruts i donen a entendre que estan tan ocupats amb el seu mòbil que es desatendran a sí mateixos. Hi han zombis dels dos sexes amb diferent roba. Hi ha un amb abric, una altre amb jaqueta i la resta amb camisa o camiseta.

Estan situats al centre del carrer d’una ciutat, a l’esquerra i dreta, podem observar edificis amb diferents marques tecnològiques.

La imatge esta en un to vermell ja que al fons es pot veure el cap al tard, mentre que els zombis tenen un to apagat i una apariencia consumida.

La societat del segle XXI

Solen dir que una imatge val més que mil paraules, i aquesta les diu. En aquesta il·lustració es poden apreciar com les persones s’han convertit en zombis enganxats a les tecnologies. Ja que les empreses creen aplicacions additives, que en un principi haurien de ser un entreteniment, i les transformen en una necessitat.

 El dibuix critica com la societat està sotmesa a les noves tecnologies, principalment als telèfons mòbils. Té una tonalitat de colors apagats, perquè al estar tot el dia enganxats, no gaudim al màxim la nostra vida i estem preocupats en compartir a les xarxes socials el que estem “vivint”.

També apareixen, al fons, distintes marques famoses (com Apple o Samsung), que pressionen o inciten a comprar els seus productes, per això podem dir que també es queixa del consumisme. 

Zombieland

En la imatge podem observar un cúmul de persones absorbides per les pantalles dels seus mòbils en una ciutat on les persones són simbòlicament com a zombis.
En la imatge es reflecteix una societat on cada persona té un mòbil i estan molt deprimides per l'aspecte de les seves cares estan tancades en les seves ments, cap es relaciona entre ells perquè estan tan ocupats en els seus mòbils, també s'aconsegueix a notar alguns noms de les empreses més importants de la indústria tecnològica en els cartells dels edificis i les marques dels seus mòbils.
Sembla que tots tenen un propòsit en comú tenir el millor mòbil o la millor tecnologia del mercat treballant per a la indústria de la innovació sense adonar-se d'això.

Depenència moderna

En aquesta imatge podem apreciar la tonalitat de colors, és molt fosca degut a que la intenció és representar una crítica a la societat actual, que està enganxada als telèfons mòbils.

Si entrem en detalls, podem veure moltes coses; la vestimenta de la gent, indica que són persones joves, tenen raspallades a la roba i aquesta està molt desgastada.

També podem veure una referència a les empreses que actualment controlen el monopoli del mercat tecnològic: Apple i Samsung.

I tornant al tema de la gent, sembla que l’autor estigui dient que n'hi han indicis negatius pel futur que s'aproxima per aquest context apocalíptic de fons i l’idea de transformar la gent en zombis, donant la idea de què depenem massa del mòbil.

QUI TÉ LA CULPA?

En aquesta imatge podem veure una ciutat com podria ser  Nova York o Tokio amb edificis alts on hi ha unes pantalles amb fotografies que promocionen mòbils i amb les seves marques corresponents (Apple, Samsung,...).

És capvespre, veiem el cel taronja i al fons podem apreciar que el sol ja s’està amagant.

Hi ha molta gent (zombis) amb roba  bruta, amb el cos cap endavant i embadalits amb els seus mòbils, com si estiguessin hipnotitzats i fins i tot, cansats.

A la foto hi ha nou persones que són les que es veuen més a prop i més clares, són tres noies i sis nois i tenen la cara fixa al mòbil, la boca oberta i aspecte de no dormir i no dutxar-se.

En la imatge l’únic que observem és la realitat actual sobre el problema amb els mòbils i els joves. Actualment, els joves passen moltes hores amb el mòbil i això els pot produir cansament i també els pot fer allunyar-se del món, que no es puguin socialitzar, relacionar, etc.

Això ho demostra la imatge, estan un al costat de l’altre i no parlen entre ells sinó que es queden mirant els seus mòbils.

Els "zombies" enganxats

Els "zombies" enganxats

En aquesta imatge es pot apreciar 11 "zombies" en els quals hi ha mes darrere d’ells, y tots estan enganxats als mòbils, com nosaltres. L’escenari es una ciutat amb edificis molt grans i amb cartells de diferents marques de mòbil, aquests cartells o propaganda solament son de les noves tecnologies. De fons es pot veure el cap al tard. Tots el "zombies" van caminant a l’esquerra embovats. Son de sexe nois i noies, a la dreta de la imatge es veu una noia de pèls de color groc, darrere seu hi ha un altre noi mes abrigat que els altres, el mes cercà a nosaltres porta una camisa y els pantalons de tots el “zombies” son iguals però amb diferent color.

Zombis viciats

En aquesta fotografia s'observa una multitud de gent, en aquest cas zombis encorbats i mirant el telèfon mòbil, sense aixecar la mirada.

Si observem la imatge detalladament, podem veure que s'assembla a la nostra societat. Estem tot el dia amb el cap dins de la nova tecnologia, i això evita el fet de poder apreciar el nostre habitatge. Ens importa més fer una fotografia a un paisatge com a record i no admirar-ho com s'hauria de fer, i és un error que fem molts, per no dir que tots.

Veig bé el fet d'avançar com a societat, però d'aquesta manera no. Ens tanquem en nosaltres mateixos i preferim parlar a través d'una pantalla, inexpressius, així no sentim el valor de les paraules o el sentit que li podem donar. Hauríem de controlar aquesta massacre tecnològica.

Saber funcions

http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/saber_funcions.png

Exercicis gramàtica

Exercicis de gramàtica


http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/funcions/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&assessment=funcions&&skin=default

La dura realitat

Consta d'una imatge amb dues escenes. A la primera escena es veu, assegut a terra, un noi d'uns 5 anys de cabell curt i ros, porta una samarreta blanca amb línies marrons clar i uns pantalons de color marró fosc. Aquest noi està sostenint una joguina amb cara de felicitat. La joguina té forma de robot amb el cap i les cames blaus, el tronc vermell i, cintura i extremitats de color verd. Aquest robot té una mida bastant gran a proporció del noi. A sota de la joguina i al davant del noi hi ha una capça oberta amb el paper que l'embolicava al seu voltant, amb un color groc. Al darrere del noi, se situen regals amuntonats i embolicats amb paper blau, verd, vermell i groc. El sofà que està a la dreta del noi és negre amb funda i coixins marrons. Al sofà es veuen les cames del seu pare i el cos de la seva mare que està recolzada en el pare i amb les cames encoixides a sobre del sofà. També es veu una mica del cabell ros de la mare, llarg i llis. Per últim, a la part superior dreta de la fotografia podem veure una planta amb un test de color marró.
Mirant la part baixa de la fotografia es veu la segona escena a la qual surten molts nois dibuixats en blanc i negre i amb expressió de tristesa i cansament. Tots els nois són iguals, es a dir, amb cabell curt i negre i la mateixa roba empobrida. A la part superior d'aquesta escena, els nois estan construint el mateix robot que sostenia el nen de la primera escena i, més a baix, hi ha uns altres nois encapçalant el robot, ja construït, en una capça blanca.
L'imatge completa representa la dura realitat que presenta aquest món, que, mentre que uns tenen una bona vida a causa de la seva condició de diners, uns altres que són pobres, són explotats i aprofitats per fer coses que ells no poden gaudir.

Explotació dels nens i es seves injustícies

En la imatge que veuràs hi ha dues situacions, un el de dalt on el nen de cabell ros d´una família acomodada on estan celebrant algun festa o aniversari . Els pares estan asseguts en un sofà de color negre, el pare té unes bambes de color blanc amb uns pantalons grisos i la mare amb els cabells rossos recolzat al costat del pare amb un vestit negre curt amb els peus descalços, darrere d´ells hi estan uns coixins de color marró-grisos on les seves cares no s´hi veuen , ajagut al terra hi allà el nen ros que no té més de 8 anys, amb una camisa curt de color blanc amb uns pantalons com els color del seu pare feliç d´haver rebut el regal, els papers de groc del regal estripats i la caixa de color blanc al terra , el nen agafa alegrement el robot de colors vius amb les mans al costat del nen hi ha varis regals sense obrir tot amb colors verd , vermell , groc ... Al costat del sofà hi ha una planta verdós de altura mitjana amb un test a sota i darrere hi ha una mena de caixa fosca al fons.

En la segona imatge que es troba a sota de color blanc i negre a excepció dels robot que es troben dins de les caixes hi ha un grup de nens no superen els 9 anys, tenen tots amb el mateix uniforme que es de color gris i els cabells negres talla de la mateixa forma, estan tots tristos treballant en cadena, la primera caixa estan construint entre quatre nens el robot, en la segona caixa es troba el robot ja construït i quasi empaquetat.

L'aniversari del Sergi

En la imatge podem veure dos escenes.

 La de dalt es una família al saló de casa, representa que és l’aniversari del nen i està obrint el que li han regalat els seus pares . El nen està assegut a terra obrint un regal que és un robot de color blau i vermell. Darrere del nen hi ha més regals de diferents colors i estampats que encara no ha obert i més enrere al costat del sofà hi ha una planta d’estatura mitjana. Mentrestant  els pares estan asseguts a un sofà negre, però només es pot veure el cos dels pares. L’únic que podem veure es que la mare és rossa i porta un vestit negre i el pare porta unes bambes blanques, uns pantalons grisos i una samarreta negra i ell està agafant per l’espatlla a la mare.

En la imatge que està a baix podem veure una fàbrica o cadena de uns dotze nens estrangers treballant. Els nens van amb un uniforme gris i tots tenen el cabell negre. Estan fabricant els robots vermells i blaus que apareixen a la imatge de a dalt. Els dos nens que estan en primer pla estan ficant els robots en caixes blanques, més enrere hi ha una altre parella de nens que estan muntant els robots i al voltant d’aquests quatre nens hi ha més nens que no es veu que estan fent només veiem el seu cap mirant cap a un altre banda.  Aquesta escena és més fosca que la primera ja què la cara dels nens és de tristesa. 

la realitat

Aquesta imatge es descompon en dues imatges, la de més color a dalt i la més fosca a sota. En la figura de a dalt se situa un nen d'uns quatre anys, amb cabell ros, samarreta blanca, pantalons marrons i sabates vermelles. En la seva cara es veu felicitat per haver obert un regal que contenia una joguina d'un robot multicolor. Rere d'ell hi ha més regals al costat d'una planta que sembla una palmera. Al costat de la planta hi trobem un sofà on senten el pare i la mare, observant la felicitat del seu fill.

A la foto de sota s'aprecia tristesa que prové dels colors de la imatge: el blanc i el negre.
En aquesta foto apareix una cadena de muntatge on els treballadors són nens, probablement asiàtics, algun ploren mentre fabriquen el robot de joguina amb el que està jugant el noi de la foto de a dalt.

La veritat darrere les nostres joguines

Aquest és un dibuix, on estan representades dues situacions diferents, una a la meitat superior, i una a la meitat inferior.

A dalt hi ha uns pares i un nen al saló de casa seva, hi ha un sofà negre a l’esquerra  i els pares estan asseguts sobre ell. Estan vestits d’una manera molt refinada, el pare amb texans i una samarreta negra, i la mare, que està recolzada sobre el pare, també amb un vestit negre. El saló és espaiós i hi ha una decoració elegant, a la dreta hi ha una planta verda, i un moble també negre.

A terra hi ha un munt de regals embolicats, de totes les mides i colors, i al costat es troba un nen petit, sembla que és occidental i que té uns 5 anys. Està molt feliç i alegre sostenint un robot de joguina, a terra està la capsa on es trobava el robot oberta, i tot el paper que l’embolicava a trossos tot trencat.

A la meitat inferior hi ha un munt de nens petits, semblen de la mateixa edat com el que es troba a dalt. Es troben aixecats  al voltant d’unes taules per on passen els robots desmuntats. Els nens estan molt junts, no tenen colors, estan a blanc i negre, tenen unes cares d’esgotament i sofriment.

Els nens munten les peces  del mateix model de robot com el que té el nen del saló de dalt. Semblen uns nens orientals, porten la mateixa roba, una granota de color gris, una indumentària típica d’una fàbrica.

Dues imatges diferents

La imatge de dalt esta a color, hi ha un nen obrint regals al menjador de casa seva i un dels regals és una joguina, el nen esta molt content, darrera  d’ell hi ha un sofà on sembla que hi estan asseguts els seus pares, al costat del sofà hi ha una planta i al davant estan els regals que esta obrint el nen.

La imatge que hi ha a baix és en banc i negre, en aquesta imatge hi ha uns 6 nens d’uns 4 o 5 anys que sembla que estan treballant en una fàbrica, al davant dels nens hi ha una cinta on van passant capses i a dins van ficant les joguines, a diferencia del nen de la imatge de dalt aquests nens no son feliços.

Contrast de mons

A la imatge de dalt es mostra un nen obrint un regal que conte una figura d’acció, darrere estan els seus pares asseguts al sofà.

El sembla feliç amb la seva nova joguina com qualsevol altre nen que visqui en un país del primer mon que no s’ha de preocupar de res. El nen esta al menjador de casa seva. Darrere seu te una planta. A la imatge de sota surt el que sembla una fabrica d’algun país del tercer mon en el que es veu uns nou nens de curta edat treballant i fent joguines. Els nens tenen cara d’estar deprimits explotats. El nens estan fabricant la mateixa joguina que esta obrint el nen de la imatge d’a dalt. Els nens tenen una cara molt pàl·lida i tots tenen el cabell igual i del mateix color.      

L'infancia des de diferents punts del món

L’infancia des de diferents punts del món

Davant nostre hi podem veure una imatge composada per dos dibuixos, un que es troba a la part d’a dalt i un altre que es troba just a sota d’aquest.

Al dibuix superior hi podem veure una imatge plena de color i felicitat on hi ha un nen petit amb cabell ros d’uns sis anys el qual es mostra molt content obrint un regal d’un nino a la sala d’estar , concretament, al terra de casa seva.  Podríem pensar que es tracta del seu aniversari  ja que n’hi han diversos regals a la seva esquerra i just enrere, es troben els seus pares asseguts sobre un sofà negre al costat d’una planta, on el pare, vestit amb roba amb colors no molt vibrants, està recolzant el seu braç sobre la dona, que va amb un vestit negre.

En canvi, al dibuix de sota, hi trobem una imatge molt més fosca, freda i trist formada per nens de cabell fosc d’una edat semblant al noi d’ a dalt. Porten un uniforme de treball i sembla que estiguessin muntant les peces de la joguina de la imatge superior, treballant en cadena pel muntatge d’aquesta. Hi podem observar només pel seus rostres que no estan feliços, sinó que, més bé tot el contrari. Es troben molt junts els uns del altres i per la seva cara de cansanci, sembla que porten treballant molt de temps

No saps d´on prové el teu ninot?

A dalt, un nen es troba sobre el terra i els pares estan asseguts  sobre el sofà, el nen sosté entre les seves mans una joguina, ja sigui per un regal pel nadal o pel seu aniversari. Amb tants colors, representa la felicitat del xic al rebre el juguet. Ja que la seva família es pot permetre comprar-li un objecte d´oci.

El dibuix de sota  d´aquest, però, es veu la crua realitat del perquè el xiquet  anterior té enmig de les seves mans l´andròmina, que segurament d´aquí varis mesos no jugarà amb ella i o ni se´n recordarà, els nens de sota fabricant la joguina, explotats, precàriament, deuen passar allà més de 8 hores diàries per molt poc sou. Els colors de la imatge reflecteixen la dura i trista vida dels infants davall.

Volia fer una petita reflexió, ja que quasi mai la fem (almenys no com a societat): no som conscients de què tot el que tenim avui en dia, algú ha estat treballant molt dur perquè arribi a les nostres mans, el pitjor de tot és que no ho valorem prou. Darerre de tot, hauríem d´agraïr a les nostres famílies per cuidar-nos tant i donar-los més sovint les gràcies.

I en quant a les desigualtats socials i totes les injustícies que desgraciadament perduren al segle vint-i-ú, el que ens queda per fer a les noves generacions és lluitar.

Lluita per un món millor, que tot i que diguis que l´acció d´una persona no frenarà res, pensa-hi, tots i totes amb el nostre granet de sorra i sumem.

Els diferents tipus de vida.

Davant nostre podem visualitzar dues fotografies.

La primera fotografia observem que estan situats en un salo, on hi ha una planta, el terra es parquet, regals, y un sofà negre. En el salo hi ha tres persones, una dona, un home i un nen. La dona esta asseguda en el sofà es molt blanca de color de pell, amb un vestit negre i el seu color de cabell es ros. El home esta en el sofà amb la dona també es blanc de color de pell, te una samarreta negra, uns pantalons texans i unes sabates deportives. El nen ha obert un regal on dintre havia una joguina de un robot, esta feliç. El nen es de color de pell blanc, una samarreta gris, te uns pantalons texans i unes sabates vermelles, el seu cabell es de color castany.

La segona fotografia podem visualitzar que estan en una mena de fabrica, hi ha uns 11 nens tots vestits iguals amb una uniforme gris, el seu color de cabell es negre i el color de pell un blanc grisos. A els nens els podem veure molt cansats i tristos. Treballant en la mateixa joguina que hi ha en la primera fotografia el robot, es veu com estan treballant tots els nens en cadena. On guarden en caixes els robots i suposo que els enviaran per vendre’ls, es una fotografia molt trista.

La crua realitat

La imatge consta de dos sub-imatges, una a sobre de l’altre.

La imatge de sobre es molt colorida i transmet felicitat. Mostra un nen rós i molt petit d’uns 6 anys obrint regals, que els té a la dreta de tots els colors i formes al costat d’una planta de decoració, el qual ja ha obert un i ha deixat tot el terra plegat de l’envolcall del regal. El regal el té a les mans, un robot que s’assembla a un “transformer”, vermell i blau. També es pot veure als joves pares, però no es veu la seva cara, sentats i arraullits al sofà al fons de la habitació, mirant com somriu el seu fill en mig del saló on ell està situat, amb la joguina a les mans.

La imatge de sota té colors foscos i transmet infelicitat. Mostra com uns 9 nens vestits de la mateixa forma amb un davantal o una espècie d’uniform de treball gris, a cada banda d’unes taules situades una  darrere de l’altre en files de tres ja que sembla que estan a una fàbrica. Estan construint el mateix robot que té el nen a les mans fent servir la tècnica de treball en cadena de la imatge de sobre, en les taules que tenen. Tots aquests nens mostren infelicitat a la seva cara.

els dos costats de la mateixa moneda

L’imatge esta dividida en dos parts una en la que es veu a un nen feliz amb la seva joguina a la sala d’estar . el nen obre totes les seves joguines el sòl esta ple de papers, els seus pares están aseguts al sofà veient com el seu fill obre totes les joguines  en aquest mateix intant acaba d’obrir una joguina que li ha fet molta il·lusió es un robot de color blau , vermell i verd  a l’esquerra dels pares i la dreta del nen hi ha una planta amb un jerro de color marro el nen esta molt feliz que es tot el contari que pasa a la segona mitat l’expresio dels nens es tot lo contrari están treballant fent joguines encomptes de disfrutar d’elles com ho fa el nen de l’imatge de dalt  en aquesta mitat els nens semblen robots tots son iguals, tenen la meteixa expressió a diferencia de la primera meitat que es tota colorida la segona es gris nomes es destaca el color vermell  blau i verd  de la joguina que estan montant que coincideix amb la joguina que el nen de la primera meitat acaba d’obrir cal destacar que també es veu a la segona meitat tres caixes i 10 nens però es pot imaginar que estan en dues taules de treball on es troben 4 i 4 és a dir que en total hi ha 16 nens.

La societat en la que vivim

A la primera fotografia, veiem una família al seu saló el matí de nadal. Els pares seuen al sofà al fons de l'imatge mentre el seu nen obre els regals, que es troben al voltant del jove. En el moment de la fotografia, el noi acaba d’obrir una caixa que tenia a dins una joguina nova i acolorida, i això fa que s’alegri molt. 
A la següent imatge surten molts nens treballant en una cadena de producció, fabricant la mateixa joguina multicolor que té el noi de la imatge anterior. Els nens es troben en la misèria, tots amb cares de exhaustió i malestar. Porten robes monocromes i es troben molt junts, i l’únic tint de color a la imatge és el de les peces de les joguines davant de cadascun d'ells mentre la munten.

LA AVENTURA DE POL (Raul Arribas)

En Pol estava en casa de la seva mare llegint un llibre de Teo va a Hollywood quan li va entra so y es va dormi a una cadira de la cuina.

Després es va desperta però va veure que no estava en la cuina, estava en el mateix lloc on va anar el Teo a Hollywood, el van confondre amb el doble d’un actor famós que feia una peli d’acció que en aquest moment estaven rodant i el van posar un arnes per fer un salt de un rascà cels a un altre, però el arens estava preparat per una dimensions mes grans y va caure al terra.

Però va ser quan es va despertar en la cuina tal com s’avià dormit.

el amor

En la classe de filosofia, mentre la Laura li explicava el seu cap de setmana a la Maria, aquesta estava pensant en l’ Oscar, el noi que li agradava, quan va recordar que l’ altre dia l’Oscar va confessar el seu amor per la seva amiga.

La Maria estava indecisa no sabia que fer, volia dir-li a l’ Oscar el que sentia per ell, però com ja sabia que ella ni li agradava li donava por dir-li. Va decidir-se en explicar-li tot el que sentia i...

De sobte, es va donar un ensurt quan el professor li va tocar el braç i li va dir que estiguessin atentes a la lliçó, llavors la Laura va callar i la Maria va deixar la seva imaginació de banda.

50 Anys sense tu

50 anys sense tu

-         Mira, mira, una persona adulta està parlant amb altres nanos -  diu un pagès a un policia.

- Vull contar-vos una historieta d’un home que va perdre una cosa molt important a la seva vida - diu l’home adult.

 Eren per allà els anys 50, quan un home molt feliç estava en la seva casa amb la seva dona. Llavors la dona li volia donar una noticia del seu treball, però l’home no li va agradar gens, la dona parlava de que en el seu ofici li volen traslladar a Valencia, però l’home no vol anar-hi a un altre lloc. La dona molt enfadada se’n prepara les coses per anar-se, y la cara de la dona era de que no li volia veure mes.

-         Si, si ja ho veig.

L'Arnau

Avui l’avia Joana i jo estaven prenen el té de mitja tarda com cada dimecres, però ella estava una mica melancòlica, llavors em va començar a explicar l’historia del seu amor de la infantesa.

Aquest romanç de l’avia es deia Arnau, era un noi molt atent i educat, però el meu vis avi no acceptava aquella relació i per això es veien en secret. Fins que els dos enamorats es van escapar en motocicleta per poder estar junts sempre, però van tenir un terrible accident on l’Arnau va morir. 

I encara que després d’uns tres anys va conèixer a l’avi Pau, ella sempre portarà al seu cor a aquell noi que va donar la seva vida per ella .

Un cop de sort

Albert era un home que no tenia casa i volia guanyar diners. Per això estava a una botiga decidit a robar per sobreviure.

Quan ja era a la botiga es va començar a posar molt nerviós mentre agafava els diners.  Estava tan nerviós que es va desmaiar.

Mentre estava en estat inconscient va començar a recordar perquè estava a aquesta situació. Va recordar quan el van embargar la casa i es va quedar sense diners obligant-lo a fer moltes coses que ningú faríem, només per sobreviure. Quan es va despertar, seguia a la botiga però aquesta vegada retingut per la policia.